Els gossos pigall de l’ONCE s’exhibeixen a la Llibertat de Reus

Confiança i seguretat. Així es podria descriure l’exhibició dels gossos pigall de l’ONCE del dissabte al matí. L’acte es va dur a terme en una concorreguda plaça de la Llibertat, on curiosos i amants dels animals van assistir atents a cadascuna de les indicacions que van donar les dues instructores de la Fundació ONCE del Gos Guia (FOPG) a un parell de gossos pigall, joves i encara en procés d’aprenentatge. 
A la trobada hi van ser presents  la regidora de Benestar Social a l’ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, i per part de l’ONCE, la vicepresidenta primera del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya, Rafaela Pérez, i la directora de l’agència de l’ONCE a Reus, Arantxa Vallespí. A Tarragona, de fet, hi ha fins a 18 gossos pigall en actiu.

L’àrea d’exhibició tenia com a objectiu unificar gran part de les barreres arquitectòniques que una persona cega o amb discapacitat visual greu es pot trobar a l’hora de creuar els carrers. En un espai de prop de 300 m2, s’hi van poder veure les següents zones: la zona obediència, una àrea diàfana; una zona d’obstacles en ziga-zaga, on s’hi van colocar entre cinc i deu obstacles; una zona de rampa i  un pas de zebra, una escala i zona d’obres amb carretó, una pala, una bastida, dues tanques d’obra i atrezzo de construcció; i, finalment, una zona terrassa.
Període d’adaptació

Un dels primeres termes destacats per les dues instructores va ser el període d’adaptació dels gossos. «A hores d’ara, s’estan habituant a la superfície del terra que estan trepitjant, al soroll de les nostres veu amplificades pels altaveus, hauran de concentrar-se», van explicar mentre començaven uns senzills exercicis amb uns gossos llaurador retriever, el gos pigall per excel·lència, lligats amb una corretja. Van proferir les habituals ordres d’ ‘atura’t’, ‘seu’ i ‘junt’, entre altres, per tal que els animals s’acostumessin a les seves veus. «Les recompenses són molt importants. Els premiarem amb la veu i carícies, no tan sols amb menjar, que anirem racionant. Cal tenir molt en compte les normes, el gos s’ho ha de passar bé mentre està guiant», van afegir. Tant una instructora com l’altra van iniciar els recorreguts corresponents sense antifaç als ulls, per tal de compartir la responsabilitat amb l’animal, tot demostrant als assistents els comportaments del gos a mesura que es trobava amb un obstacle. 

«Tots dos prenen decisions, però el que fa un gos pigall es prendre-les en base a les ordres que li dóna la persona cega, la responsable. Un gos pigall, mentre du a terme un recorregut està concentrat, és com si una persona estigués conduint un cotxe, no se l’ha d’entorpir. En la mesura del possible, no hem de dificultar la seva visió», va dir les tècniques, tot describint els passos de l’altra. 

Al recorregut, els gossos van calcular el marge de pas de tots dos. «El càlcul és cada cop més important, perquè amb tot de patinets i bicicletes que hi ha, se sumen moltes barreres al carrer», van acotar. Amb tot, l’exhibició va continuar amb antifaç per a l’instructora i un arnès per al gos, un procés més complex on els gossos van demostrar estar preparats.