Els idiomes, eines per enriquir la vida

L’Escola d’Idiomes del Centre de Lectura acull l’ensenyament de dues llengües: l’italià i l’anglès. Fa temps, va impulsar-se l’aprenentatge d’altres, com ara el francès, però tot restà subjecte a la demanda i la forta competència d’escoles que hi ha a la ciutat condiciona l’ampliació de l’oferta. «Jo ensenyo italià des de fa onze anys, però l’escola encara és més antiga.

De fet, hi ha alumnes que hi són des que jo vaig començar a donar classes al Centre. Persones que eren al primer nivell i que encara continuen. L’aprenentatge de l’italià a la nostra escola no s’encotilla només en la gramàtica i la llengua en si, sinó que aprofundim molt en la cultura italiana. Sovint combinem el temari amb sessions sobre les tendències cinematogràfiques clàssiques i actuals italianes. Fins i tot, hi ha cops que ens centrem en la cuina nadiua», enceta conversa la professora d’italià, Cosima Vergari. 

Els alumnes que reben classes d’italià són un total de 22 persones i es divideixen en tres grups: el curs de llengua i cultura italiana per a principiants amb el nivell A1.1; el curs de nivell B1.1, i el curs del nivell B2, on hi ha força flexibilitat de programa. 

«Cada any decidim entre tots quins seran els temes que tocarem a les classes. Respectem molt el ritme de cadascú. Per exemple, amb el grup de B2, hem pactat fer gramàtica i conversa. Per tant, aquest any no utilitzarem llibre i farem activitats diferents per complementar la gramàtica i repassar», resumeix Vergari. De fet, presumeix de no haver repetit mai una activitat, ja que com reitera, hi ha gent que hi és allà «des de fa 11 anys». Quant al volum d’alumnes, creu que «és encertat», ja que «l’espai al Centre és limitat», diu la professora. D’altra banda, el que més costa a les classes d’italià és la gramàtica, però el que «més els agrada als alumnes és poder parlar italià, diuen que els enganxa». 

Hi ha 3 professors a l’Escola d’Idiomes de l’ateneu reusenc amb Cosima Vergari (italià) i Sheila Harper i Phil Hoddy (anglès).

Amb el temps, l’escola ha esdevingut un punt de trobada per a aquells que s’estimen la cultura i la llengua italianes. «Fins i tot, a l’acabament dels cursos fem sopars amb plats típics italians. Aprenem molt els uns dels altres. Tenen temps per dedicar a aprendre i no tenen la pressa que tindria una persona que vol superar un examen», completa Vergari. 

Les diferències
Entre les classes d’italià i anglès, hi ha una diferència notable en la franja d’edat dels alumnes. Els estudiants d’italià són, en la seva majoria, gent adulta i jubilada. En canvi, en les classes d’anglès, hi ha un espectre d’edat més ampli: hi ha tant gent jove com adulta. Una de les claus que reivindiquen Vergari i Sheila Harper, professora d’anglès juntament amb en Phil Hoddy, és que «a l’ensenyament d’idiomes sempre ha d’haver-hi professors nadius». 

«Vaig començar a donar classes d’anglès l’any 1997 i l’experiència està sent bona. Els grups són força heterogenis. Enguany, donc classe a un total de 36 alumnes. El meu company Phil, que aquest curs només dona classes un cop a la setmana, en té nou», detalla Sheila Harper, la professora d’anglès. 

Les classes d’anglès es divideixen en tres branques ben diferenciades: cursos per a nens a partir de vuit anys, cursos per a joves a partir del primer cicle de l’ESO i cursos per a adults. Hi ha també la possibilitat de fer tots els nivells, segons la demanda que hi hagi, i orientar les sessions al matí. Evidentment, es preparen també a aquells alumnes que vulguin superar l’examen de Cambridge amb els nivells A2, B1, B2, C1 i C2 i cursos d’anglès per viatjar. 

«Hem notat una davallada d’alumnes amb el temps i és per la creixent competència que hi ha a Reus d’escoles d’idiomes. Les escoles també inicien els estudis d’anglès molt abans. Abans era als vuit, ara molts ho fan amb tres», destaca Harper. 

També argumenta que un dels avantatges a les classes és que «hi ha grups reduïts d’alumnes, que són més eficients, i és més fàcil practicar l’speaking». El listening, però costa una mica encara i han d’acostumar l’orella. Amb tot, tenen joves de tota mena: «Alumnes amb més mandra per estudiar pel seu compte i d’altres amb interès, que reforcen la seva parla veient sèries en versió original». No obstant això, destaca que «tenir aquests dos tipus d’alumne en una mateixa classe és complex, i és el que passa als instituts».