Els costums diaris, patrimoni futur

Antoni de Bofarull, més enllà de la seva tasca arxivera, literària i d’historiador professional, va ser un apassionat de la pirotècnia en l’àmbit festiu i li agradava, d’allò més, el tema casteller. Aquests van alguns dels apunts sobre el també filòleg aportats ahir per l’etnòleg Salvador Palomar, qui amb la historiadora Raquel Ferret –ambdós membres de Carrutxa–, van dur a terme la xerrada, de l’Any Bofarull, Costums que canvien, la visió històrica i etnogràfica d’Antoni de Bofarull a la fi de la societat preindustrial a l’Arxiu Municipal de Reus.

Abans, però, el comissari de l’Any Bofarull, el museòleg i historiador Jaume Massó, va repassar la biografia d’Antoni de Bofarull. La xerrada va tenir com a objecte d’anàlisi l’obra Costums que es perden i records que fugen, publicada l’any 1880. Amb motiu de la celebració dels 200 anys del naixement de Bofarull s’ha treballat en una edició crítica del text, la qual van dir ahir «veurà la llum durant el primer trimestre de l’any que ve».

Aquesta publicació compta amb l’aportació de l’historiador Ezequiel Gort, «qui fa un estudi introductori, tot repassant la història del segle XIX, amb aportacions d’esdeveniments concrets. I és que Bofarull es remunta a vivències d’infantesa, però també treballa en d’altres de més antigues que no va viure pas, però que va explicar molt bé», va dir Ferret.

La conferència va servir per explicar el context en què va sorgir Costums que es perden i records que fugen i fer-ne una aproximació etnogràfica. «En aquesta nova publicació hem fet una revisió ortogràfica i tipogràfica per millorar i amenitzar la lectura. No obstant això, hem tingut cura de la riquesa expressiva. Per tant, comptarà amb un glossari», va concretar. També va dir que, al segle XIX, la literatura testimonial era escassa i que el que va fer Bofarull és tot un exemple del memorialisme costumista català. «Parla de costums de Reus com a historiador professional, és important com ho fa», va afegir.

«Aquesta obra que ens ocupa va ser poc reconeguda en el vessant antropològic –va agafar el relleu Palomar–, recull un canvi de mentalitat, la forma de fer de la primera meitat del segle XIX, en què hi havia una estructura social que deixava enrere l’Antic Règim i anava cap a l’era industrial i capitalista». Va distingir que era una «obra costumista, on reflexiona sobre el pas del temps, sense oblidar el passat i reivindica la ciència que avui anomenem antropologia o etnografia, ja que ens parla de la patrimonialització dels costums».

A tall de recordatori, dilluns vinent, 20 de desembre, hi haurà l’acte de cloenda de l’Any Bofarull (18.30h). L’acte comptarà amb la intervenció del director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que parlarà d’Antoni de Bofarulli arxiver, Albert Torra. L’Arxiu Municipal de Reus acull la mostra bibliogràfica i documental Antoni de Bofarull, literat i historiador fins al dia 30. En aquest mateix termini, hi ha la de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb el nom Antoni de Bofarull, arxiver (1846-1892).