Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els elements festius que fan anys aquest Sant Pere

Fins a nou elements reusencs compliran anys aquesta Festa Major. Entre els més veterans hi ha els Nanos de Modest Gené

Cristina Valls

Whatsapp
Els Nanos de Modest Gené celebren enguany els seus 70 anys d'història. Foto: A. González

Els Nanos de Modest Gené celebren enguany els seus 70 anys d'història. Foto: A. González

Com és habitual la Festa Major de Sant Pere ve fornida de celebracions amb motiu dels aniversaris dels diferents personatges festius participants en la festa. Entre els afortunats es troben tres bèsties, el Drac que en fa 25 anys i que encara els seus actes especials per Misericòrdia i la Víbria que juntament amb el Basilisc compleixen la seva primera dècada. Els més veterans són sens dubte el Ball de Gitanes amb 35 anys de trajectòria complerta i els Nanos de Modest Gené, que en celebren 70 anys. D’aquests darrers, de fet, se’n pot gaudir a l’exposició ‘Ara toca festa’ del Museu de Reus de la plaça de la Llibertat, i de la parella de Xiquets d’El Ingenio. 

En l’àmbit dels balls, es troba el Ball de Prims, que celebra 25 anys de la seva incorporació al seguici, però alhora 35 anys de la seva recuperació; li precedeix el Ball de Pastorets infantil que fa 10 anys i el Ball de Prims petit que també arriba a la dècada. Per últim, el Canó de Festes assoleix els seus 15 anys. 

La Víbria és un dels elements que compleix aquesta Festa major la seva primera dècada de vida. Foto: A. Mariné

La Víbria de Reus
El president de la colla de la Víbria de Reus, Pep Enric Martí, explica com han viscut els seus deu primers anys. «Arribem a tota una consolidació amb un element quotidià i tradicional. Ens va sorprendre molt la seva rebuda, perquè els infants n’estan encantats. Ja vam celebrar l’aniversari  a la Diada de Sant Jordi i vam aprofitar l’avinentesa per renovar internament la bèstia com també el seu aspecte extern», explica. Les novetats continuen, ja que a gràcies al folklorista Ramon Vallverdú, el col·lectiu de la Víbria tindrà per fi un ball. «La música ja la teníem, però ens calia un ball solemne. Era una de les nostres assignatures pendents», continua Martí. I és que a més, es tracta d’un dels elements femenins festius més distintius del seguici, ja que és ambivalent perquè també participa en activitats de foc. 

Per la seva banda, Pere Latorre, com a representant de l’Estol del Basilisc corrobora que «deu anys donen per molt. Suposen una prova per saber si la ciutadania rep de bon grat l’element. En el nostre cas, organitzarem els actes de celebració arribat setembre, i els ubicarem entre els dies 17 i 23», apunta Latorre. De fet, assoleixen com un «repte» haver aconseguit arribar a aquest punt amb el Basilisc, una trajectòria en la qual «hem maridat també moltes activitats complementàries i hem aconseguit que l’agrupació esdevingui força nombrosa». 

Ara mateix voregen entre els 118 i 120 membres. Com a punt fort de la bèstia, Latorre assenyala que «el Basilisc és l’únic al qual li podem veure els ulls il·luminats el dia 29 de juny al mig de la plaça». Com bé diu la seva història, l’animal custodiava un tresor molt important i la seva mirada esdevenia fulminant. 

'Reus i l'art eren els pilars del nostre pare (Maria del Carme Gené)'

Els Nanos de Modest Gené
Una de les filles de l’artista Modest Gené, Maria del Carme Gené, també diu la seva en el marc de l’aniversari dels 70 anys dels Nanos. «El nostre pare portava Reus a la sang i feia moltes coses per la ciutat. Entre altres iniciatives, va ser al círcol artístic per practicar el dibuix al natural, també va formar el forn de ceràmica, ja que també té una prolífica obra com a ceramista i el va posar a l’abast dels joves», enumera Maria del Carme. Els projectes van continuar amb la creació del primer i segon concurs d’artistes provincials i en el vessant festiu de festa major també «va crear carrosses i una, de fet, va ser la que  van dur els Reis d’Orient». 

Més concretament, aborda l’aniversari dels Nanos. «Per als reusencs han estat molt estimats, però per a nosaltres que hem estat dues filles, ara 6 néts i 4 besnétes, és tot un privilegi. Sempre anem a veure l’exposició ‘Ara toca festa’ i tal com ens va ensenyar el nostre pare inculquem la cultura i l’estimació per l’art d’una manera molt vivencial», diu contenta. Segons Maria del Carme triar una parella de Nanos és gairebé impensable, «ens els estimem a tots per igual i hem crescut veient-los des del balcó».  

Imatge dels Nanos de Modest Gené. Foto: Pere Ferré

I és que l’essència de l’art de Gené consistia a convertir el sentiment en una obra d’art. «Reus i l’art eren els pilars del nostre pare», resumeix. La seva obra és una gran herència per a tota la ciutadania i la mateixa família. «Hi ha comptabilitzades 2.000 obres als anys seixanta, i parlem de mida natural o de més grans», assenyala la reusenca. L’artista va treballar molt i com a escultor, sabia que «concloure una obra requeria un procés i un temps d’allò més costosos». Amb tot, la família encara es troba recopilant tot el llegat en un arxiu que esdevé del tot universal.

«Per posar un exemple hi ha la foto del bust de Magda Folch en una exposició que es va dur a terme a Tarragona i Reus; el bust en bronze d’Eduard Toda que es va mostrar en l’exposició de l’Any Toda el 2016 a Reus; la presentació de segells de Setmana Santa a Reus l’abril del 2017 i en memòria del 2014, que en va ser el centenari; l’exposició del Patrimoni Artístic sota el Reus Capital de la Cultura 2017 on hi havia dues talles africanes; també va fer obra com a escultor i picapedrer el Col·legi Prat de la Riba en matèria d’escuts i ornamentacions», detalla concretament Maria del Carme. 

El Ball de Gitanes
El col·lectiu del Ball de Gitanes està d’enhorabona, ja que a banda de complir 35 anys també renoven integralment molts dels seus components. «Creiem que és necessari fer reformes dins el ball i ens trobem en una època de moviments. Ara ha entrat molta gent nova i tenim molta feina d’aprenentatge al davant», comença explicant la cap de colla del ball esmentat, Helena Sardà. Els canvis seran positius, tot i que «alhora també són difícils». Pel que fa als actes de celebració es començaran a veure a partir de les festes de Misericòrdia i a tall de novetat Sardà avança que, «pel que fa a vestuari, hem renovat els mantons i hem introduït un dibuix nou, no direm què és perquè sigui una sorpresa, però volem a tothom molt atent!». Els vestits els seguiran duent com sempre, ja que és un dels trets més cabdals de l’agrupació. «Enguany, a més, participem en la tercera Nit de fer l’Índiu i estem molt contentes. Val a dir que els assistents també seran partícips d’un bon grapat de sorpreses», crida a la convocatòria Sardà. La invitació a aquesta original celebració, que se surt de la solemnitat acostumada de festa major,  suposa per a moltes de les integrants «molta il·lusió i esperem estar a l’altura».  

En el cas del Ball de Prims i el de format petit fan aniversari per partida doble. «Per una banda cal esmentar que fa 25 que vam entrar al seguici, 35 que es va recuperar el ball i la dansa de format petit celebra ja una dècada», distingeix la Mar Amorós, una de les caps de colla del Ball de Prims. Juntament amb la Lídia Rull comparteixen lideratge i estableixen que «nosaltres fa relativament poc que vam celebrar l’aniversari. De fet, ho vam dur a terme el 17 de juny amb uns tallers per a infants en els quals els vam ensenyar com es ballava la nostra dansa». 

El Ball de Pastorets infantil compix 10 anys de la seva recuperació. Foto: A.G.

Crear un planter
Una iniciativa que com corroboren ambdues representants «suposa una mesura que ens pot ajudar en un futur. El fet que els més petits coneguin com és la coreografia assegura un bon futur pel llegat festiu i pot generar un bon planter». En el seu acte de celebració, doncs, van maridar l’aprenentatge amb dosis de música i una vermutada pels més grans a la plaça de la Farinera. 

«Estem molt il·lusionats per tenir una coordinadora   que ho porti tot tan pautat», acota Mar Amorós, qla qual ha estat al col·lectiu prop de 10 anys. «Ara mateix som 10 components al grup d’adults i uns altres 10 en el d’infants», explica.

Tot i això, són només 8 persones les que surten a ballar. «Hem passat per temporades bones i dolentes, però sabem que el nostre punt fort és la nostra implicació social i que som dinàmics  en el nostre ball», conclou Amorós. Pel que fa a l’aniversari del Ball de Pastorets i segons anuncia el seu cap de colla, Albert Bermúdez, «els anys els complim tant l’agrupació d’adults com la de petits, únicament que el ball en un primer moment només va tenir versió infantil fins als tres anys després (2010). Per tant, per a nosaltres, l’aniversari és de tot el ball».  Amb tot, Bermúdez esmenta la també conseqüent ampliació qualitativa del ball. 

El Ball de Pastorets infantil el formen 14 balladors

Ball de Pastorets
«Tenim moltes hores d’assaig i amb el temps hem pogut fer més coherent la coreografia amb els documents folkloristes que hi ha sobre el ball. Sembla que va ser ahir quan vam començar», recorda Bermúdez. Pel que fa als components, en el col·lectiu adult n’hi ha 16 balladors més els dos suplents i 14 en l’àmbit infantil més els dos suplents. «En el cas dels més menuts el ritme de ball està totalment adaptat i hi ha hagut, a més, molta progressió. 

Molts han començat de petits i han arribat a créixer en la colla», descriu el cap de colla dels Pastorets. A tall de distinció, Bermúdez aporta que el ball «és únic en vestuari, coreografia i música. A més, mostren les evolucions d’una colla de pastors, una forma tradicional de guanyar-se la vida, de forma rural».

Comentarios

Lea También