El turista anglès i francès creix a la ciutat a l’estiu i ‘mira més la butxaca’

Descansar de la rutina diària acostuma a maridar-se amb una gran programació d’activitats per tal d’esborrar la monotonia del cap. Buscar quelcom recreatiu, en molts casos, esdevé una necessitat i milers de persones trien l’opció d’invertir els seus diners a viatjar o recórrer i redescobrir el seu país autòcton. En termes generals es pot arribar a saber si el flux de gent creix o no segons les estadístiques, però quins perfils visiten la ciutat? En què es fixen exactament els turistes? Què els agrada comprar o menjar?

Segons el cuiner Joan Urgellès, «l’assumpte no ha canviat molt de l’any passat. El meu 80% és nacional, dins d’aquest percentatge, el 60% és autonòmic. El 20% restant es reparteix. Enguany hi ha molt d’alemany i francès. Qui ve al negoci és curiós i arriscat. Estar a la Guia Michelin ens ha fet visibles i els estrangers aposten molt per la cuina innovadora».

Els estrangers han passat de picar alguna cosa a apostar per menjars més elaborats

Àpats més nombrosos
Per la seva banda, el gerent de Sora Sushi & Cocktail Lounge, Carlos Mesas, estableix que els russos han minvat, però que hi ha més anglesos i francesos. «En aspectes generals, hi ha més turistes estrangers que l’any passat. El seu poder adquisitiu és més gran i l’any passat podien venir a prendre alguna cosa només. Ara vénen al migdia o a la tarda a consumir àpats més elaborats de la carta». És a dir, hi ha hagut un canvi evident, els àpats són més nombrosos i l’assiduïtat una altra.

«De fet, vénen famílies senceres, quan potser l’any passat només venien per picar alguna cosa. El nostre tipus de menjar també atrau segons quin públic. En el cas del rus, li agrada molt. És com per a nosaltres la pizza».

En una altra branca, diu la seva Alexis Mor, un dels propietaris de la botiga de souvenirs El Racó del Record. Reconeix que «el tipus de gent que ve aquí se sent atreta pels emblemes de la ciutat, és el cas el campanar de Sant Pere. Vénen a passar-ho bé i en poc temps, veure-ho tot». Un desig no gaire difícil amb una bona previsió. El negoci de la plaça de les Peixateries, que viu la seva cinquena temporada, ha rebut infinitat de turistes que trien la figura de Gaudí per decorar la seva llar.

La forma de comprar

«Tenim molt de turista francès i anglès. En els darrers anys ha anat en augment. Hi ha una presència tímida del rus, que en els dos últims anys havia baixat molt i la resta, acostuma a venir d’Anglaterra i Alemanya», detalla Mor. Un tret aclaparador és el que ofereix Mor. Estableix que segons la procedència, l’hàbit i la forma de comprar canvien. «Recordo que normalment els russos acostumen a triar un record més ostentós, que no pas la resta d’estrangers. Com més llampant, millor. Eren daurats, vermells i objectes molt recarregats. Altres visitants eren de gustos més similars», enumera. Eren habituals, doncs, imants, clauers, didals, postals i llibres sobre l’arquitectura de Gaudí. Una mica més típic.

La localitat de Reus, amb els seus edificis i patrimoni cultural es reivindica d’allò més. En aquest sentit, han volgut ser fidels a la identitat de la zona. «Molt sovint, però, es lliga amb el patrimoni gaudinià que es troba a Barcelona», conclou Mor. Seguint la línia de regals i records, l’habitual és que els turistes compradors s’enduguin peces petites i fàcils de ficar a l’equipatge. «Aquest mes de juliol ha estat quan més s’ha notat la presència del turista estranger, que també busca regals quan viatja. Normalment són carteres i elements originals. Aquesta és la finalitat del negoci. Tenim inflables, despertadors i guardioles animades inspirades en herois de còmic. Això crida l’atenció de la gent», reconeix Sara Molina, de la botiga de regals Chic Fan.

L’habitual en comprar records és  triar objectes petits per poder encabir a l’equipatge

Tot seguit, fa diferenciació pel que fa a la comunicació amb els turistes. «L’estiu fa indiscutible la tria de l’inflable, les baldufes (spinners) i els objectes peculiars, però en el cas dels estrangers russos, que és potser els que més he tingut, són poc comunicatius. Miren molt els preus i no pots estar massa a sobre per poder assessorar-los. El francès és més cordial», declara.

L’abisme de l’idioma

Montserrat Godoi, de la botiga de roba i complements Atzavara rep tot tipus de procedències i en té molta d’experiència. «En el meu cas, enguany ressalta molt el turista francès, rus i un gran augment de l’anglès. Els francesos són força simpàtics i molts tornen cada any, perquè es queden a viure durant una temporada a Salou i a Cambrils. Els russos són més seriosos i tancats i l’abisme de l’idioma és encara gran», reconeix Godoi. Els turistes que venen a la ciutat també són pràctics i selectius. És el cas que explica una dependenta de la botiga de roba Qnk Mía, del carrer de Jesús. «Els russos han baixat moltíssim i acostumem a tenir molts belgues i francesos. Els hàbits de compra, naturalment, han baixat en detriment a altres anys. En molts casos, primer vénen a mirar, donen unes voltes, barallen preus i s’emproven moltíssima roba. Surten a donar un tomb i tornen buscant la peça de roba escollida i que més el pot haver agradat. El turista ara mira molt la butxaca».

L’èxit de les armilles

Estableix que l’article de roba clau és el d’hivern. «Jaquetes i, en el cas de les franceses, busquen molt les armilles. És una mena de fenomen. L’altre dia va venir un grup i va endur-se’n prop de 8, perquè deien que al seu país eren molt cares», diu a tall d’anècdota.

La crisi també ha fet estralls en alguns eixos comercials del nucli de la ciutat amb poques vendes

La crisi, però, també ha fet estralls en els eixos comercials de la ciutat i els turistes s’hi passen molt menys pel nucli antic de la ciutat segons assenyala el comerciant Hugo Núñez de Prado, de la botiga Cuir Reus. «Els autobusos dels turistes s’aturen a la zona del complex comercial de La Fira i ja no passen per aquí. Està sent molt dur poder vendre alguna cosa i les rebaixes no han ajudat», lamenta. Ha rebut russos, alemanys i francesos i diu que ha canviat molt en comparació a l’any passat.