«Es pot defensar el feminisme des de l’alegria»

Són un dels pocs grups del panorama català íntegrament format per dones. Cantants, músiques, compositores i, fins i tot, una intèrpret de llengua de signes que participa en la majoria dels directes. A més, són del Camp de Tarragona. Des del 2011 han anat evolucionant musicalment del «folk calentó» que presentava el seu primer àlbum Descalces, i les va portar a guanyar el guardó a millor grup revelació als premis Enderrock, fins a un so més proper al pop electrònic de Desglaç. Roba Estesa actuarà el divendres 20 de setembre a la plaça de la Llibertat. El mateix dia, també cantarà el grup Doctor Prats, els dos protagonistes musicals de les festes. Els concerts, a partir de les nou del vespre, són gratuïts.

És la vostra primera vegada a les Festes de Misericòrdia de Reus.

Ens fa molta il·lusió! Són unes festes molt importants. El bon ambient dels vermuts, els correfocs i la diada castellera són imperdibles. A més portàvem des de barraques del 2018 sense venir a Reus.

Sou un grup completament format per dones.

Nosaltres ens vam conèixer al conservatori, on hi ha moltíssimes noies tocant instruments. En canvi, als concerts tots els músics eren homes. Això de cara a crear referents ens marca molt. Mai et passa pel cap que puguis arribar a pujar a l’escenari perquè no t’interpel·la. Tenim la mateixa capacitat encara que hi hagi gent que s’hagi dedicat a invisibilitzar aquesta figura. Així que ens vam plantejar el rol que agafàvem sobre l’escenari, tocant instruments que en l’imaginari són masculins. Ocupem l’escenari de forma diversa i amb rols diversos.

Us va suposar un problema a l’hora d’aconseguir un espai consolidat al panorama musical?

Quan hi entres, et preguntes que passa exactament amb la indústria i el món on et col·loquen. Els grups femenins acostumen a obrir o tancar el festival. Tot sota el discurs de què els grups més potents han d’anar a les hores més potents. Creiem que s’han d’assumir riscos i fer les programacions de forma conscient i no des de la inèrcia. A poc a poc hem anat creixent i portem quatre anys amb una mitjana de 50 concerts per gira. Això és molt difícil i n’estem molt contentes. Si adoptem una perspectiva feminista a l’hora de treballar, el resultat canvia molt.

Com es defineix Roba Estesa?

Fem música alegre i combativa. Nosaltres també estem cansades d’haver d’insistir amb el missatge i veure que les coses no canvien gaire. Però considerem que ser alegre i combatives des del feminisme i la llibertat va de la mà. Proposem un espectacle festiu on la gent pugui ballar i cantar.

En les vostres cançons hi ha referències a autores com Joana Raspall, Caterina Albert o Maria Mercè Marçal

En el passat hi trobem la resposta de moltes coses que ens passen ara. El que avui ens preocupa semblen problemes molt d’actualitat, però abans ja havia passat. Hi ha informació molt valuosa en aquestes autores i volem que hi segueixin sent present. De fet, Desglaç és el nom de l’últim recull de poemes de Maria Mercè Marçal.

Un títol buscat?

Va ser una casualitat molt bonica d’una dona que sempre ens acompanya. Ens agrada mirar aquestes figures artístiques catalanes i conèixer la seva forma de viure. Per exemple, les nostres àvies ja s’havien preguntat la forma de com la dona existeix en el dia a dia.

‘Desglaç’ us apropa al pop electrònic

Hem canviat en sonoritat. A Descalces teníem un disc despullat, amb poc protagonisme de la bateria o guitarra elèctrica. Ara agafem més força. Anem cap a altres camins musicals que creiem que ens fan créixer. De fet ja estem preparant cosetes noves pensant per compartir noves cançons i pensar en un tercer disc. Totes venim de mons molt diferents, tenint com a arrel la música tradicional, així que al final, presentem una barreja de moltes coses.