El govern municipal de Reus publica el seu manual d’autoajuda

Mentre l’alcalde i els portaveus dels tres partits que formen l’equip de govern municipal feien el balanç de legislatura en una sala noble de l’Ajuntament, de fora van arribar els crits de «llibertat presos polítics» i el cant dels Segadors que, com cada dia, entonaven els Avis i Àvies per la Llibertat a la plaça del Mercadal.

La Memòria de mandat. Acció de govern 2015-2019, que el tripartit reusenc va presentar divendres, està centrada en la gestió municipal i no fa cap esment als fets d’octubre de 2017 i les seves conseqüències, tot i que és una de les qüestions que més temps i energies els han ocupat, fins al punt que els quatre polítics que presentaven la publicació romanen imputats per una denúncia de la Policia. La casualitat va voler que les veus procedents del Mercadal ressonessin enmig de la conferència de premsa per recordar-ho. 

La Memòria de mandat ja deu haver arribat a totes les bústies de Reus perquè a partir de dimarts vinent, quan es publiqui la convocatòria d’eleccions generals pel 28 d’abril, la llei electoral prohibeix a les administracions públiques fer publicitat institucional, inauguracions, visites d’obres i altres clàssics de les precampanyes. Cal suposar que aquest manual d’autoajuda en versió política –48 planes farcides de dades, projectes i programes per resumir i glorificar quatre anys de govern– deurà provocar les ires de l’oposició. 

En qualsevol cas, la presentació va servir perquè els pares de la criatura fessin la seva valoració del que ha estat aquesta legislatura, marcada per un altre fet que tampoc forma part de la memòria de gestió però que també ha determinat la política municipal del 2015 ençà: l’Ajuntament ha estat governat amb minoria absoluta, primer amb els set regidors de l’antiga Convergència i Unió i després amb els 11 de 27 que sumen el pacte PDeCAT-ERC-Ara Reus. 

Carles Pellicer, Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC) i Jordi Cervera (Ara Reus) van traslladar la sensació que compartien la satisfacció continguda d’haver arribat fins on havien pogut. Pel govern, això es diu microurbanisme, seguretat, lluita contra l’incivisme, inversions i serveis pensant en les persones... I l’oposició ho tradueix per manca de model de ciutat, gestió presidida per la improvisació... 

L’alcalde Pellicer ho va resumir dient que la situació de la ciutat i l’Ajuntament que es van trobar a l’arribar al poder el 2011 no té res a veure amb l’actual. I Cervera ho va sintetitzar gràficament: «Hem fet molt amb poc. Poca majoria i poc pressupost». Les limitacions inversores, tant les imposades per l’austeritat com pels viacrucis polítics per aprovar pressupostos els dos darrers anys, van ser l’argument més reiterat. 

El tripartit ha escenificat una convivència pacífica. Els atacs dels poders de l’Estat l’han cohessionat

I sobre el balanç de funcionament del pacte de govern a tres bandes, Noemí Llauradó va parlar de bona convivència, sense problemes interns significatius i amb cada partit gestionant les seves parcel·les amb autonomia. Els seus socis de govern van ratificar aquesta cohabitació pacífica. Si no ha estat així, almenys ho ha semblat, perquè el tripartit ha evitat dissonàncies públiques i cada formació s’ha dedicat a treballar amb el grau d’independència que li atorgaven les competències i les partides de despeses de les seves regidories, amb les batusses lògiques a l’hora de quadrar i assignar el pressupost. Segurament, els atacs procedents dels poders de l’Estat en la seva creuada contra l’independentisme han estat l’element més cohesionador. 

Potser molts reusencs buscaran que diu la Memòria del tema de què més s’ha parlat darrerament a la ciutat i un dels de més impacte ciutadà d’aquests quatre anys. No cal que hi perdin el temps, perquè del CF Reus no en surt ni el nom ni una sola foto.

Té la seva lògica, atès que l’Ajuntament no té cap responsabilitat en la gestió d’una societat anònima privada a la qual li lloga l’Estadi, però jo diria que ha pesat més el fet que ara com ara ningú es fia dels americans ni sap com de malament acabarà el drama. Un enigma tan indesxifrable com saber quan es farà l’acte de cloenda de Reus Ciutat de la Música 2018.

 

La hisenda municipal
El llegat dels bons números i el benefici financer del traspàs de l’Hospital al CatSalut

Un dels llegats evidents dels vuit anys de Carles Pellicer a l’alcaldia és el sanejament de l’economia municipal, a costa d’una severa contenció econòmica i el desmantellament progressiu del model de gestió que encarnava l’antiga Innova. El deute del grup Ajuntament, que el 2012 va arribar als 405 milions d’euros, ha baixat fins als 205 milions al tancament de 2018, i la previsió per al 2019 és reduir-lo fins als 183 milions.Pellicer assegura que aquest nou escenari financer permetrà el govern sortit de les eleccions municipals del proper 26 de maig gaudir d’una renovada capacitat inversora per afrontar projectes molt més ambiciosos que els que s’han desenvolupat durant les dues dareres legislatures, marcades pel pla d’ajust econòmic. Cal recordar que les inversions executades durant els darrers quatre anys han sumat 23 milions d’euros, després d’una legislatura anterior on pràcticament van haver de desaparèixer del pressupost municipal. Són, en qualsevol cas, xifres molt allunyades de les de l’època precrisi. 

De fet, si el traspàs acordat de l‘Hospital de Sant Joan al Servei Català de la Salut (CatSalut) arriba a bon terme, el proper govern municipal disposarà d’un as financer a la màniga, perquè el CatSalut no només assumirà el dèficit anual que genera l’Hospital, sinó també el deute que arrossega des de la seva construcció. Això vol dir, que el traspàs implicarà rebaixar al voltant de 70 milions d’euros més del deute municipal actual.
De retruc, desfer-se del deute vinculat a l’Hospital implica alliberar els terrenys de l’antiga Pich Aguilera adjacents a l’hospital vell, pignorats en garantia del préstec concedit per edificar el nou Sant Joan. Una venda que generaria importants ingressos a l’Ajuntament si el mercat immobiliari es reactiva.