El mas riudomenc que va enamorar un empordanès

Mas d’en Gasset. Els propietaris del terreny han restaurat l’habitatge principal, que es caracteritza per tenir una torre-mirador d’estil indià, i els voltants, amb una alzina antiga

15 abril 2019 08:20 | Actualizado a 19 abril 2019 23:45
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquest mas es coneix a Riudoms com el Mas del Figueres, que va ser el seu propietari. També tenia una altra casa a la vila. Malgrat tot, la finca ha tingut diversos propietaris. També tinc entès que va pertànyer al senyor Gasset, de Barcelona, responsable d’uns grans magatzems a la gran ciutat. A més, hi ha el mite popular que diu que la seva dona atreia moltes mirades. Fins i tot es diu que els aviadors de Reus sobrevolaven la zona per poder veure-la», comença tot explicant històries l’actual propietari del Mas Gasset del terme de Riudoms, Mateu Turró.

Amb el temps, continua, «hi va venir a viure al mas un enginyer, Àngel Bartrolí. Va ser qui va muntar la bassa». «Temps després, un senyor francès va venir i l’hi va comprar. Aquest va ser qui me’l va vendre a mi l’any 2005, però fins al 2009 no vam venir a viure-hi, ja que vivíem fora, a Luxemburg, per la meva ocupació com a enginyer de camins i vam buscar un lloc on tornar. Tot i que sóc empordanès, quan vam veure aquest mas, ens va encantar i vam decidir quedar-nos-hi», afegeix Turró. 

De fet, creu que el mas és antic, que «possiblement passi dels 200 anys». Evidentment, s’ha reformat diverses vegades, la qual cosa n’ha canviat l’aspecte original, a l’estil rústic i modern. I és que des que Turró s’hi va instal·lar amb la família, ha fet ampliacions i canvis que han modernitzat l’aspecte del mas. 

De fet, un dels elements més antics que ha conservat és l’alzina que hi ha a l’entrada, la qual ha estat sanejada i que penja a sobre de la bassa. «La segona planta i la torre-mirador d’estil indià són elements que es van afegir després a l’estructura principal de l’edifici, potser un centenar d’anys enrere. Desconeixem quin dels propietaris antics es podia haver encarregat d’això», raona. 

Un camp de carabasses

A hores d’ara, hi viuen tot l’any.  Preguntat sobre la quantitat de tràmits per fer ampliacions i tota la burocràcia que això comporta, Turró destaca que «ha valgut molt la pena». «Ens agrada molt la zona. Tenim força amplitud, unes set hectàrees. I, fins fa poc, al camp que teníem, hi plantàvem carabasses, que es feien servir per a les festes de Halloween a Port Aventura. Ara, però, volem deixar descansar la terra», indica l’enginyer. No obstant això, tenen plantat ordi. 

Un dels aspectes que més destaca Turró és la tranquil·litat de la qual poden gaudir cada dia. «Hi ha espai perquè els néts juguin, quan vénen. Certament, el que més ens agrada és poder fer la nostra i que, a més, a un cop de cotxe siguis a tot arreu», conclou Turró. 

Comentarios
Multimedia Diari