Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El paisatge que va inspirar Gaudí

Una parella de Riudecanyes ha ideat una ruta que recorre els indrets que haurien il·luminat l’arquitecte per idear algunes de les seves obres més cèlebres com la Pedrera o la Casa Batlló

Mònica Just

Whatsapp
Imatge de la Cova dels Dos Ulls, que va recordar al Josep i a la Paula, ja des d’un primer moment, els balcons de la Casa Batlló. Foto: Cedida/ Gaudí Inspiration

Imatge de la Cova dels Dos Ulls, que va recordar al Josep i a la Paula, ja des d’un primer moment, els balcons de la Casa Batlló. Foto: Cedida/ Gaudí Inspiration

Gaudí sempre va parlar de la natura com la seva font d’inspiració. Però què va utilitzar com a referent per idear les seves obres? Al llarg dels anys han sortit nombroses teories. I n’hi ha una que cada vegada pren més forma. S’hauria fixat especialment en el Coll de la Desenrocada, un racó del Baix Camp, a cavall entre Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera, on hi ha diferents paratges que recorden l’obra de l’arquitecte reusenc. És un lloc proper al Castell- Monestir d’Escornalbou que reuneix les condicions i per on, de fet, Gaudí també es va moure en repetides ocasions al llarg de la seva vida.

Aquesta idea ha sortit a la llum gràcies al treball d’investigació fet per un professor d’enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i una arqueòloga, Josep Pedret i Paula Santamaria. Van muntar una casa de turisme rural a Riudecanyes. I van començar a fer excursions per conèixer el terme. «Un dia vam veure la Cova dels Dos Ulls, i de seguida ho vam associar a Gaudí per les seves formes», apunta Pedret. Li va recordar l’estètica dels balcons de la Casa Batlló. «Jo vivia a Barcelona i vaig estudiar dotze anys, tota l’EGB, a l’escola Lestonnac, que està just davant de la cèlebre casa. I aquella geometria la tenia gravada al cap. Me la va recordar des del primer moment», explica.

Casa Batlló
Imatge dels balcons de la Casa Batlló, una de les obres més cèlebres de Gaudí. Foto: DT

La seva dona, la Paula, també és historiadora. Li agrada molt la història de l’art i aprofundir en aquests tipus de temes. Des d’aquella trobada fortuïta, van començar a investigar. I a poc a poc van anar lligant caps fins que van veure que el seu plantejament podia tenir fonament. De fet, la forma d’una de les coves de la Desenrocada és molt similar a la tribuna de la planta principal de la Casa Batlló. I hi ha roques que recorden les famoses xemeneies de la Pedrera. També indrets que evoquen el drac i els pilars del Parc Güell, o la façana de la Pedrera. Així que a poc a poc va anar agafant forma el que ara és una ruta turística batejada amb el nom de Gaudí Inspiration. 

El fet és que el Coll de la Desenrocada està ubicat molt a prop d’on Gaudí va passar la seva infància. I, segons explica Pedret, al llarg de la seva recerca els han mostrat documents que demostren que, quan l’arquitecte ja vivia a Barcelona, encara visitava sovint la zona. «Seria cap a principis del segle XX, i coincidiria en el temps amb el desenvolupament de projectes com la mateixa Casa Batlló, el Parc Güell o la Pedrera», remarca. 

Gaudí Inspiration
Paula Santamaria, durant una de les visites, mostrant alguns dels paratges que evoquen l’obra de l’arquitecte. Foto: Cedida/ Gaudí Inspiration

És aquí on apareixeria el nom de l’il·lustre reusenc Eduard Toda. Perquè en aquella època–concretament el 1907– va ser quan va comprar el Castell-Monestir d’Escornalbou. «Gaudí hi va anar per assessorar-lo. Està documentat. I des d’allà hi ha una visió directa a paratges com la Cova dels Dos Ulls. Tot quadra. En temps. En espai...», recorda el matrimoni impulsor de la ruta. Reconeixen que provar-ho documentalment és pràcticament impossible tenint en compte que bona part dels documents es van cremar durant la Guerra Civil a l’estudi que l’arquitecte tenia als baixos de la Sagrada Família. Però que tot sembla que va per bon camí. Fins i tot, assenyalen, avala la seva tesi l’historiador i arqueòleg dels Museus de Reus Jaume Massó –el qual els va facilitar també molta documentació–, com ja va recollir en el seu dia la revista Sàpiens en desvelar la troballa. Seria, doncs, una hipòtesi versemblant.

En donar-ho a conèixer públicament, tot es va accelerar. «Abans no havíem dit res quasi a ningú. Però en publicar-ho la revista Sàpiens  vam reunir-nos amb els dos alcaldes implicats (l’Argentera i Vilanova) i van entendre que els paratges s’havien de protegir», explica Pedret. Ara els racons estan catalogats com a Bé Cultural d’Interès Local. I el proper pas seria que esdevinguessin Bé Cultural d’Interès Nacional.

Gaudí Inspiration
Al llarg de l’estiu han dut a terme diferents visites guiades, sobretot, a arquitectes i gent del món de la cultura. Foto: Cedida/ Gaudí Inspiration

Van començar a treballar junt amb els consistoris de la zona per promocionar-ho i programar visites guiades. Aquest estiu han començat a oferir-ne. «Encara es coneix poc i hem anat fent, però ens ha cridat l’atenció que la majoria de públic són arquitectes, i gent del món de la cultura. Els inputs rebuts són molt bons», remarquen. Tot i així, els ha sorprès que el públic general encara no ha acabat d’entrar en la proposta. «Els tríptics i les oficines de turisme no han funcionat tant com les xarxes socials», remarquen.

Des que va arrencar tot, no han parat. Han anat fent visites. «La idea és anar tots a l’una. Afegir un valor, un punt d’interès que s’uneixi al Castell d’Escornalbou i els seus voltants», diuen els impulsors del projecte. A més, estan treballant per incorporar l’espai dins la ruta del Paisatge dels Genis.

També s’ha detectat un canvi de discurs al voltant d’Escornalbou. Abans només es parlava de Toda. Ara, també es relaciona amb Gaudí. El Josep Pedret i la Paula Santamaria estan satisfets amb el projecte d’impuls del castell. De fet, els agradaria captar alguns dels visitants, aprofitant la vinculació i proximitat que hi ha.

Temas

Comentarios

Lea También