Más de Reus

El luxe de veure el seguici asseguts i a l’ombra

Sant Pere. Els reusencs aproven amb bona nota el format del Carrer de la Festa. Valoren els esforços per poder veure de nou els elements

MONTSE PLANA

Whatsapp
El luxe de veure el seguici asseguts i a l’ombra

El luxe de veure el seguici asseguts i a l’ombra

Segurament, la d’ahir, va ser l’actuació ‘de lluïment’ del Seguici de Reus més còmoda de la història per als espectadors. No va ser un ball, sinó una passada dels elements festius, i tampoc va tenir la plaça del Mercadal com a escenari, com és habitual. Però almenys les famílies van poder gaudir de gegants, bestiari, nans i balls tradicionals asseguts sota l’ombra de la carpa instal·lada al Parc de la Festa, sense que ningú els tapés (gràcies a les grades) i amb l’aire fresc que corria a través de les obertures laterals de la carpa. Res a veure amb les tradicionals ballades que es fan el dia de Sant Pere a ple bat de sol al Mercadal que, a partir de certa hora, queda pràcticament buida perquè gran part de reusencs o ja han marxat, o es refugien sota els porxos de la plaça.

«S’ha adaptat molt bé. Les cadires estan enumerades i al moment d’entrar, tot i que hi havia força cua, han anat molt ràpid», explicava la Maica. Ella i la seva família són de Cambrils, però la Maica treballa a Reus, per la qual cosa, tenen un estret lligam amb la Festa Major de Reus. L’únic aspecte negatiu que van trobar de l’organització era que els havien fet deixar el cotxet del més petit a l’entrada «i no tenen cap sistema per distingir-los. No crec que ningú s’emporti algun que no sigui seu, però estaríem més tranquils si estiguessin identificats».

L’acte va començar amb 25 minuts de retard, quan eren ja gairebé les 11.30 h. Durant l’espera, hi havia nervis entre els més petits, i és que n’hi havia que era el primer cop que veien en directe el Seguici Festiu. Era el cas dels fills de l’Enric, asseguts a primera fila. «Ja els hi hem dit, que aquests sí que són els de veritat. Fins ara només els han pogut veure a través de vídeos», explicava la mare dels nens. L’Enric, per la seva banda, explicava que els agradava molt el format que enguany s’havia adoptat perquè les famílies poguessin gaudir dels elements festius. «El que hi ha són molts seients buits i crec que és perquè hi ha gent que potser no sabia que les entrades es podien tornar», deia.

En aquesta línia, Mònica Bellido, coordinadora de l’Associació Supera’t de persones amb Trastorn de l’Espectre Autista de Reus també apel·lava a la responsabilitat ciutadana. «Si en un futur s’ha de fer un activitat semblant, acabaran posant un límit d’entrades per persones...», lamentava. Sobre el format, la Mònica el trobava molt encertat, «i a nivell d’accessibilitat, hem guanyat molt». En el seu cas, que treballa amb persones amb autisme, explicava que els havien col·locat a primera fila i en un lateral «perquè és gent que necessita moure’s».

Finalment, a les 11.25 h va sonar una tronada pels altaveus de la carpa i, tot seguit, va entrar la Víbria amb molt de ritme i entre els aplaudiments dels milers d’espectadors. Per fi, els menuts coneixien de primera mà els seus elements preferits del Seguici Festiu de la ciutat, tot encarant l’últim dia de la Festa Major.

Temas

Comentarios

Lea También