Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Estat d’alarma a la pagesia del Baix Camp

A Riudoms fa 20 anys que cap jove opta per dedicar-se a la pagesia. Aquest és només un exemple del problema generacional que viu el sector a la comarca

Salvat Jordina

Whatsapp
IMG_0136.jpg

IMG_0136.jpg

«Jo si tinc un fill, l’últim que voldré és que faci de pagès. No hi ha més», explica Francesc Ortiga amb paraules amargues però veu ferma. Enguany ha treballat tot l’any al camp i ha perdut 15.000 euros: «La feina ha de servir per guanyar-se la vida, no per amor a l’art». Ell és el pagès professional més jove de Riudoms, té 36 anys i es va incorporar al sector amb setze acabats de complir. Per tant, aquest municipi del Baix Camp, abans conegut com ‘La Flor del Camp’ per la riquesa de les seves terres, fa dues dècades que no suma cap jove professional al sector. «El relleu generacional se’ns ha tallat. No han volgut o no han pogut seguir», conclou Jordi Mariné, pagès de 65 anys, que es jubila aquest mes d’agost.


El cas de Riudoms és l’exemple d’una tendència que se segueix a Catalunya, on el cens agrari ha caigut més d’un 65%. Al Baix Camp, però, les xifres són inclús més alarmants, perquè la caiguda arriba al 70%. Per fer una panoràmica a la gravetat de la situació, la fruita seca ens serveix de d’exemple. Fa trenta-cinc anys  a Catalunya hi havia 35.000 hectàrees, ara, només 10.000. D’aquestes, només 2.000 són de professionals, la resta les ocupen pagesos a temps parcials o jubilats, als que, tot i cobrar  pensió, se’ls permet seguir treballant per tenir uns ingressos màxims de 9.800 euros nets l’any. «Ells són les que aguanten la comarca i cuiden les terres», explica Josep Ferré, Coordinador de la Unió de Pagesos del Baix Camp


La llei del mercat
És tot culpa del model econòmic de les grans superfícies», considera Josep M. Gili, pagès i ramader jubilat de Riudoms que segueix exercint: «Aquest any hi haurà una molt bona collita de l’oliva, però tenim por perquè ho haurem de vendre més baix del preu que ens és rendible». Els pagesos han de competir en un mercat global on hi ha molta competència per vendre i molt poca per comprar. Això els comporta haver de donar sortida al producte mitjançant grans distribuïdores que els abaixen el preu tant com poden.


«Si hem de competir amb països del tercer món estem acabats. Estem farts de fer productes aquí i que els portin des de fora», explica el riudomenc més jove del sector. Les regulacions sanitàries que s’apliquen als productes europeus permeten tenir un producte de més qualitat. El problema, coincideixen, és que el producte importat no té les mateixes regulacions i per això arriba un preu més baix perquè, amb menys controls, la producció els resulta més barata.  


Més terreny, menys beneficis
Els veterans de la terra expliquen que als seus inicis amb menys terreny es podia viure millor. Amb menys terres hi guanyaven el pagès, el comerciant i el transportista. Ara la tecnologia ha canviat el sistema de producció mundial i el sector agrari. Un pagès pot assumir el cultiu de més terra amb menys temps i esforços. Abans la mitjana a Catalunya era de 10 hectàrees, ara és de vint. «S’ha hagut de créixer per la baixada dels preus del producte, però els costos ens estan menjant» explica Ortiga. «Abans érem autosuficients, menjàvem fruita de temporada i amb un sac d’avellanes es guanyava la vida tothom. L’agricultura familiar canviarà per l’agricultura d’empresa», compara Mariné. La pagesía, avui dia, és tan poc sostenible que es manté per aquells que s’hi dediquen com una segona activitat.

Les solucions
El coordinador comarcal d’UP, Josep Ferré, diu que consumidor té la clau del canvi: «Si tots fóssim capaços de consumir productes locals, podríem vendre’l a un preu decent i ens guanyaríem la vida». Per contra, Mariné, considera que el problema ve de lluny: «Els pagesos haurien de posar el preu del producte i no pas el client. On s’és vist que el mecànic li pregunti al propietari quant creu que li pot pagar per la reparació?». Els baixos -o nuls- beneficis econòmics i la laboriositat i exigència de l’ofici no crida l’atenció al jovent. Malgrat les escasses condicions cap d’ell abandonarà la terra perquè, com diu Mariné, «és una feina molt bonica, perquè crees vida».

Temas

Comentarios

Lea También