Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'Escric relats, però en un format audiovisual'

Entrevista al periodista i escriptor reusenc Guillem Latorre

Cristina Valls

Whatsapp
Latorre amb el seu tatuatge literari.  Foto: Alba Mariné

Latorre amb el seu tatuatge literari. Foto: Alba Mariné

- Parli del premi aconseguit fa uns mesos. S’esperava ser distingit?

- No m’ho esperava ni de bon tros. La meva professió consisteix a escriure per guanyar-me la vida i fer relats suposa crear novetats. En veure la convocatòria, m’ho vaig repensar i vaig acabar escrivint el relat de Found footage. A hores d’ara, hi ha un volum elaborat per l’editorial Cossetània, on figuren totes les peces que es van presentar.

- Com crea les seves històries?

- Mitjançant l’observació i la imaginació. Crec que aquesta barreja pot donar lloc a una forma de creativitat. De fet, l’aspecte de saber mirar es fa palès com a concepte clau dins el meu relat. És l’essència de la història. A més, he volgut que tingués un misteri per resoldre, l’he volgut crear per inquietar qui llegeix.

- Com va viure el procés d’escriptura?

- Vaig gaudir molt i no vaig patir aquell fenomen del foli en blanc. La qüestió és que a l’hora d’escriure, es trenqui amb el ‘paper buit’. En aquest cas, el relat el vaig fer en un tres i no res. El més important era tenir una estructura principal sòlida, la idea embrionària. A partir d’aquí, vaig afegir i polir detalls. Val a dir, que el fet d’haver tingut una data límit també és un mena d’ajuda, perquè del contrari, no trobaria mai el punt final i allargaria molt la història.

- Per què aquest títol?

- Molta gent m’ho pregunta. En l’àmbit de les lletres, acostumo a escriure basant-me en els elements visuals. El concepte en si es relaciona amb una tècnica narrativa que es troba als documentals (tot aquell material fílmic trobat i peces enregistrades que formen un pastitx de documentació). En el cas de Found footage, esdevé una història formada a partir de lletres, amb les quals elaboro peces d’informació amb la informació captada per les càmeres de seguretat, els records... Una mica com es fa al curtmetratge reusenc Timecode, amb les imatges de càmera com a una peça de la història. Així doncs, amb tots els fils aglutinats, es genera un discurs compost de retalls de moltes disciplines. I és que aquesta és la part bona de la branca de la comunicació, que pots crear productes que comuniquin mitjançant moltes vies. El que he volgut fer amb Found footage ha estat escriure relats, però en un format audiovisual. Escriure a paper, però, és més barat que fer una pel·lícula, evidentment.

- Tornaria a presentar un relat a alguna convocatòria més?

- Potser no, perquè és un pas que ja he assolit. Segueixo escrivint, però, i seguiré fent-me camí en la comunicació.

- A banda d’escriure, és periodista. En quin moment es troba ara?

- Ara mateix m’estic abocant a l’elaboració de guions de televisió. En vaig fer per 3XL.net i ara per Súper3, per exemple. M’hi vull especialitzar. Sempre m’ha cridat molt la branca audiovisual i l’àmbit cinematogràfic. Algunes de les peces audiovisuals que elaboro també es poden visualitzar a través del web hoipoiproduccions.com

- S’avança cap a un perfil cada vegada més versàtil, sí?

- En el meu cas ha estat una evolució natural. El fet de dominar més coses sempre és positiu, tot i que a no a tothom li agrada. Em vaig fer periodista per explicar històries. Gairebé, el que vol fer tothom quan ho estudia. El que trobo potser una mica desvirtuat són alguns tipus de periodisme. Perquè, per sort o per desgràcia, n’hi ha de tota mena i per a tot tipus de persones. Molts cops, penso que el periodisme s’ha convertit en un gran dictat de notes de premsa.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También