Falset es queda sense rua, però no sense camisa

L’Encamisada, la festa més sentida pels falsetans, ahir es va quedar a mig gas. Feia dies que s’anunciava pluja, tot i que l’esperança es va mantenir fins a última hora. Les gotes, però, poc a poc anaven remullant cada vegada més el terra i, finalment, poc després de les deu del matí, la comissió organitzadora de l’Encamisada anunciava que s’anul·lava la tradicional rua de diumenge el matí. Un moment en el que, cada any, nens, nenes i famílies senceres pugen als carros decorats amb flors, tirant caramels i vestint d’època per recordar la llegenda del segle XVII que dóna origen a la festa: la victòria contra els francesos amb un atac perpetrat el dia de Sant Antoni en el qual, aprofitant la boira, els falsetans es van encamisar per passar desapercebuts.

Ahir era dia de boira, però ni cavalls, ni ases, ni carros. Ahir no van poder passejar per Falset per qüestions de seguretat. Haurien d’haver passat per carrers massa costeruts, amb el conseqüent perill de relliscar, per la qual cosa es va preferir anul·lar l’acte, però no la festa. La cita era clara: a les 11.30 h a l’església de Santa Maria i vestits d’encamisada. I així ho va fer la gent. No tothom es va animar a vestir-se, però els nens no hi van faltar. Molts completaven la vestimenta tradicional amb sabates i botes, per evitar mullar-se els peus. I d’altres es cordaven les espardenyes a peu d’altar, on molts infants van seure per seguir la missa de ben a prop.

La cerimònia es va encetar amb l’entrada de la imatge de Sant Antoni. Posteriorment, es procedia a portar fins a l’altar els centenars de panets perquè fossin beneïts i, llavors, arribava un dels moments especials i més esperats: la ballada a l’altar de la Jota de Falset per part de quatre parelles. Càmeres i mòbils en marxa. La gent es va aglutinar als voltants de l’altar per poder veure el ball, que va finalitzar amb un fort aplaudiment.

Poc després, es procedia a la venta dels panets. Aquest cop no es va fer a la plaça de l’Església, com és habitual, sinó que es van habilitar unes taules a l’interior del temple que, ràpid, es van omplir de gent que demanava el seu panet. «Una bossa, 5 euros», deien, però n’hi havia que en demanaven quatre o cinc. Que ningú de la família es quedés sense. Tot i que ja era pràcticament hora d’anar a dinar, els més petits (i no tan petits) no se’n podien estar, i mentre caminaven pel carrer, dirigint-se a casa, obrien la bosseta i mossegaven amb ganes el seu panet.