El llegat de la societat de consum

‘My Way’. Aquest és el títol de la darrera exposició que Iván Montaña ha dut a terme a la Galerie Fries de Kaarst, al costat de Düsseldorf, a Alemanya. «El títol fa èmfasi en un estil, un gest, una manera de fer, de treballar. La meva pròpia. És potser, una de les exposicions més introspectives que hauré fet fins al moment», explica l’artista de Riudoms.

A la mostra, el públic alemany ha pogut veure «diverses temàtiques figuratives on apareix tot un bestiari molt singular, alhora que bodegons i alguns retrats. Cal recordar als col·leccionistes, als clients i a totes aquelles persones que tenen interès pel que fas, en quins paràmetres et mous per a crear», diu Montaña.

El pintor riudomenc busca la reacció del públic a través d’una crítica directa de la societat: «Les meves obres pretenen situar l’espectador en el mapa de la realitat capitalista i de consum sistemàtic. Parlem de poder, de poder poder, de poder ser, de semblar i aparentar. Hem passat del Big Brother d’Orwell, a atorgar-li al Big Data els llumins per encendre la nostra Foguera de les Vanitats. Hem buscat la llibertat submergits en la cultura del gaudi, del plaer, del bé immediat per topar-nos de ple amb l’autoesclavitud, amb la pèrdua de la identitat».

A ‘My Way’ s’han vist bodegons, bous, galls, retrats, etc. però no resulta tan important el continent, la forma en si, sinó traslladar totes les reflexions i plasmar-les mitjançant qualsevol objecte o ésser viu. «Ara estic ficat de ple en l’abstracció. L’important és que la gent es faci preguntes, tingui sensacions. M’atrau donar-li vida a l’oblit, al passat. En els talls, en les rascades, en els trencats i les arrugues. En totes les cicatrius, en tots els errors s’amaga una veritat i potser allà dins, entre tots aquests ratllots de tinta barrejats amb traços de pintura, descobrim la bellesa», exposa l’artista Iván Montaña.

Parlem d’un element recurrent en l’autor, els bodegons: «Sempre m’han atret les taules descompostes després de dinar. S’assemblen al taller de l’artista. Seure a taula a dinar, a berenar o a sopar és en general un moment plaent. La taula és un llenç que transmet el pas del temps en un instant, quan ja no existeix l’ordre, sinó l’ordre del caos. En observar els racons entre tots els objectes, es crea un esdeveniment vinculant, es creen relacions narratives i metàfores pictòriques. Aquest bodegó, quan tot està quiet, és el testimoni d’una festa, d’una reunió».

Artista de carrer

L’autor és un artista de carrer. Com a experiment ha viscut al carrer petites temporades i ha passat per ciutats com Madrid, París, Londres, Barcelona o Göteborg. Sense rumb, simplement s’ha deixat portar, s’ha perdut, i quan ha volgut tornar a trobar-se s’ha adonat que l’important que és «l’educació de la llibertat».

Al carrer l’autor ho troba tot, topa amb la realitat, la millor passarel·la on trobar tots els elements per compondre. Té tots els models, totes les classes socials i totes les deixalles que deixen els ciutadans al seu pas.

«La meva funció com a artista és descobrir, explorar, observar les ciutats, els carrers, els barris, els suburbis i els antres -descriu Montaña-. El mètode és el desenvolupament natural d’una necessitat. Reciclar, trencar, traçar, dibuixar, modelar i donar forma a les deixalles de la vida privada de les persones. Reflexionar sobre la quotidianitat mentre ens desenvolupem com a individus en la societat de consum».

Així doncs, en el llenç hi ha els colors i els traços empastifats amb lletres, marques, frases, números o segells de retalls de papers, de cartrons de caixes, bosses de compres de franquícies, de trencats i despulles, cartes trencades, factures arrugades, embolcalls de bombons, segells impresos... tot el que ens envolta, tot el que consumim i rebutgem.