El videoperiodista reusenc que va créixer cobrint concerts en català

Resumir tres dècades d’enregistrament de concerts en català és una tasca feixuga, però ha estat un repte que el videoperiodista Jordi Sugranyes (Reus, 1972) va assumir amb gran il·lusió arran del suggeriment d’un company periodista. El resultat és Joventut i més enllà. 30 anys de música en català (la Banya edicions, 2019), un llibre format per 24 capítols que ja ha arribat a la seva segona edició i al qual el reusenc ha dedicat vuit anys. 
 

Sugranyes ha aconseguit crear un volum d’experiències de fins a 2.800 concerts coberts en 56 comarques dels Països Catalans, una mena de radiografia del món musical, amb un llenguatge directe i a partir de la documentació generada i arxivada de les seves sortides musicals. Programes de ràdio i televisió, entrevistes i fotografies, entre altres materials, han acompanyat Sugranyes tot aquest temps. 

Vinculat des de molt jove al món de la ràdio i la televisió, l’escriptor també ha estat vinculat al món de les lletres. «Estic acostumat a escriure guions radiofònics i des de 2004, escric les Memòries del Pompeu Korotkov, on d’alguna manera anoto detalls dels concerts, apunts que m’han servit per fer el llibre. De moment, es podrà llegir el que suposa dedicar 30 anys a enregistrar concerts. No sé si en un futur, aquest llibre podrà anar acompanyat d’algun material audiovisual adicional. Depèn de la sortida del llibre, no ho descartem», diu Sugranyes. 

El llibre, que comença a Reus i acaba a Tarragona, es va concebre com un recull de curiositats i anècdotes, però a mesura que anava avançant la planificació, s’hi van afegir iniciatives vinculades a la música, com ara l’organització de festivals.

Una de les peculiaritats de Joventut i més enllà. 30 anys de música en català és l’alt nombre de personatges referenciats: més de 3.800. Músics, mànagers, periodistes, tècnics i un llarg etcètera. «Aquest llibre és la meva vida, és una col·lecció de records de joventut, però també hi ha un recorregut que va més enllà. He après molt dels meus concerts i també he madurat des del primer (1988). Al principi no gosava ni parlar amb els músics; ara, els demano fotos, autògrafs i que m’anotin, fins i tot, el meu número de concert, perquè els comptabilitzo. Sé que si surto de casa i marxo lluny aprendré moltes coses», destaca l’escriptor.

Sis pròlegs

Al llarg d’aquesta trajectòria, Sugranyes ha fet molts contactes. L’autor explica que, quan va assolir el concert número 2.000, «la reacció de la gent era d’admiració». «I és que anar a cobrir concerts és invertir nits fora de casa», apunta. L’elaboració del llibre, a més, ha involucrat artistes de renom, que s’han animat en la redacció d’un pròleg. «Fins a sis, n’hi ha, i dels músics Pep Poblet, Tomeu Penya, Adrià Salas (La Pegatina), Joan Reig (Els Pets), Els Amics de les Arts i el periodista Albert Domènech», enumera el videoperiodista. A tall d’anècdota, Jordi Sugranyes aprofita per explicar una història: «En una revetlla de Sant Joan, a Valls, Els Catarres havien d’actuar en un concert. Enmig del públic, em vaig trobar dos companys músics, que em van dir que havien quedat als camerinos amb el grup i em van proposar acompanyar-los-hi, tot i que no ho vaig demanar. Quan érem a la zona del backstage, un dels organitzadors del concert -conegut meu- em va fer passar a mi; en canvi, als altres companys que ho havien demanat, no». Per a Sugranyes, tots aquests concerts li han donat «l’oportunitat de seguir l’evolució dels cantants a l’escenari. Trio els artistes en base als meus gustos, els dels amics i, sobretot, si són grups debutants».