Exiliats republicans, al servei de l’espionatge nord-americà

La història inèdita d’un grup d’exiliats republicans al servei de l’espionatge militar nord-americà a Espanya durant la II Guerra Mundial. Aquest és el relat principal del film Espies en l’arena. Objectiu: Espanya. Els codirectors del documental, Pablo Azorín i Marta Hierro, destaquen que una de les coses més complicades a l’hora de parlar a través de la gran pantalla sobre espionatge ha estat «trobar-nos un elevat nombre de personatges que per raons òbvies utilitzaven falses identitats. Identificar-los pels seus noms autèntics ha estat una tasca detectivesca llarga i complicada».
El film «no és una història amb final feliç per a gairebé ningú». Expliquen que no és el relat de l’espia o espies heroics que confonen l’enemic o aconsegueixen una informació vital que salva milers de vides o la victòria a la batalla. «La història que narrem és la d’un fracàs, la d’una operació mal planificada i executada», afegeixen.

Secrets i perdó
Així mateix, Pablo Azorín i Marta Hierro expliquen que encara hi ha moltíssims secrets que no es poden revelar i que no són accessibles per als historiadors i investigadors en els arxius, pel simple fet que no estan desclassificats. En el món de l’espionatge parlar de perdó és el mateix que, en paraules dels codirectors, «preguntar si es pot perdonar la guerra, malauradament els conflictes bèl·lics són part de la història de la humanitat. L’espionatge, l’obtenció d’intel·ligència, l’anàlisi de les dades i les accions que s’han de prendre en conseqüència, són una part intrínseca de la guerra. Una nació en guerra sense un servei d’intel·ligència eficaç i molt actiu, davant d’una altra que ho té, pot donar-se amb gairebé tota probabilitat per derrotada». 
Espies en l’arena. Objectiu: Espanya contribueix a rescatar a persones que fins ara eren anònimes i a través del testimoni dels seus familiars s’acosten a l’espectador. «Eren persones normals que es van veure atrapades per les circumstàncies del moment històric que van viure i que els va conduir a lluitar pels seus ideals i patir injustament les conseqüències de les seves accions», afirmen els codirectors. 

Rescatar aquesta història a través del testimoni de familiars i historiadors ajuda a l’espectador a entendre millor la trama. Afegeixen que «ens apropa als personatges com el que són: éssers humans com nosaltres i no números d’estadístiques o simples peons d’un tauler d’escacs. L’entreteixit dels dos, historiadors i familiars, és el que fa que aquest documental transmeti emoció, al mateix temps que manté el màxim rigor històric».