'El ioga se centra en el que més ens diferencia'

Montserrat Fortuny va començar molt jove en l’especialitat del ioga i compta ja amb una àmplia experiència de prop de 37 anys. Mentre va dur a terme la carrera ja feia classes. Treballava del que estudiava, i, en acabar els estudis, va decidir marxar a l’estranger per decidir què volia fer. ‘Per a mi el ioga era la meva devoció, el que em donava (i dóna) sentit a la vida’, explica. De fet, no va trigar massa a instal·lar-se a Reus per obrir l’Escola de Ioga Iyengar al carrer de Jovellanos.

- Esmenta que el ioga per a vostè és gairebé una devoció, el que li dóna sentit a la seva vida. Què és el que té? - Quan era adolescent em va fer molt de servei. Creixem pensant que el món ha de canviar i vaig comprendre que o bé el canvi havia de ser personal o no era possible. Creient en el canvi de l’individu em vaig retrobar amb mi mateixa, era una opció. Havia estat en grups d’esquerra i veia que fallaven moltes coses.

- Què volia canviar? - Estem endinsats en una societat plena d’ambicions i el fet de poder ser tu mateix i d’aconseguir tenir un espai de pau ho canvia tot. Jo el necessitava. Et canvia la forma de veure les coses i de viure-les. És el canvi pendent que té tothom. Un s’ha de conèixer a un mateix i retrobar-se.

- És per això que la gent fa ioga? - És la raó principal. A banda d’alliberar la ment, crec que és un treball, corporal i emocional. El ioga se centra en el que més ens diferencia com a ésser humans. Hi ha quelcom important en cadascú de nosaltres i pot haver-hi gent que li interessi esbrinar-ho i d’altra que no. Cadascú descobreix el ioga quan vol, però té milers d’anys d’història. Suposem que els escrits bàsics tenen prop de 500 anys, però l’estatueta que simbolitza aquesta pràctica ja existia a civilitzacions de 8.000 anys enrere.

- És curiós. Llavors, quan crea l’Escola de Ioga Iyengar a Reus? - Vaig fer Ciències de la Informació, però vaig escollir dedicar-me al ioga, finalment. Vivia a Barcelona, però tenia una finca al Priorat i tinc arrels familiars reusenques, de manera que tampoc era un lloc desconegut. Llavors, vaig decidir crear l’escola. Era el que m’omplia i el fet de començar una cosa nova de zero m’agradava.

- Què va descobrir? - Que el ioga no et decep mai. Tu hi poses ganes i et dóna molt, però també t’exigeix, et demana dedicació. I si encara vols dedicar la teva trajectòria com a professor encara necessites més hores. Això és el que vaig fer. No he parat de formar-me en el mètode i en la part més terapèutica.

- Expliqui quina tipologia d’alumnes té a les classes. - Tinc tant homes com dones i n’hi ha de totes les maneres. Tot i això, els homes es pensen que és una pràctica tova. Com anar a veure una pel·lícula d’amor al cinema, vaja. Després assisteixen a una de les sessions i se sorprenen. Encara que sembli mentida, el ioga es desconeix i l’home, té una tendència més procliu a competir. El ioga no és un esport.

- No admet competició, clar. Llavors què és? - És una filosofia, perquè la ment ens enganya: les emocions confonen la ment. El ioga és un camí d’autoconeixement. Si et coneixes tu, tens les eines per conèixer el món i els altres.

- S’adapta a un mateix... - Clar, si no, no tindria sentit. Aquí fem des de classes personalitzades fins a l’ensenyament de com obrir la pelvis, la prevenció de ciàtiques i lumbàlgies, treballem l’agilitat, la respiració diafragmàtica i la tranquil·litat mental i emocional, entre moltes altres coses. I ho pot practicar tant una dona embarassada com una que no ho estigui. Tothom, sempre i quan estigui adaptat a un mateix.

- Amb què es queda amb més de trenta anys fent ioga? - Que el ioga ets tu, perquè és el joc de la vida. Sempre seràs un aprenent, mai ho acabes de saber tot. Has de ser constant, perquè t’esforces i qui ho ha de treballar ets tu, ningú més.