El teatre, una teràpia que t’obre al món

L’Escola de Teatre del Centre de Lectura està estructurada en dos grans blocs formatius: per una banda, hi ha l’escola per a nens i joves i, de l’altra, hi ha la de Grau Elemental, que ofereix als alumnes el mínim de formació que es necessita per ser actor o actriu. 

Pel que fa a l’escola de nens i nenes, hi ha dos cursos corresponents a 3r i 4t de primària, i 5è i 6è de primària, respectivament. L’escola de teatre per a joves està formada per dos grups més, que s’associen a 1r i 2n d’ESO i 3r i 4t d’ESO, respectivament.

«L’oferta de classes de teatre amateur a Reus han augmentat, un factor positiu. També han ajudat les pel·lícules d’escoles de dansa i sèries de televisió, com Merlí. Tot plegat, ha generat curiositat i ha fornit l’escola de joves. Enguany tenim entre 15 i 20 alumnes. Ells fan una iniciació en el joc teatral i aprenen què es necessita per ser un jove actor o actriu. En molts casos, el teatre també és una recomanació terapèutica per obrir-se al món», esmenta la directora de l’Escola de Teatre de l’ateneu, Rosa Mateu. 

Gràcies a la consolidació d’aquesta, molts joves passen gradualment al Grau Elemental. Sense moure’s de Reus, poden cursar els estudis d’Art Dramàtic amb una continuïtat acadèmica. «Aquest era un objectiu pel qual hem lluitat des de fa uns 25 anys, és a dir, funcionar a un nivell progressiu d’ensenyament», acota Mateu. D’altra banda, el Grau Elemental, que compta amb 26 alumnes en total, ofereix els pilars de les escoles de teatre occidentals: educació corporal, interpretativa i vocal. La formació dura tres anys amb possibilitat de fer-ne quatre. El primer curs, a banda de rebre classes d’interpretació, s’aprèn expressió corporal. «Trobem que els cossos dels joves estan tancats i a l’escenari els costa obrir-se emocionalment, fruit d’un bloqueig físic», diu Mateu. 

El segon any va més enllà i, a banda d’interpretació, es treballa amb una escena concreta. La part de cant és essencial per treballar la projecció de la veu i la respiració, i l’assignatura de cos es converteix en quelcom semblant a la dansa. «Els futurs actors han de tenir ritme i una desimboltura corporal escènica. La dansa és un complement de la interpretació», aporta Mateu. Amics i familiars, de fet, poden ser testimonis de l’aprenentatge dels dos primers anys en les classes obertes que organitza l’escola. 

L’últim any parteix de la preparació d’una obra de teatre que es representa al Teatre Bartrina. En aquest sentit, els alumnes reben classes d’interpretació sobre com es fa una obra de teatre, classes de coreografia i de repertori de cant. Enguany, es farà una adaptació de l’obra de Shakespeare La feréstega domada. «Molts dels alumnes, en arribar a tercer, ens han proposat fer un curs monogràfic d’una especialitat o d’un autor concret per tal de reforçar el que han après», destaca Rosa Mateu. 

L’Escola de Teatre pertany a l’Associació d’Escoles de Teatre de Catalunya (ACET), que «aglutina les millors escoles de teatre de Catalunya» i hi pertanyen per tres objectius. Mateu els esmenta: «Dignificar els estudis d’Art Dramàtic amb un pla d’estudis i progressió acadèmica; que tots els professors (de cant, interpretació i cos) tinguin un títol superior en la seva especialitat, i garantir els espais adequats per treballar».

Classes magistrals
Tots els ensenyaments del Grau Elemental es complementen amb tallers monogràfics intensius, que es fan quatre cops l’any. Aquests s’imparteixen per professors especialitzats en alguna matèria de l’art dramàtic. Des de l’escola també fan assessorament i tutoria de treballs per accedir als Estudis Superiors d’Art Dramàtic. D’altra banda, un cop han completat els estudis d’art elemental, els alumnes poden inscriure’s a l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. 

«Tot el que volem oferir són garanties com a escola seriosa d’iniciació. Amb una tradició d’espectadors exigents a la ciutat, és el que s’ha de fer. En el meu cas, vaig voler estudiar Art Dramàtic i vaig haver de marxar a Barcelona. Tot això ha canviat, cal desmitificar certes coses; no el que es fa a comarques és pitjor. No és el mateix anar a l’Institut del Teatre amb una iniciació que sense ella», conclou Mateu.