Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Entitats i artistes lamenten la pèrdua de la projecció cultural de Reus

Amb tot, veuen la Capitalitat Cultural del 2017 com una oportunitat per crear projectes nous

Ester Pagès

Whatsapp
La programació teatral és una de les grans damnificades a causa de la manca de recursos provinents de les administracions.  Foto: DT

La programació teatral és una de les grans damnificades a causa de la manca de recursos provinents de les administracions. Foto: DT

D’aquí a poc més d’un any, Reus es convertirà en la Capital de la Cultura Catalana, una designació que es pot quedar amb una simple etiqueta o pot esdevenir una oportunitat per ensenyar al món la vitalitat de la seva cultura.

El problema rau en el fet que aquesta vivacitat que ha de servir de plataforma per exhibir-se a l’exterior, el teixit cultural de Reus no la veu gens clara. «En els darrers anys hi ha hagut un oblit de manera inconscient i ara seria bo aprofitar la Capitalitat per tornar a situar Reus com a plaça cultural a nivell nacional», comentava Francesc Cerro, director teatral. «Cal tornar a animar la cultura», afegia, perquè «l’artista ha de crear i no només queixar-se», deia Cerro.

Les crítiques sense solucions és cert que no tenen sentit, però el sentiment que «Reus ha perdut pistonada» és general, deia Ferran Figuerola, president del Bravium Teatre. «El CAER ha desaparegut, el Trapezi està a la corda fluixa i després de 18 anys, el COS s’ha fet amb la meitat del pressupost. Nosaltres treballem igual o més però a nivell de ciutat falta una programació teatral», puntualitzava Figuerola. En el mateix sentit, s’expressava el cantautor reusenc, Fito Luri. «No cal tenir la programació del teatre Lliure però sí la guspira que hi havia abans», comentava el músic que argumentava que «la cultura se sosté per la iniciativa privada però que des de l’Administració no s’ha fet prou».

Per aconseguir cartells que facin de Reus un referent, és evident que caldria una sèrie de recursos que actualment cap municipi disposa, però el president del Centre de Lectura, Xavier Filella, afirma convençut que «la ciutat té un pressupost molt elevat i es destinen recursos per a premis empresarials i no pas de teatre com es feia abans. Els museus, per exemple, s’han quedat aturats per culpa de la crisi. És el moment d’agafar el toro per les banyes i recuperar la potència que hem perdut», concloïa.

Però, evidentment, no tothom comparteix la mateixa opinió. Per Lluís Graells, director del Giny, «no s’ha de pretendre recuperar res perquè els milions que ens costava tot ja no els tindrem mai més», deia. «Hi ha un canvi de paradigma que demana donar sortida a la gent jove i crear dinàmiques i circuits amb continguts. La Capitalitat Cultural ha de servir per treballar en una direcció i uns objectius».

Les entitats, en aquest sentit, se senten orgulloses d’haver sabut adaptar-se a aquest nou model, sense recursos, però asseguren que qui no ho ha fet és la cultura de la ciutat. «A l’Orfeó, per exemple, ens hem hagut de reinventar sense les subvencions però sembla que la ciutat no tingui imaginació per fer-ho», comentava Jordi Gomis, president de l’entitat. «Reus ha de ser un pol de creació però cal que algú ho vehiculi. Tinc la sensació que cadascú fa la seva guerra i hem d’aprofitar per crear un hòlding cultural», afegia Gomis.

És moment ara de preguntar-nos si la Capitalitat Cultural que ostentarà Reus de cara al 2017 serà capaç de fer el que demanen els agents culturals i de donar l’empenta que necessita «la mala salut de ferro que té la cultura», segons descriu Cerro.

Un sector que és el pilar de la societat, juntament amb l’educació, i que sobreviu perquè hi ha persones que encara el veuen com un vehicle per ser millors persones.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También