Más de Reus

Entitats ecologistes reclamen reunir la Taula del riu Siurana

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha posat en mans d’aquesta comissió decidir el cabal ecològic que ha de tenir el riu. Fa més d’un any que l’Agència Catalana de l’Aigua no en convoca els membres

CARLES BARDOU CIURANA

Whatsapp
Protesta per reclamar la convocatòria de la Taula del riu Siurana. FOTO: CEDIDA

Protesta per reclamar la convocatòria de la Taula del riu Siurana. FOTO: CEDIDA

La Plataforma del Riu Siurana denuncia una manca de voluntat per solucionar el problema del transvasament. L’entitat sospita que la creació de la Taula del riu Siurana «es va fonamentar en promeses que no es pensaven complir», asseguren en un comunicat. Aquest espai de debat i diàleg es va constituir el desembre de 2018 per tal de trobar una solució al conflicte existent. El 9 de març de 2020 es va celebrar la darrera reunió i, des de llavors, no s’ha tornat a convocar. L’Agència Catalana de l’Aigua, que té la competència de convocar la Taula, va al·legar, inicialment, com a excusa la pandèmia i, en aquests moments, el canvi del Govern.

Recentment es va fer públic el Pla Hidrològic de l’Ebre, amb la llista de cabals ecològics per als rius de la conca de l’Ebre. Oriol Pontí, de la Plataforma del Riu Siurana, explica que des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre «remeten a la Taula del riu Siurana per determinar el cabal ecològic i buscar alternatives per als usos que es feien amb aquesta aigua». Pontí destaca la rellevància d’aquest canvi de paradigma, ja que des de l’Agència Catalana de l’Aigua «sempre havien posat com a excusa que això no era competència d’ells». Des de l’entitat es creu que el motiu de no convocar la Taula serien les «pressions rebudes a l’ACA, per part de l’Ajuntament de Reus i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, per aconseguir un nivell de cabal ecològic el més baix possible i, per tant, transvasar el màxim d’aigua al pantà», declara.

Des de la Plataforma defensen que l’aigua que no forma part del cabal ecològic del riu no pugui ser totalment transvasada. Consideren que cal «buscar alternatives per no haver de transvasar». «Un riu que és Xarxa Natura, que alimenta uns pobles i uns regants, no se li pot desviar l’aigua per comoditat o pel preu», afirma Pontí. En aquest sentit, consideren que Reus i el Baix Camp disposen d’alternatives «com l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona, però la que agafen d’aquí els surt a preu de cànon», comenta.

Oriol Pontí assegura que, amb els darrers contactes informals amb l’ACA abans del canvi de Govern, s’havia vist un «canvi respecte a la filosofia que s’havia utilitzat fins ara». Segons aquestes informacions «es reconeixia que el tractament que s‘ha donat al riu Siurana ha estat inadmissible i que s’estaven buscant solucions».

Un riu que agonitza

El darrer transvasament realitzat ha estat de 2,5 hectòmetres. Aquesta xifra suposa «quatre vegades l’aigua que es deixa durant tot l’any al riu», explica Pontí. Fins ara, tota l’aigua que no té un ús estipulat és susceptible de ser transvasable. A més, l’hectòmetre i mig d’aigua que es recull a partir del pantà de Siurana, a través d’altres barrancs, es desvia directament cap a Riudecanyes «i això és un escàndol inadmissible», denuncien des de la Plataforma.

En aquests moments, el riu s’ha assecat perquè «fa dies que només deixen els 20 litres», diu Pontí. En el seu estat natural, els mesos de juny, juliol i agost també estaria així, explica. «A l’abril, al maig, a l’octubre i al novembre podrien baixar més de 200 litres i aquesta és la diferència» diu.

Temas

  • Siurana
  • Medio ambiente
  • ecologismo
  • Taula del riu Siurana
  • Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

Comentarios

Lea También