Gessamí Boada: 'El planeta estava més tranquil sense nosaltres'

Entrevista. L’artista de Mataró presenta el seu primer disc ‘White Flowers’ aquest dissabte en un concert íntim i personal amb què clou el Festival Di(vi)nes, al Jardí de la Casa Rull de Reus

01 noviembre 2019 10:00 | Actualizado a 01 noviembre 2019 15:41
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Gessamí Boada és una cantautora que barreja pop i jazz, amb unes lletres que diuen molt de la seva manera de ser. Una música que compartirà aquest dissabte dia 2 amb el públic en un recital íntim, que clourà el Festival Di(vi)nes d’enguany. Serà a Reus, al Jardí de la Casa Rull (21 hores) tot combinat amb el vi que porta el seu nom, Gessamí, de Gramona (DO Penedès) i amb un tast de lletres de la poetessa Eulàlia Canals. Lletres, música i vi amb entrada gratuïta.

Ha tastat mai el vi de Gessamí?

Sí. I està boníssim. Ja m’han dit que hi ha vi Gessamí. No podia ser un altre.

O sigui que l’ha tastat?

Sí. Me l’han recomanat i fins i tot me l’han regalat. És perfecte per a mi.

Amb què l’acompanyarà?

Amb el meu primer disc, White Flowers, que és una barreja de jazz, pop i cançons d’autor. Són temes que parlen de mi, de com visc la vida i la mort, la natura, les dones o la llibertat. Tots m’inquieten i em fan reflexionar i els trasllado a la música. I és el que vinc a compartir. Vinc en solitari i m’acompanyaré al piano, que és com van néixer les cançons. Amb el meu teclat.

Quant a les dones, creu que estan guanyant terreny?

Tinc la sensació que les dones ens comencem a visibilitzar perquè durant molts anys no se’ns ha fet ni cas però que encara queda molta feina per fer. Hi ha molts festivals en què mires el cartell o els caps de cartell i tots són homes. I això són coses que potser abans no ens n’adonàvem però cada cop tenim més consciència i veiem la desigualtat que hi ha en la indústria musical.

No és el cas del Di(vi)nes, encara que l’organitza un home.

Per què no? Ha de ser una lluita dels dos perquè si no, ells no cediran mai l’espai que han ocupat sempre. I em fa molta il·lusió perquè no he tocat mai per aquella zona i a més a més en un projecte exclusivament femení, això passa poc. Estic super agraïda que es facin aquestes propostes i que es doni espais per a les dones, que fins ara no han estat.

Per què jazz?

Et dóna una base molt gran d’harmonies molt complexa. És molt mental i et porta a sonoritats que amb altres estils no hi arribes. Però a mi m’agrada fusionar, m’agrada obrir mires i, de fet, ja estic començant a preparar el segon disc i del Jazz queda realment molt poquet. Les coses evolucionen. Està allà, evidentment, però anem canviant.

Cap a on?

Una mica de música més urbana.

Reivindicativa?

Sí. Tinc algun tema que parla sobretot del canvi climàtic, que ja ens està afectant però que ho farà molt més i per tant vull prendre’m la sort que tinc de tenir un altaveu per poder parlar d’aquestes coses des de l’escenari.

Pot fer canviar les coses des d’aquest escenari?

Vull pensar que sí, que podem fer alguns petits canvis. De fet, estic intentant no portar ampolles de plàstic als concerts i vaig amb la meva cantimplora. I ho dic al públic. I potser fa reflexionar a algú.

I amb les seves composicions?

La cançó Whispering Leaves parla dels secrets que amaga el bosc i dels animals. Ells porten molt més temps aquí i han vist tota l’evolució del planeta. I això em fa sentir petita, menys important perquè a vegades pensem que l’home és el més important que ha passat mai i abans no n’hi havia i segur que el planeta estava més tranquil sense nosaltres.

Amb qui li agradaria compartir concert?

Tinc un somni impossible. Amb Steve Wonder.

I què escolta?

De tot. Bastant música urbana i una mica de trap també. Però en general coses melòdiques. I després la Rosalia, que vaig estudiar amb ella. Som de la mateixa promoció i l’admiro moltíssim. Estic molt orgullosa d’ella.

Per què?

Perquè s’ha posicionat a nivell mundial fent una cosa pròpia, que no ho ha fet ningú aquí. I a més és una dona envoltada de dones. Super poderosa.

Què s’emportarà el públic aquest dissabte?

El que veig a la gent que ve als concerts i és el que m’emporto a casa, és aquesta connexió molt propera de tu a tu. La gent s’emociona i a vegades plora, des de la tranquil·litat. Però veus les emocions a flor de pell. I també a través de la veu, que és molt íntima. Jo canto amb tot el meu cor. Des de l’ànima. I és una altra manera de comunicar-se. Pot ser més profunda que el diàleg.

Comentarios
Multimedia Diari