Enderrocament d'un edifici emblemàtic

L’immoble del carrer Sant Magí Alegre va acollir La Industrial Algodonera, fundada l’any 1918 per Evarist Fàbregas

24 diciembre 2017 11:33 | Actualizado a 24 diciembre 2017 11:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquests dies s’està enderrocant l’edifici industrial del carrer Sant Magí Alegre, cantonada amb el carrer de Sant Vicenç. Aquest edifici de fàbrica, que durant bastants anys ha estat buit d’activitats, ha sofert un deteriorament irreversible. En la clau de la porta secundària, que abans era la de la tintoreria de la fàbrica, hi posa la data de l’any 1841.

Aquest local, dedicat a la indústria tèxtil, que tan important va ser a Reus en les rames del cotó i de la seda, es va iniciar en la paqueteria, expressió que fa referència a un paquet de madeixes de cotó, sempre tenyides de color, que anaven destinades a confeccionar mitjons i mitges. Aquests productes es confeccionaven a mà usant quatre agulles. Normalment la mestressa de cada casa feia els mitjons i mitges de la família. Sempre tenia ajudants per debanar les madeixes i fer-ne cabdells fàcilment manejables. 

A Reus hi havia diversos comerciants de paqueteria i un d’ells, en Pau Jové, tenia la botiga a la plaça del Mercadal cantonada amb el carrer Monterols, avui Gaudí Centre. Pau Jové és qui va fer construir l’edifici en qüestió per manipular el fil de cotó. Cap al 1900 van aparèixer les màquines de fabricar els mitjons i la indústria de la paqueteria va anar desapareixent perquè els mateixos industrials ja venien els mitjons confeccionats. L’edifici va albergar les noves màquines de gènere de punt que feien mitjons i mitges de cotó.

«L’edifici va ser construït per Pau Jové per manipular el fil de cotó i va albergar, cap a l’any 1900, les noves màquines de gènere de punt que feien mitjons i mitges de cotó»

L’any 1918, el navilier Evarist Fàbregas i el financer Eduard Recasens van comprar la indústria descrita, la van ampliar i van fundar la societat anònima La Industrial Algodonera. L’edifici de naus industrials el van complementar amb una construcció amb pisos habitables i magatzems que comunicaven amb la fàbrica.

La façana del conjunt donava a la plaça dels Quarters, avui en dia plaça de la Llibertat. Per això, la xemeneia de la fàbrica i la paret amb l’anunci de la societat, es pot veure a les fotos històriques de la concentració dels republicans davant el quarter de cavalleria el dia de la proclamació de la república el 1931. També en la instantània de la magna formació de soldats i civils de la visita del generalíssim els anys 1940. O sigui, que aquest edifici és testimoni d’esdeveniments importants per la història local.

La Industrial Algodonera, SA, fou de les primeres empreses que van fundar en Fàbregas i Recasens. Després, entre d’altres, crearen el Banc de Catalunya on es va veure involucrada La Industrial en moments complicats. Els germans Recasens crearen la CEPTA, el Banc Exterior d’Espanya, ASESA la primera petroquímica al port de Tarragona, etc.

El que portava la fàbrica tèxtil era en Josep Recasens que vivia damunt de les oficines i els altres pisos de damunt els ocupaven els seus fills. Fou un dels fundadors del socialisme a Catalunya i té un carrer dedicat a Reus.

La fabricació de calceteria de cotó va evolucionar amb l’aparició de fibres artificials i sintètiques. Es treballava amb màquines diferents. Uns es van adaptar comprant la maquinària adequada i d’altres no seguiren els canvis que es produïen en el consum i van plegar.

Els Recasens, el 1957 van decidir vendre’s la societat i la comprà la família Cabré sense els edificis i la maquinària obsoleta. Traslladaren l’empresa a La Selva del Camp on encara treballa i aquest any celebrarà el centenari de la constitució de la companyia que data de l’any 1918.

L’edifici el separaren en dos i el de la part que donava a la plaça Llibertat es va edificar de nou. La part amb la façana amb el carrer Sant Magí es feu servir per a garatge. Després aquest garatge, va acabar inutilitzat ara fa uns anys.

La fàbrica ha estat vinculada a Reus i porta records a molta gent. Els propietaris i directius de la companyia actualment viuen a la ciutat de Reus, com ho feren, en part, els antics propietaris. Ambdós han estat participant en la vida social i econòmica local.

La descendència dels avantpassats que van viure fins i tot a la mateixa fàbrica són personalitats de la societat reusenca com l’últim ex màxim mandatari local, el cònjuge d’un comerç tradicional reusenc d’anomenada, el president d’una entitat assistencial o el president de la junta d’un club nàutic de la zona.

Comentarios
Multimedia Diari