'Els nens troben a faltar a classe el seu company'

- Com s’afronta el repte de donar consol, consell i ànims després d’una tragèdia com la de l’Escola Maria Cortina?

- La nostra funció és la d’acompanyar a les persones que es troben en situació d’afrontar un moment tan dolorós com la pèrdua d’un ésser estimat, en una circumstància tràgica i inesperada. Això vol dir, fer-nos ressò del seu estat psicoemocional i de les manifestacions que cadascú pot desenvolupar en un estat que quasi sempre és de xoc; ajudar-lo que pugui anar integrant el fet i la vivència emocional lligada al fet traumàtic en el primer moment.

- És més dur treballar aquests aspectes amb persones adultes o en nens?

- És diferent. L’adult té, per les seves vivències, més capacitat de representar-se mentalment una situació i això pot facilitar la comunicació i expressió de com se sent, què el preocupa o li fa por. Els nens, i aquí hem de tenir en compte les edats o moment evolutiu, poden tenir molt vocabulari però de vegades aquest no li abasta per a poder expressar el que està vivint emocionalment; cal estar més atents a les seves expressions no verbals. De totes maneres, en situacions traumàtiques es tracta de tenir en compte que ens trobem davant d’una persona, adult o nen, que està confrontada a una forta vivència emocional.

- És important poder actuar al cap de poques hores de la tragèdia? Per no provocar més ansietat, desesperació, tristesa...

- Ho és. Per això està l’atenció psicològica d’emergència. L’acompanyament que fa un professional expert, respectant les manifestacions, i atenent les demandes d’informació que es fan necessàries per anar integrant el fet. Això dóna seguretat en un moment de tanta fragilitat subjectiva i emocional. És clar que la nostra intervenció no disminueix la seva tristesa, el desconsol i el dolor, això és un procés que necessita temps, però una intervenció propera possibilita enfrontar-se al succés.

- Divendres passat a la tarda el menor estava ferit greu i dissabte havia mort. Quan ha sigut necessària la presència d’un psicòleg a l’escola?

- Tota la comunitat educativa de l’escola ha estat altament afectada per aquest trist i lamentable accident. S’ha intervingut durant tres matins. Dissabte, amb els docents per ajudar-los en l’afrontament personal i col·lectiu, així com en poder pensar com fer l’acollida dels alumnes i famílies, ja que seran ells qui hauran d’acompanyar-los en el procés de dol. Dilluns i dimarts al matí, la intervenció va anar dirigida a alumnes i a famílies.

- Com s’explica a una classe de nens de 4 i 5 anys que un company ja no tornarà?

- Explicant el que ha passat i les seves conseqüències, amb paraules properes a les seves vivències. Ressaltant la importància que tenen els records de les coses fetes amb el company per a tindre’l sempre present. L’adult, la mestra que està amb ells, farà un bon acompanyament.

- A aquesta edat és fàcil oblidar-se de les tragèdies?

- En aquesta edat s’adonen de l’absència del company, el poden trobar a faltar a classe i l’intenten retrobar amb preguntes i records, però la vivència no és integrada en el sentit tràgic que un adult li dóna al fet.

- I a partir d’ara què? És important anar fent sessions durant un temps?

- Cal deixar espai i temps pel dol. S’han fet i segurament es faran alguns actes simbòlics que ajudaran en el procés.

- Fan seguiment de les persones que volen ajudar?

- La nostra intervenció, en tant que immediata al moment del fet, no ens permet fer un seguiment de les persones amb les quals hem intervingut.