El talent surt a escena

La coincidència de propostes ambicioses que miren a passat, present i futur fa pensar que les coses es tornen a moure

JOSEP CRUSET

Whatsapp
Daniel Villanueva i Oriol Tarragó, dimecres passat a la conversa inaugural del cicle Prosceni Reddis Bartrina. FOTO: Fabián Acidres

Daniel Villanueva i Oriol Tarragó, dimecres passat a la conversa inaugural del cicle Prosceni Reddis Bartrina. FOTO: Fabián Acidres

En temps de talent shows, got talents i altres espècies, ha proliferat una concepció diferent, en aquest cas introspectiva, del talent com espectacle. Són els diàlegs o entrevistes entre persones de referència als seus àmbits, que conversen i reflexionen asseguts en un plató o un escenari. Es la fórmula que proposa el cicle Prosceni Reddis Bartrina, que dimecres passat va portar al Teatre Bartrina el dissenyador de so Oriol Tarragó i el productor de cinema Daniel Villanueva.

El resultat va ser captivador, com feia preveure el currículum dels protagonistes. Tarragó acumula un grapat de premis Goya i Gaudí pels seus treballs de postproducció de so en multitud de grans pel·lícules i és membre de l’acadèmia de cinema de Hollywood. Villanueva dirigeix l’Escola de Cinema de Reus, entitat que desenvolupa una ingent tasca de formació i producció audiovisual, com va quedar palès quan un dels seus curtmetratges va ser nominat als premis Oscar.

El cicle impulsat per la Fundació Privada Reddis i el Consorci del Teatre Bartrina, portarà les pròximes setmanes el director de teatre Lluís Pasqual, l’actor Jordi Bosch, la ballarina i coreògrafa Jone San Martín i el compositor i director d’orquestra Miquel Ortega. Noms que parlen d’un projecte ambiciós i de mirada ampla, trets no sempre fàcils de trobar en la programació cultural.

Casualment, mentre dos reusencs que s’han guanyat un nom a la cinematografia sortien a escena al Bartrina, l’Acadèmia de Cinema feia públic que el film El retorn: la vida després de l’ISIS, de la directora reusenca Alba Sotorra, era un dels títols preseleccionats pel Goya 2022 a la millor pel·lícula documental.

I, també casualment, aquesta mateixa setmana l’actriu reusenca Aida Folch ha estat a la seva ciutat amb l’equip d’Aquí la Tierra per descobrir Reus pel programa de TVE.

La presència d’aquests noms en un univers tan competitiu com el del cinema vol dir que alguna cosa s’ha fet bé a la ciutat, que ha propiciat que aflorin creadors d’aquest nivell? O cal parlar simplement d’una coincidència en l’aparició de personatges fets a si mateixos gràcies al seu talent i esforç? La resposta no és fàcil. De fet, probablement n’hi ha més d’una, però és evident que un dels camps on Reus disposa d’un caldo de cultiu propici són les arts escèniques, gràcies a una bona base cultural i associativa, una xarxa d’infraestructures àmplia i d’alt nivell i la tasca portada a terme històricament per la iniciativa privada i després per la pública.

Del Centre de Lectura a l’EDhack

Un cicle dedicat a apropar-nos trajectòries artístiques destacades coincideix en l’espai i el temps amb la commemoració d’una entitat cabdal per explicar la trajectòria cultural de la ciutat i que, amb tota seguretat, ajuda a respondre la pregunta de per què Reus ha aportat tants noms destacats a les arts, les lletres i les ciències. El Centre de Lectura celebra el dimarts vinent l’acte central del centenari de la nova seu social de l’entitat, l’antic palau dels marquesos de Tamarit, adquirit i donat al Centre pel mecenes Evarist Fàbregas. Si parlem de formar ciutadans, de cultivar i compartir talent, el casal del carrer Major n’és el millor exponent.

Una celebració que mira al passat per seguir projectant-se cap al futur ha coincidit també amb una proposta que apel·la directament a la innovació, l’EDhack Reus, un espai col·laboratiu per fomentar idees i projectes transformadors, oportunitats socials i educatives i aliances entre persones i entitats.

L’EDhack fet a Cal Massó proposava solucionar el repte de transformar l’espai públic en un entorn d’oci, cultural i d’aprenentatge atractiu pels joves. Coordinat pel departament de Joventut de l’Ajuntament, en col·laboració amb la Fundació Bofill, i dotat amb 2.500 euros, va comptar amb una setantena de participants.

El projecte guanyador va ser Tasta l’oci, del grup #Re(us)centrem. Es tracta de crear un passaport d’entitats i iniciatives col·lectives d’oci que es desenvoluparien a cada barri i on els joves podrien participar i a canvi rebran bons o segells al passaport que els servirà per aconseguir descomptes en activitats culturals i educatives. L’objectiu és crear una relació bidireccional entre la població que viu en zones poc visibilitzades.

La coincidència de propostes culturals ambicioses que miren a passat, present i futur fa pensar que les coses es tornen a moure.

Temas

Comentarios

Lea También