Ester Gomis: «Consumir avellana de Reus és cuidar el territori»

Ester Gomis és la nova presidenta de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Avellana de Reus, que protegeix les varietats negreta, paueteta, gironella, morella i culplana, tradicionalment conreades en una àmplia zona de les comarques tarragonines de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta. Gomis substitueix a Pere Guinovart, del Morell, després que recentment s’hagi renovat part dels membres de la comissió rectora. Ester Gomis és pagesa i productora d’avellana de Vilallonga del Camp i és la primera dona que està al capdavant de la DOP.

Quins objectius té al davant la DOP Avellana de Reus?

El primer de tots és que el mateix sector es conegui a si mateix. Des dels propis agricultors, als envasadors, cooperatives... Hem de conèixer bé el nostre producte, l’avellana. Mirar primer endins, entendre millor el producte, les seves propietats, com el cultivem, quines varietats tenim, quines funcionen millor... I després, un cop feta aquesta feina, mirar enfora i explicar-ho a la gent, donar-nos a conèixer.

Què caracteritza l’avellana de Reus?

Tenim diferents varietats, però la millor és la negreta, que és de molt alta qualitat. També es protegeix la paueteta, gironella, morella i culplana. Però a més de ser bona, cal també tenir en compte que al darrere hi ha pagesos del nostre territori que la treballa, i també treballa el camp. Així que quan es compra avellana de Reus, no únicament compres avellanes, sinó que es contribueix a mantenir cuidat un paisatge. 

Es coneix prou?

No. Fa falta molta pedagogia perquè la gent la conegui. Hi ha molta oferta a mercats i supermercats, i molta d’importada, i el consumidor no s’hi fixa prou. Però ara tenim per endavant l’oportunitat de fer aquesta tasca educativa. Igual que ara la gent sap com tastar un vi, també s’ha d’aprendre a menjar una avellana.

Com es pot distingir si és de Denominació d’Origen Protegida (DOP)?

Ha de tenir el segell de la DOP Avellana de Reus. 

Què garanteix aquest segell?

La qualitat. Qui en forma part ha de passar auditories.

Quin és el destí de les avellanes de la DOP?

Totes es comercialitzen en gra, i la gran majoria es queden al país. Poques són les que s’exporten. Cal tenir en compte que a Catalunya es produeix el 90% de l’avellana de tot l’Estat espanyol, i d’aquestes, la majoria es cultiva a la província de Tarragona.

Quines propietats té l’avellana?

El 63% de l’avellana és oli, i si a més es consumeix crua, conté fibra. En una dieta, l’avellana és una gran aliada. Conté greixos molt saludables i, a més, és saciant, així que amb un grapat en tens prou.

Ja són dues les collites poc abundants. Com es troba el sector? 

Així és, portem dos anys en què les collites no són prou bones, quantitativament parlant, perquè la qualitat sempre hi és. Enguany sabíem que tornaria a ser poc quantiosa per problemes amb la pol·linització, però les pluges durant la collita vas dificultar encara més al feina. Malgrat tot, tal com deia, la qualitat és sempre excel·lent.

Una de les problemàtiques del sector són també els preus.

I seguim igual, amb preus per sota de cost, però és una qüestió que està patint l’agricultura en general, i no només l’avellana. Cal valoritzar el producte que tenim, que els pagesos dominin el mercat. Si no, amb els preus que es paguen ara, pocs són els joves que segueixen la professió, i no pas per falta de ganes, perquè molts són els interessats, sinó perquè no surt a compte.