El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
El periodista i escriptor Rafel Nadal (Girona, 1954) ha presentat aquest dilluns a El Círcol de Reus el seu darrer llibre anomenat La senyora Stendhal, una obra on torna a parlar de la Catalunya de la postguerra. L’entitat cultural va omplir-se amb un degoteig constant de persones, les quals moments abans de la presentació frisaven per poder escoltar el bon discurs de l’autor i per poder comprar un exemplar.
«L’obre neix de petites històries i sorgeix d’altres treballs propis. El fet que et toqui anar a la Guerra Civil, fer reflexionar les persones sobre aquest sacrifici... Com a Días de Champán , per exemple, era un terme del qual volia tornar a parlar», va introduir l’autor. I és que aquest cop, el literat ha triat la visió d’un infant per oferir un punt de vista «pur i lliure» del que suposa viure en un temps d’allò més convuls. «En Lluc, el nen protagonista, no coneix de bàndols. Només sap què és bo i què és dolent. Anirà creixent i descobrint moltes coses a través dels seus referents, la seva nova família», va acotar. De fet, un dels símbols més destacats del llibre és la mateixa senyora Stendhal.
Un nom curiós
Preguntat pel curiós nom, el gironí pretenia fer referència al llegat afrancesat de la guerra. «Es diu com la síndrome que du el mateix nom. Hi ha gent que no pot suportar veure la bellesa més extrema. La senyora Stendhal, en aquest cas, cerca la bellesa interior per arribar al gran ideal de justícia», va argumentar el també autor de Los mandarines. L’objectiu de Nadal amb aquest darrer treball «no era explicar com va ser la guerra», sinó com un nen descobreix la felicitat en temps difícils.
«Tot i la crueltat del moment, aquest bon sentiment és compatible amb tot. És una història d’amor entre una mare adoptiva i el seu fill. La guerra, a més treu el millor i el pitjor d’una persona, això és evident», conclou el periodista. A més, mira de trobar aquella lliçó de no jutjar en bloc, «s’han d’analitzar les accions concretes, per si soles són o bones o dolentes».
