El preu de les renovables

El territori s’ha alçat, no en contra de les energies renovables, sinó del seu mal repertiment territorial. Només cal donar un cop d’ull a les dades del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, actualitzades en data d’ahir mateix, 14 d’abril de 2021: del total de 811 aerogeneradors que hi ha en funcionament al territori català, 521 estan a la província de Tarragona. Més del 60%. Els restants, estan distribuïts de la següent manera: 175 aerogeneradors a Lleida i 115 a la província de Barcelona. A Girona, ni un de sol. Les diferències territorials també segueixen quant a sol·licituds per a instal·lar-ne de nous: 490 a la demarcació tarragonina, 411 a Lleida, 150 a Barcelona i 47 a Girona, segons les mateixes dades.

Fa anys que existeix aquest ‘mal repartiment’, però gairebé havia quedat al calaix de l’oblit fins que, al novembre de 2019 es va aprovar el Decret 16/2019, que regula els procediments administratius per la implantació de centrals eòliques i fotovoltaiques, donant més facilitats. Des de llavors, hi ha hagut una allau de sol·licituds, ja sigui per crear nous parcs eòlics i fotovoltaics o ampliar-ne d’existents. Tot plegat ha generat preocupació, i ja no només entre els moviments ecologistes, sinó de les mateixes administracions locals. El passat 26 de març, el ple del Consell Comarcal del Priorat i el Consell d’alcaldes van aprovar sol·licitar la derogació d’aquest decret d’energies renovables i demanar que s’aprovi una moratòria de llicències per a la implantació de centrals d’energies renovables i les seves línies d’evacuació al territori «fins a la concreció d’un Pla comarcal de transició energètica consensuada amb els agents socioeconòmics de la comarca», es detalla en el text aprovat. S’admet que la transició energètica «és bàsica per tal d’afrontar la crisi climàtica que vivim», però es defensa una transició sostenible que «ha de fer-se d’acord amb la preservació d’aquest valor preuat com és el paisatge, i per tant cal desenvolupar-la a partir d’estratègies locals, en base a la generació d’economies adaptades a l’escala del Priorat i que aprofiti els diferents recursos naturals a l’abast, el sol, el vent, la biomassa i d’altres».

Des de plataformes en defensa del territori també es mostren favorables a la transició energètica, però que la implantació d’aquestes plantes productives sigui equilibrada al territori. En aquest sentit, durant el tall de carretera que es va realitzar a la N-420 el passat mes de setembre contra el nou parc eòlic de Lo Vedat del Pany, entre Riudecols i Duesaigües, des de Delterpa (Defensa del Territori i Patrimoni de Riudecols) es va reclamar que l’energia es produeixi «prop de les zones de consum. En els trajectes es perd un 30% de l’energia produïda».

Que les energies renovables aporten beneficis, ningú en dubta, però tot té un preu, i el de les renovables és, fonamentalment, l’impacte visual, a més del mediambiental que té, per exemple, la creació de les infraestructures d’evacuació. En el cas concret del Priorat, on tots els municipis han fet front comú, des de la comarca es recorda la gran importància de l’escenari paisatgístic rural, que esdevé essencial per la seva aposta de model de desenvolupament territorial basat en la producció agrícola de qualitat i en una oferta turística sostenible. Només cal recordar que s’està treballant en la candidatura de Priorat-Montsant-Siurana perquè sigui reconegut per la UNESCO en la categoria de paisatges culturals.

Tot i que a nivell comarcal ja s’ha aprovat la seva oposició al Decret 16/2019, ahir mateix l’Ajuntament de Falset aprovava en sessió plenària una moció demanant la derogació del decret. En el cas concret de Falset, hi ha plantejats dos projectes d’implantació d’energies renovables. L’Ajuntament s’hi oposa i el proper dilluns presentarà al·legacions a tots dos projectes.