El llibre 'L'ABZ de Reus' plasma el tarannà i el vocabulari reusenc

Els autors Maria Àngels Ollé i Pere Prats han dissenyat un decàleg de llocs, dites i personatges del seu Reus més particular?

19 mayo 2017 22:18 | Actualizado a 22 mayo 2017 14:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«Em vaig adonar que jo no podia dir bajoca a Barcelona o que el Pere no podia dir mongeta tendra a Reus», explicava la Maria Àngels Ollé, escriptora, pedagoga i una de les dues meitats que han fet possible un llibre que traspua per totes bandes allò que anomenem ‘reusenquisme’.

Es tracta de l’obra L’ABZ de Reus, un recull personal d’Ollé i també de Pere Prats, dissenyador gràfic, il·lustrador i periodista, que vol transmetre les paraules que, malgrat que no respiren, potser no moriran mai.

«Hem seleccionat paraules emocionalment vives pel Pere i que per mi tenien un interès lingüístic», comentava l’escriptora. Un raonament que té una explicació. I és que mentre un marxava de Reus, l’altre s’hi instal·lava.

Tu a Reus i jo al Penedès

Maria Àngels Ollé i Pere Prats, coneguts perquè als anys 70 van publicar conjuntament la col·lecció ‘A poc a poc’ –uns llibres que van apropar la lectura als lectors més primerencs– es van creuar pel seu pas a Reus i això els ha fet viure i explicar la ciutat de maneres diferents. Quan el Pere, nascut a Reus, va marxar de la ciutat, la Maria Àngels hi va aterrar provinent de Sant Sadurní d’Anoia i el resultat ha estat un llibre creat per una entusiasta de la fisonomia lingüística pròpia de Reus i per un enamorat de la capital de Baix Camp que la va viure durant els anys que més empremta deixen en una persona: la infantesa. «El meu pare sense ser-ne conscient em va ensenyar aquesta ciutat que estimo» comentava Prats.

I d’aquí n’ha sorgit una publicació amb un miler de paraules que defineixen el que ells en diuen «el seu Reus» i que també ha coincidit amb el de molts altres lectors. Des de noms de carrers, personatges il·lustres, racons perduts i esdeveniments històrics, fins a expressions, frases fetes i vocabulari que expliquen l’ADN reusenc.

Dividit per les lletres de l’abecedari, cada una d’elles compta amb un índex esbojarrat maquetat per l’il·lustrador i tot just després el lector troba les pàgines amb una petita explicació de totes les paraules. Mots que prenen forma d’història. «Primer vam començar pel llenguatge i després vam seguir per les persones, els barris o els costums. Jo no sabia, per exemple, què era anar a Completes!», deia la Maria Àngels, i en el llibre, per aquells que encara no ho saben, ho expliquen de manera ràpida.

Un abecedari de records

O recorden comerços com Les Caterinetes, la cotilleria Amill –que encara està oberta–, el Colmado Baró o la recentment desapareguda Merceria Sardà.

Ollé explica que existia la sastreria Non Plus Ultra, que del carrer del Bou va passar al Raval de Jesús «on els emprovadors estaven en un espai circular que era part d’una antiga torre de la muralla de la ciutat». I els dos fan memòria del també desaparegut carrer Olles del Cònsol.

Situat entre el carrer de l’Aigua nova i la Riera Miró, devia el seu nom al cònsol d’Anglaterra, O’Sullivan, que el segle XVIII hi tenia una destil·leria de licors amb les olles per fer aiguardent. Cent per cent història.

«Si estires, trobes», deia Pere Prats, el qual feia menció al Grup Modernista de Reus, un conglomerat d’escriptors i artistes amb força influència a la ciutat que es reunien a la botiga de Cosme Vidal, una llibreria impremta del carrer Jesús que portava el nom de ‘La Regional’. Entre els membres del grup s’hi trobaven Miquel Ventura o Joan Puig i Ferreter i, avui dia, a la plaça del Teatre, davant del teatre Bartrina, hi ha unes estrelles amb els noms d’aquest grup avantguardista. I sí que és cert que els autors de L’ABZ de Reus miren enrere però també han fet lloc pel present, i anomenen blogs que es desviuen per explicar l’actualitat reusenca, entre d’altres.

Han estat cinc anys de feina, això sí, amb interrupcions, i els autors asseguren que gràcies a fer aquest llibre s’han documentat sobre la seva ciutat. «El que hem fet és formalitzar les informacions que teníem», deia Ollé. I per tant, està ple d’historietes per passar-hi hores. «És un llibre per entretenir-s’hi», comentava Prats, «de tauleta de nit».

I així és. Depèn de l’edat, els lectors poden recordar paraules que deien els seus avis i si són una mica més grans, mots que sempre han dit a casa. «És un llibre per a reusencs», deia Prats, per poder recordar el verb ‘xalar’ el significat del nom ‘rafal’, l’expressió ‘a vere’ o el ‘fot-li que ets de Reus’. I descobrir per què s’anomena la Munta–i–Baixa o pinzellades d’històries dels personatges que donen nom a les escoles de Reus i els «carrers que emocionalment ens agradaven més», comentava l’escriptora, perquè «per conèixer una ciutat te l’has d’estimar».

El meu Reus

En aquest sentit, l’última part del llibre titulada ‘El meu Reus particular’ ofereix un seguit de pàgines en blanc. Són perquè el lector un cop hagi llegit aquest diccionari d’Ollé i Prats pugui idear el seu. «Molta gent ens ha dit: ‘És el meu Reus dels anys 60 però nosaltres volem que escriguin el seu’». Així doncs, els autors conviden tothom a recordar les peculiaritats de la seva ciutat.

De fet, qualsevol reusenc hauria pogut escriure el seu particular ‘ABZ de Reus’.

Tots tenim una plaça que recordem de petits, un carreró on hi hem viscut moments que només nosaltres sabem, una escola que ens ha marcat, una persona important que potser no apareix als llibres d’història però que per nosaltres és mereixedora d’una trilogia sencera o un plat que et fa retornar als orígens només ensumant la seva olor.

Potser la gràcia d’una ciutat és que no només n’hi ha una, sinó que n’existeixen tantes com records i persones la construeixen cada dia.

Comentarios
Multimedia Diari