Más de Reus

«El primer que vaig dir: ‘No em limiteu per ser dona’»

Entrevista. Laia Garcia Sans és voluntària de l’ADF de les Borges del Camp. El seu repte ha sigut fer-se lloc en un món d’homes per a protegir l’entorn natural

Carles Bardou Ciurana

Whatsapp
Laia Garcia durant un simulacre de prevenció d’incendis. FOTO: Alba Mariné

Laia Garcia durant un simulacre de prevenció d’incendis. FOTO: Alba Mariné

La borgenca Laia Garcia Sans fa aproximadament un any que forma part de l’Associació de Defensa Forestal de la localitat. L’organització, present arreu del territori, ha estat tradicionalment dominada per homes, però són cada vegada més les dones que hi mostren interès i decideixen donar el pas i demostrar que elles també poden protegir el nostre entorn.

Com va conèixer l’ADF?

Un amic de la família ens va explicar a la meva parella i a mi que estava a l’ADF i ens comentava com funcionava tot, però li explicava sobretot al meu marit per si s’hi volia apuntar. A ell no l’apassiona aquest tema i jo li vaig demanar al nostre amic que seguís explicant-ho perquè a mi la qüestió dels boscos i dels incendis sempre m’ha agradat molt. Ell m’ho va acabar d’explicar i jo li vaig dir si m’hi podria apuntar. Em va respondre que estaven acabant d’engegar l’entitat, que quan estigués tot organitzat m’hi apuntés. Ara ja farà un any que hi sóc.

Què li va atreure per decidir formar-ne part?

El que més em va cridar l’atenció va ser que jo, com a dona, pogués aportar el meu granet d’arena amb alguna cosa que considero tan important com és cuidar els boscos i fer prevenció d’incendis. Entrar en aquest món sempre m’havia cridat, però mai fins ara m’hi havia posat.

Com van ser els inicis a l’ADF?

En aquells primers moments em van venir moltes idees i veia que m’anava animant i, per tant, que seria una iniciativa on tindria moltes possibilitats a nivell de poble i de conscienciació dels nens i nenes que pugen.

I la rebuda per part dels seus companys?

No tinc cap queixa. Vaig trobar una benvinguda ben càlida i no vaig sentir que pel fet de ser dona es fessin enrere.

Coneix altres casos de dones vinculades amb aquest sector?

De fet, a les Borges som tres dones i n’hi ha d’altres que hi estan interessades. També vaig tenir la sort de coincidir amb una noia de la Morera de Montsant amb qui vaig fer unes pràctiques juntes. Això dona una mica d’aire perquè veus que tens altres dones amb qui et pots entendre d’una manera diferent i pots compartir les dificultats que poden sorgir estant en un àmbit on normalment ha sigut sempre dominat per homes.

La dona a l’ADF està encara invisibilitzada?

Sí, el seu paper està invisibilitzat. Jo una de les frases que els vaig dir als meus companys quan vaig entrar és «sobretot no em limiteu per ser dona». Els vaig remarcar que em donessin les mateixes oportunitats que a la resta de membres. 

Com ha estat la seva integració amb l’equip?

Des del primer moment m’he sentit integrada i lliure per poder expressar el que penso. No he trobat mai cap resposta desagradable, al contrari, sempre valoren positivament les meves aportacions i em fan sentir una més de l’equip.

Què pot aportar una dona en una entitat d’aquestes característiques?

Exactament el mateix que pot aportar un home, no crec que hi hagi diferències. És evident que l’estructura del cos d’un home és diferent del d’una dona, però no per això penso que nosaltres no puguem arribar al mateix que pot fer un home. Amb les actuacions que hem fet fins ara, sento que puc ser igual que ells.

Com valora, fins ara, la seva experiència?

Molt positivament. Personalment, em sento molt realitzada quan faig qualsevol mena d’actuació i feliç de poder aportar el meu granet de sorra en una causa tan important com és la preservació i protecció dels boscos.

Temas

Comentarios

Lea También