Els esportistes tindran, per fi, carrers que els recordin?

Nomenclàtor urbà. El compromís de l’alcalde d’honorar el ciclista Josep M. Sans ‘Xatet’ hauria de posar fi a aquest vell prejudici

27 junio 2021 07:41 | Actualizado a 27 junio 2021 14:54
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquesta setmana, TV3 ha estrenat un documental sobre Messi que planteja si l’excel·lència al futbol pot considerar-se un art. La tesi és original, però tinc la impressió que intentar elevar el futbol a la categoria d’art parteix del prejudici de no entendre l’esport com una manifestació cultural en si mateixa. L’esport transmet valors com l’esforç, la superació, el respecte, la companyonia...; pot millorar la vida dels individus i les societats mitjançant l’educació física i la capacitat per apropar persones i comunitats; mobilitza emocions i sentiments i genera afanys i passions col·lectives; i és també un camí vital per assolir des de les petites realitzacions personals als grans reconeixements públics.

Aquesta recança per situar els esportistes al mateix nivell que altres figures de les arts, les lletres o la política pot ser conseqüència de constituir un fenomen de masses que no sempre deriva actituds i comportaments lloables, o del fet que alguna de les seves celebritats no siguin personatges massa cultes, formats o exemplars.

Sigui per tot l’anterior o sigui simplement per oblit, el resultat ha estat la desafecció històrica d’ajuntaments com el de Reus a elevar els esportistes al nomenclàtor dels carrers de la ciutat.

Si la voluntat política tira endavant, el llistat d’homes i dones dignes de menció és llarg

Reus té un bagatge esportiu, per la importància dels seus clubs i la quantitat de figures de primer nivell que ha donat en multitud de disciplines, molt per damunt del que correspondria a una ciutat de la seva dimensió. Les fites i el reconeixement que han assolit és plenament equiparable al de molts personatges que honorem en altres camps.

Escasses referències

Si no m’equivoco, només dues personalitats esportives donen nom a un carrer: el doctor Joan Domènech i Lluís Mas. Els tenen dedicats pels seus mèrits com a fundadors i impulsors del Reus Deportiu i el Club Natació Reus Ploms –Mas va ser també un gran atleta–, a més del seu compromís cívic més enllà de l’esport.

Potser també hi influeix un factor biològic, perquè afortunadament molts dels grans campions i campiones reusenques són vius i aquesta mena d’homenatges acostumen a tributar-se quan el protagonista ja no hi és. Per això, l’oblit és més inexcusable envers els que ja són història.

Podríem citar diversos noms d’atletes, nedadors, ciclistes o futbolistes ja traspassats, però em limitaré a l’exemple dels pioners de l’hoquei patins. Fa poques setmanes s’han complert 75 anys de la primera Copa d’Espanya –anomenada aleshores del Generalísimo, màxim títol estatal– guanyada pel jove equip del Ploms. Segurament cap triomf ha tingut una transcendència social tan rellevant, per tot el que va significar per a la implantació i l’auge d’aquest esport a la ciutat i tot el que va vindre després, culminat amb l’elecció de Reus com a subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

El carrusel d’èxits i la vinculació de Reus amb l’hoquei no es pot explicar sense la gesta d’aquells precursors, cap dels quals té un carrer dedicat a la seva memòria. I ja fa temps que no són entre nosaltres.

La casualitat ha fet coincidir en el temps l’estrena del citat documental sobre Messi i la presentació del llibre El Xatet. Josep M. Sans Ciurana. El mític corredor reusenc, del seu net Josep Marsal Sans. L’obra recupera la figura d’un dels millors i més famosos ciclistes de Reus, juntament amb els germans Sugranyes i Albinyana.
El Reus dels velòdromsDurant l’acte, l’alcalde Carles Pellicer es va comprometre a dedicar un carret al popular Xatet i va obrir la porta a estendre aquest reconeixement a altres esportistes històrics, quan urbanísticament això sigui possible.

Benvinguda sigui la idea. Si la tiren endavant, no els faltaran noms d’homes i dones per valorar, i de ben segur tindran més sentit que alguns personatges i topònims amb què en algunes èpoques es va decidir batejar els nous carrers de Reus. Tots tan dignes de ser recordats com exòtica resulta la seva presència a la ciutat.

Més enllà de biografiar a Josep M. Sans i la seva espectacular trajectòria, Marsal ens redescobreix l’època daurada dels velòdroms i el ciclisme a la ciutat. Per retratar-la, cito un dels tresors de la quantiosa hemeroteca que aporta el llibre. El Mundo Deportivo del 20 d’abril de 1927 escrivia el següent comentari, referint-se a l’antic velòdrom de la Casa del Poble, que estava situat entre el final del passeig Mata i la rotonda i el pont del carrer General Moragues: «Hemos de reconocer, lealmente, que en la actualidad el velódromo de Reus es el más popular de los velódromos de España».

Comentarios
Multimedia Diari