Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els més petits 'mai no ho farien'

Una cinquantena d'alumnes de l'Escola Pi del Burgar visiten la gossera i el cementiri L'última llar, en el marc d'un taller que vol transmetre respecte i civisme cap als gossos per evitar futurs abandonaments
Whatsapp
El taller compta amb una vessant pràctica en què els alumnes poden jugar amb els gossos.  Foto: Alba Mariné

El taller compta amb una vessant pràctica en què els alumnes poden jugar amb els gossos. Foto: Alba Mariné

No em passaria pel cap abandonar un gos!, deia convençut l’Iker López, un dels alumnes de 10 anys de l’Escola Pi del Burgar de Reus. Els més petits ho tenen molt clar, però el curiós és que un cop ens fem grans, hi ha persones que canvien d’opinió radicalment i acaben deixant al carrer el seu gos. Una actitud que el ‘Taller de civisme i tinença responsable’, organitzat per la gossera i el cementiri d’animals de companyia L’última llar, vol evitar amb una activitat que pretén estendre a totes les escoles de la comarca.

La primera d’aquest curs ha estat l’Escola Pi del Burgar, un centre educatiu que treballa per projectes i que, per tant, els propis alumnes han pogut escollir aquesta activitat. «Hem pensat que seria bo per ells conèixer de primera mà els gossos que s’han perdut o abandonat per conscienciar-los», explicava la Conxita Sardà, tutora d’un dels grups. Un total de 50 estudiants de cinquè i sisè de primària del centre hi han participat.

«Sabeu què cal fer quan ens trobem un gos abandonat al carrer?», preguntava la Cristina Prats, responsable de la Fundació de L’última llar. «Cal trucar al 010 o a la Policia Local i ells avisaran la protectora de gossos de la zona», explicava al grup de nens.

L’última llar va començar la seva activitat el 1996 com a cementiri i des del 2002 ha assumit també el rol de gossera. Actualment, compta amb més de 300 animals, entre gossos i gats. «La meitat dels animals que ens arriben han estat abandonats però l’altre meitat són perduts i el que primer fem quan arriben és llegir-los el xip», afegia.

Els nens, van poder veure com es llegeix el xip d’un gos, del qual en sorgeix un número que introduint-lo a l’ordinador permet conèixer les dades del propietari. Els alumnes escoltaven atentament i alguns van poder passar, fins i tot, el lector. «Quan el gos no té xip, tot es complica i aleshores separem aquell gos dels altres i esperem 20 dies perquè el propietari pugui venir a recuperar-lo», explicava la Cristina als alumnes. Passats aquests 20 dies, aquest gos disposa de dues vies: l’adopció o l’apadrinament. I és que l’objectiu d’aquest taller és promocionar aquestes opcions entre els més petits. «Jo n’adoptaria un però el meu pare no em deixa», comentava un d’ells mentre passejaven per la gossera. «És una mica trist quan veus tants gossos sols perquè ells et poden donar molt d’amor», deia el Miguel Ortiz, un alumne de cinquè.

Els estudiants van poder jugar amb els gossos i a la vegada «els eduquem en valors de civisme i en la cura dels animals», explicava Prats. «Ens han ensenyat a netejar-los», deia la Júlia Menéndez de 10 anys i «que no els hem d’abandonar mai», afegia l’Iker.

L’any passat, segons L’última llar, es van adoptar centenars de gossos i se’n van apadrinar cinquanta. «L’apadrinament és una bona opció per un gos vellet i per una persona que no se’n pot fer càrrec durant molt de temps», explicava la Cristina.

Tenir cura de 300 animals és molt costós i els apadrinaments col·laboren amb una quota de 10 euros mensuals.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También