Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els vestigis dels portals medievals

Els principals van ser el de la Font, el de Monterols i el de l´Hospital

Cristina Valls

Whatsapp
Aquesta cantonada recordaria la ubicació del portal de la Font, un dels més antics. Foto: Alba Mariné

Aquesta cantonada recordaria la ubicació del portal de la Font, un dels més antics. Foto: Alba Mariné

Reus va néixer com a vila al segle XII i, des de llavors ha patit nombroses transformacions. En l’actualitat, encara llueix alguns senyals i indicis que fan evocar a la memòria l’existència de quelcom antic. Tot passejant pels carrers, es poden arribar a localitzar elements que guarneixen els edificis urbans i que compilen un bon grapat d’informació. Quan es parla de restes antigues medievals, més d’un pensa que són gairebé inexistents, però la veritat és que hi ha curioses pistes que fan una picada d’ullet als portals de la muralla reusenca de l’edat mitjana.

«A hores d’ara no conservem res de muralla, ja que el pes comercial i industrial va forçar la ciutat a perdre la part arquitectònica. No obstant això, el nucli medieval de la ciutat de Reus ha persistit», explica l’historiador Jaume Massó. És el cas dels ravals, els quals s’han fossilitzat.«Si hagués estat una ciutat sense creixement, potser sí que hauria conservat la muralla», continua l’historiador, com «és el cas de Vila-seca, Cambrils o Alcover».

Els portals

Víctor García i Joan Velasco, des de l’entitat d’Ans Educació, afirmen que «si parlem de muralla, s’han d’esmentar per força, els seus portals».

Tal com expliquen en les seves rutes guiades, hi ha moltes hipòtesis d’on es podrien haver trobat aquests portals, a banda dels documents a partir dels quals Ezequiel Gort va formular mapes, les capelletes col·locades vora els portals esdevindrien petites indicadores de la seva situació.

Segons afegeix Massó, a l’època Moderna, s’afegeixen imatges religioses a les capelletes. «El portal de Jesús s’ubicaria més o menys al final del Raval amb el mateix nom. Allà hi ha una capella amb el nen Jesús, la porta es trobaria evidentment allà», especifica l’entès. Aporta, a més, que en el seu moment es va excavar a la zona i es van trobar les restes del portal. «Va quedar aquest nom per la proximitat del Convent de Jesús», detalla. De fet, els portals acostumaven a rebre el nom de les direccions cap a on portaven, eren totalment descriptius.

L’especialista parla de tres portals importants: el de la Font (baixant del carrer de la Font), que és el que aniria cap a Tarragona i seria el més antic, ja que du el nom de la primera font de la vila –la qual també fou l’última a desaparèixer, segons aporta Ramon Amigó en el seu llibre Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus–; el portal de Monterols, que és el que estaria tocant la plaça Prim, i el de l’Hospital, o del Camí de Valls. Amb els anys es van fer molts accessos, s’ha de pensar que eren llocs de pas útils per la gent. La muralla resultava «una estructura completament viva, perquè es va adaptant a la població», diu Massó. Els portals, a més, estaven molt vigilats. «S’havia de controlar l’entrada de forasters amb mercaderies, per les quals s’havia de pagar unes imposicions econòmiques al municipi», diu.

Les muralles

El doctor en història medieval, Jordi Morelló, al llibre Reus i la muralla del segle XIV, explica que Reus es va emmurallar en originar-se. «Per tal de fer segura la zona i atraure població, els senyors feudals van fer el castell al punt més alt de la ciutat d’aleshores: on ara hi ha la plaça del Castell. Només tenim dibuixos i cap excavació. La vila no era considerada una plaça gaire poderosa a causa del seu emplaçament en un terreny bastant planer», explica Morelló.

Emmurallar Reus doncs fou difícil, no pas com en altres poblacions amb estructures de defensa més exigents per defensar-se.

L’estat de les antigues muralles va arribar a ser força ruïnós amb el pas del temps. «Hi havia parts totalment caigudes, segons notícies que hi ha disponibles de la dècada del 1360», extreu el doctor. Van passar els segles, la població va créixer i les noves cases es van situar fora de l’antic perímetre emmurallat.

La situació va requerir una ampliació de la vila, i així el 1374 es va construir una muralla més gran, que avui en dia correspon al traç del Tomb de Ravals. «Per tal de poder elaborar la nova muralla, el Castell de Castlà, situat llavors al Mercadal, es desmuntà i les seves pedres van ser reciclades per ampliar el perímetre medieval», detalla Morelló.

Massó afegeix que «es va aprofitar una part de l’estructura antiga de la muralla. Més gran i més doble. Van trigar prop de 200 anys a acabar-la. Quan va estar tot més o menys enllestit, fora del recinte medieval van crear-se barris. Arriba un moment que la funcionalitat de les muralles és merament estètica».

 

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También