Fito Luri: 'La vida és crua i la vull reflectir tal com és'

El cantant reusenc Fito Luri actuarà demà dissabte al Casal Riudomenc a les 20 hores del vespre en el marc del Festival Accents de Riudoms. Aquest cop presentarà el seu últim disc, Cru, el qual ha estat produït, arranjat i mesclat amb Pau Romero a BeatGarden (Barcelona) i masteritzat a Ultramarinos Mastering per Víctor Garcia. Cru també inclou un llibret amb fotografies, les quals van ser fruit d’un experiment. Luri enviava les seves lletres a diversos fotògrafs i aquest les convertien en imatge.

Com va sorgir fer el nou disc?
Cru és un treball que sorgeix en voler buscar un canvi de direcció en l’apartat artístic. Volia donar una altra connotació a la meva música. Era una mica més pop-rock, cantava lletres íntimes i era molt oberta. Aquest projecte vull ser més introspectiu, tot és més intern. Per això, vaig buscar la figura d’en Pau Romero, com a productor i guitarrista. Sabia que amb ell podria aconseguir aquesta sonoritat més fosca i de ritmes lents. Cru és un disc aparentment tranquil, però molt intens.

«El temps canvia la manera de pensar i de veure les coses. A mesura que he anat  evolucionant, tinc una perspectiva diferent»

Per què ‘Cru’?
Perquè no està cuinat i és natural. Es confonen molt els termes cru i cruel: una cosa crua no té per què ser dolenta. La vida és crua i la vull reflectir tal com és. Aquest nou projecte és una nova etapa, m’ha ensenyat a tenir paciència, tranquil·litat i redescobrir Barcelona. En tornar a Reus tinc una sensació de plenitud incomparable.

Quins professionals l’han acompanyat en aquest periple musical?
Entre molts altres, la Carla Aparicio, per exemple. Era el primer cop que treballava amb una Vocal Coach. De fet, va ser un consell de Romero. Amb ella vam fer un treball molt acurat. No pas d’afinació ni entonació, sinó sobre com transmetre el que canto i el que sento. Aquesta feina, que fins ara no havia fet, l’he descobert amb la Carla. Ha estat un aprenentatge ple de matisos, perquè cada paraula significa quelcom diferent segons com la projectis.

 

‘Cru’ ha fet sorgir un altre Fito?
Vaig llegir fa temps que el cervell és plàstic i que a mesura que anem creixent la seva estructura va canviant. Per tant, el temps ens canvia la manera de pensar i de veure les coses. Dins el mateix Fito de sempre, a mesura que va evolucionant, té una perspectiva de la vida molt diferent. 

Parla d’amor, desamor, però també fa força homenatges.
Sí, als refugiats; dedico una cançó a la classe treballadora amb Mentrestant al Bar Miami i recordo a Jordi Boronat (‘JorBor’) amb El venedor de somnis. Intento nodrir-me de tot el que han fet de tots aquells personatges que m’envolten i que viuen la seva vida en l’anonimat més profund i fan meravelles. Amb Del cor a la boca faig un homenatge a Sebastià Torroja, advocat i mestre que ho va deixar tot per fer de mà dreta del Doctor Briansó a una institució psiquiàtrica. Va decidir passar-hi allà tota la vida per ensenyar a escriure i llegir als altres. Poder agafar el poema Collites migrades, musicar-lo i poder enregistrar la cançó allà on va ser escrit és una joia. Cartes trobades parla d’una època per la qual tots hem de passar, de la pèrdua d’un ésser estimat. Descric aquell moment de tornada a la casa buida. Buida de persones, però no d’objectes. Hi ha gent que no hi pot tornar, necessita temps per pair. I, malgrat que passin els anys, quan remenes calaixos surten records i vivències que t’entristeixen, però que també et donen un punt de nostàlgia alegre. 

«Aquest nou projecte és una nova etapa, m’ha ensenyat a tenir paciència, tranquil·litat i redescobrir la ciutat de Barcelona»

Preparat per actuar a Riudoms?
Serà una vetllada solidària, ja que la compra del disc (15€), amb ampolla de Miró, inclourà una una ajuda de 5€ íntegres pel Nikolai, un nen amb paràl·lisi cerebral, que necessita una sala de psicomotricitat per rebre teràpia.