Más de Reus

Reus Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats

Falset: Plaça d'Àngel Marquès, la plaça Vella als peus del castell

El ‘Diari’ presenta  avui el sisè lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’ amb un exemple de plaça porticada  medieval de la vila de Falset. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes)   

JOAN FIGUEROLA

Whatsapp
Espai porticat perdut pels bombardejos que va patir Falset durant la Guerra Civil. FOTO: CEDIDA

Espai porticat perdut pels bombardejos que va patir Falset durant la Guerra Civil. FOTO: CEDIDA

Vista general de la plaça d’Àngel Marquès de Falset. foto: JOAN REVILLAS

Vista general de la plaça d’Àngel Marquès de Falset. foto: JOAN REVILLAS JOAN REVILLAS

Els pòrtics de la plaça on tradicionalment es celebrava el mercat. foto: joan revillas

Els pòrtics de la plaça on tradicionalment es celebrava el mercat. foto: joan revillas JOAN REVILLAS

Els pòrtics de la plaça Vella estan construïts amb arcs de mig punt. FOTO: JOAN REVILLAS

Els pòrtics de la plaça Vella estan construïts amb arcs de mig punt. FOTO: JOAN REVILLAS JOAN REVILLAS

Els pòrtics de la plaça es prolonguen al llarg del front nord del carrer de Dalt. FOTO: JOAN FIGUEROLA

Els pòrtics de la plaça es prolonguen al llarg del front nord del carrer de Dalt. FOTO: JOAN FIGUEROLA

Ortoplànol de Falset amb la
ubicació de la plaça d’Àngel Marqués

Falset és un dels primers llocs de repoblació citat per Ramon Berenguer IV, que el va cedir l’any 1168 a Pere de Déu per construir una fortificació i repoblar el territori,  amb la carta de repoblació del 5 de maig de 1191. Va adquirint notorietat quan els comptes  de Prades fixen la residència al seu castell. El primer nucli urbà neix a llevant de les dependències del palau al costat de la grandiosa església romànica. 

 Al segle XIII la població creix fora del recinte militar a la falda del turó seguint la topografia descendent a cada costat del camí d’accés al castell per l’actual carrer Bonaventura Pascó. La plaça Vella se situa en el camí de baixada cap els espais ocupats progressivament per la població al llarg del segle XII i allotja la primitiva casa del comú i un porticat que fa les funcions de mercat i lloc de reunions veïnals. 

La centralitat de la vila de Falset respecte als pobles veïns i la situació estratègica en el camí que comunica les terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, fan que prosperin les activitats relacionades amb el transport, la indústria i el mercat. La primera notícia de l’existència d’un mercat a la vila és de l’any 1271, un mercat situat amb tota probabilitat a la plaça Vella, en la confluència del camí de baixada del castell i el carrer d’entrada a la vila pel portal de Bou al costat nord del recinte murat. 

Als inicis del segle XIV la plaça esdevé el centre de la vila medieval tocant el call jueu situat entre els carrers de Dalt, Davall i Francesc Mestres, amb una dinàmica comunitat jueva estretament relacionada amb el mercat. Fins al segle XIX la presó ocupava un dels seus edificis i la plaça era el lloc on s’ajusticiava els condemnats a mort amb forques o elements de tortura, tal com recorda la pedra marcada a l’actual paviment.  

Als inicis del segle XIV la plaça esdevé el centre de la vila medieval on es feia el mercat 

 La vocació de mercat de la plaça es manifesta amb la prolongació del porticat de la plaça al llarg del front nord del carrer de Dalt per aixoplugar i donar més cabuda a les nombroses parades del mercat de la plaça. Aquest carrer esdevé el veritable eix vertebrador dels successius eixamples de la vila cap a llevant. La considerable longitud de quaranta metres dels porxos d’aquest carrer donen raó de la important activitat mercantil de Falset en època medieval. Les àrees urbanes de nova formació, les ampliacions dels murs de protecció de la vila i el creixement de la població faran perdre activitat ciutadana de la plaça i propiciaran la plaça de la Quartera, amb unes dimensions més adequades per acollir la creixent activitat de mercat.

El nom inicial de la plaça Vella també anomenada de les Carnisseries, ha canviat darrerament amb el de plaça d’Àngel Marqués (1887-1958), en reconeixement del periodista i escriptor, fill de Falset. Aquesta plaça és de dimensions reduïdes amb una planta rectangular, inicialment amb pòrtics a tres dels seus fronts. El pòrtic sobresortint de les cases veïnes del costat nord, el de ponent i l’inici del pòrtic de la part sud van ser derruïts pels bombardejos que va patir Falset l’any 1937 en el període de la Guerra Civil.

Aquestes pèrdues han fet desaparèixer uns trets que reflectien l’urbanisme dels inicis de la vila medieval. L’accés a la plaça pels estrets carrers des del portal de Bou i la baixada del castell quasi obligaven a entrar a la plaça sota l’espai porticat. L’adaptació de la vila medieval al terreny descendent des del castell definien el paviment de la plaça en pendent partida per trams amb esgraons transversals per evitar les escorrenties del sòl de terra batuda en dies de pluja.
La documentació fotogràfica antiga mostra la tipologia de les cases i l’urbanisme del nucli medieval de Falset conservat fins a finals del segle XIX. Edificis de planta baixa amb una gran portalada destinada a l’activitat agrícola, taller artesanal o de mercat, una o dues plantes superiors amb balconades per allotjar l’habitatge i les golfes amb una seqüència de finestres en arquets o una gran solana a migdia per guardar els fruits del camp, configuraven el paisatge urbà de Falset. Entre els edificis de la plaça cal destacar Cal Tost, amb una portalada d’arc de mig punt de grans dovelles - antigament amb un espai porticat davanter enderrocat pels bombardejos del 37-  i Cal Sans amb la data de 1793 a la portalada, l’únic immoble sense porticat davanter. 

Els pòrtics de la plaça Vella estan construïts amb arcs de mig punt, apuntats o rebaixats i llindes de fusta en la zona tocant al carrer de pujada al castell. La seqüència dels diferents trams porticats segueixen un parcel·lari de reduïdes dimensions i estan vinculats al moment de construcció de cada casa, amb diferents alçades segons el nivell dels forjats de les plantes superiors. 

Les estretes entrades a la plaça pels carrers adjacents, les reduïdes dimensions dels pòrtics, els antics graons desapareguts que dividien el paviment de la plaça i els sistemes constructius dels espais porticats són un exemple de l’arquitectura i l’inicial urbanisme medieval de les nostres comarques. La plaça Vella sotmesa al poder militar del castell en època medieval avui s’ha convertit en portaveu i anunci dels seus valors patrimonials, la porta d’entrada del camí de pujada a les restes militars recuperades.

Temas

Comentarios

Lea También