Els dilluns i els bordells

Quan parlem de bordells i sexe, molts lectors es posen en alerta, potser per les coses que han viscut o , en el cas dels joves, pels comentaris que han sentit. Reus, com altres poblacions, ha tingut sempre una economia submergida i en aquest sentit servia per ampliar l’ambient comercial, com podien ser restaurants, casinos de joc, etc. que, sense voler emular a Las Vegas, cercava la distracció del foraster.

El mercat dels dilluns anava acompanyat de ‘necessitats’ colaterals que no tenien res a veure amb el comerç. La Plaça Prim era el centre neuràlgic on es donaven cita industrials, comerciants, pagesos, comissionistes, industrials (corredors), la gran majoria involucrats en l’activitat comercial.

S’encetava cada dilluns al matí per l’arribada de viatgers a les diferents estacions del ferrocarril, cotxes i líneas d’autobusos a la ciutat. Els diferents cafès, bars i restaurants eren el punt de trobada, jugant un paper molt important i acollidor en l’ambient de sota els porxos. En aquell indret es realitzaven les transaccions comercials, tractes, negociacions. També es consultes, i es recollia informació sobre la situació dels mercats.

En arribar el migdia es feia una pausa i la gent es repartia entre els diferents establiments de restauració, on jugava un paper important la Casa Botella del carrerde Sant Joan , o restaurants com a cala Pauleta (Nacional), el restaurant de París, el cafè l’Esquella (Hotel Continental) i rodalies. Després d’un bon àpat es produïa una nova trobada a la mateixa plaça, per la secció de cafè. Alguns (els forasters), aprofitant l’ocasió, feien algun ‘mutis’ per fer les visites ‘reglamentàries’ a allò que llavors es coneixa com ‘cases de barrets’ o bordells. Finalment, quan finalitzava la tarda ,la Plaça Prim es tornava a omplir com a comiat i cadascú tornava a casa o al lloc d’origen per rendir la ‘guàrdia’. Hi havia l’objectiu de la jornada comercial i, per altres ,tambe, ‘corporal’. Personatges de bona posició aprofitaven, entre setmana, per anar a Barcelona i tenien un ‘programa de festes’ similar, fent alguna escapada. Igual que aquells que, amb negocis de més categoria i disposant de més dies, anaven a Madrid .

Cadascú es buscava la vida, però el més curiós i proper eren els pobles veïns. Alguns, no tots, per vendre les quatre avellanes, i ametlles, per poquetes que fossin, ho feien durar una eternitat. El costum dels dilluns no el deixaven passar per alt , ni que la necessitat de vendre no estés justificada per la quantitat a negociar. Les ‘cases de barrets’ eren ben conegudes: La Sol, la Dida, Maribel i d’altres que també feien ‘remiendos’. El que va suposar un canvi de sistema, quan aquelles ‘governantes’, acostumades a la típica exclamació de «...niñas al Saloon» va quedar abolida, va ser el fet d’instal·lar las barres americanes i quedar anul·lats els salons que donaven la imatge de les sales d’espera de les estacions. On alguns figuers es pasaven part de les jornades seient per aquells bancs de fusta adossats a las parets o alguna cadira solta, per gaudir d’alguna ‘senyoreta’ que, per falta de feina, es dedicava a oferir el seus serveis , pero sense èxit per manca de peles. El canvi de salons amb ‘barres americanes’ volia dir que, o s‘hi anava per feina o feien degustació. Els dies de més moviment, com si fossin competicions de ‘tir al plat’, eren els dissabtes o dejunis de festa, diumenges, i dilluns, si havia mercat.

Tambe, en aquelles èpoques hi havia ‘l’intrusisme’ en cases particulars. Els llocs públics tenien l’avantatge pels clients, ja que les ‘professionals’ reconegudes oficialment eren responsabilitat de la casa. Tenien assignat un metge de la pell, per la revisió de les ‘treballadores’. Metges de nom ben conegut que disposaven de consultori professional per atendre a la comunitat.

Un dels reglaments editats pel propi Ajuntament establia moltes normes penalitzades per evitar malalties i contagis. La majoria eren clients d’una destacada perfumeria del carrer de Monterols, on habitualment hi feien compres de colònies, perfums, sabons i roba interior.