Francisco Carmona: «La satisfacció del voluntari és ajudar qui ho necessita»

Francisco Carmona (Reus, 1967) va entrar a formar part de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Reus l’any 2003, quan es va fer una crida per trobar voluntaris. Ha estat testimoni de l’evolució de l’agrupació, que fa uns anys va passar a dependre directament de la Guàrdia Urbana de Reus. Un total de 6.127 hores i la participació en 110 serveis són part del balanç de l’activitat de l’entitat durant l’any passat. 

Per què va decidir fer-se voluntari?
L’any 2003 es va fer una crida per crear l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil a la ciutat. Vaig anar a fer l’entrevista i em van seleccionar. El primer servei el vam realitzar un any després.

Fins aleshores, havia tingut alguna experiència en l’àmbit del voluntariat?
No, però sempre he tingut la inquietud d’ajudar la gent. Això sempre es porta a dintre. 

Tots els serveis són importants perquè, a més d’actuar, també estem per prevenir que no passi res. 

Com a president de l’agrupació, què és el més complicat de les tasques de coordinació de tots els voluntaris?
El més difícil són els serveis de gran magnitud i també és molt complicat reaccionar als avisos d’alerta, és a dir, a l’activació del Ventcat, el Neucat, etc. perquè a vegades sí que s’activa l’alerta o la prealerta, però en altres ocasions és imprevisible. Per sort, en 20 minuts és possible organitzar i preparar un equip mínim de quatre persones.

Quina instrucció segueix una persona que vol ser voluntà-ria?
Primer ha de superar una prova cultural sobre la ciutat de Reus, com qui és l’alcalde, els principals edificis, saber on estan situats els serveis més importants... També ha de superar una prova matemàtica. Seguidament, la persona fa una entrevista per conèixer per què vol ser voluntària, com ha conegut l’associació, etc. També s’ha de superar un curs bàsic a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

I després?
Durant un temps mínim de 6 mesos participa de les tasques de l’associació per després poder superar l’examen de la Generalitat, sempre que es convoquin places de voluntari. I cada cop és més difícil accedir a l’Institut Públic de Seguretat de Catalunya.

Els voluntaris veuen recompensada aquesta tasca d’ajuda?
Sí. A canvi, reps la satisfacció d’ajudar qui ho necessita. Al final, els voluntaris també treballem per la nostra ciutat.

El nostre propòsit seria augmentar en una quarantena la xifra de voluntaris, és a dir, arribar a ser entre 75 i 80 persones. Aquesta seria una xifra correcta per poder respondre a tots els serveis i fer una rotació de voluntaris. 

La professionalització de l’associació ha estat un dels canvis més importants en els darrers anys.
Ha canviat molt el voluntariat, perquè ara tenim el suport de la Guàrdia Urbana i a la vegada ens preparem per atendre tot tipus de serveis de protecció civil a la ciutat. Fa uns anys només sortíem per Reis, Sant Pere, Sant Joan i per les festes majors. En canvi, amb la professionalització de l’entitat hem passat de fer unes 800 hores a l’any a més de 6.000 hores, que són les que fem actualment. És cert que també som més membres a l’associació que en els primers anys.

Tot i això encara en necessiteu més.
El nostre propòsit seria augmentar en una quarantena la xifra de voluntaris, és a dir, arribar a ser entre 75 i 80 persones. Aquesta seria una xifra correcta per poder respondre a tots els serveis i fer una rotació de voluntaris. 

Dels serveis que cobreix l’associació actualment, quin destacaria el que millor reflecteix les tasques dels voluntaris?
Tots són importants perquè, a més d’actuar, també estem per prevenir que no passi res. 

La ciutadania entén aquest servei de prevenció?
Cada cop més, tot i que segueix costant molt.