Impressors de la realitat a Reus

Leonardo Adso i Lígia Sousa són arquitectes experts en modelatge en tres dimensions, però no uns qualsevols, sinó d’aquells de perfil creatiu que no s’aturen mai. Unes màquines pensants. «Vam reciclar-nos tot posant a prova les habilitats d’una impressora en tres dimensions creada per nosaltres mateixos i unes altres ja dissenyades. A partir d’aquí, vam començar a obtenir maquetes i una gran quantitat de peces útils per fer motlles de tota mena», explica Lígia. De fet, la idea va sorgir elaborant maquetes.

Les peces que es poden arribar a imprimir, poden tenir múltiples utilitats i s’empren en diferents sectors: l’automobilístic la bijuteria... Fins i tot es pot fer una impressora mateix. La parella d’emprenedors va crear la botiga Fitt 3D, on venien tot tipus de peces i prototips. Donaven, també l’oportunitat d’escanejar físicament a algú, el que anomenen ‘mini-jo’, la rèplica exacta d’una persona en miniatura. Malauradament, després de l’efecte tafaner, el públic no va respondre massa bé i va anar a la baixa. En conseqüència, la parella va decidir treballar per a altres tipus de clients que no fossin particulars, com ara cuiners, joieries i altres col·laboradors d’àmbit industrial. A partir d’aquí, les seves finalitats en deriven a altres pràctiques més específiques com ara la foto-escultura. «Ara la gent ens pot trobar a través de la nostra pàgina web i funcionem per encàrrec. El que ara mateix estem buscant són diverses alternatives, com ara cercar empreses i explorar diverses funcionalitats», continua Leonardo. A hores d’ara, treballen amb una galeria d’art del centre de Constantí, per exemple. A més, gairebé són l’únic negoci d’aquesta tipologia a la capital del Baix Camp.

Un nínxol a la cuina

El vertader mercat en el qual pretenen endinsar-se l’equip de Fitt 3D és el culinari, i ja ho han provat. «Aquesta tecnologia és molt útil per fer motlles de mones i pastissos. Comencem modelant una forma que sigui estèticament bonica, s’imprimeix en plàstic de resina i, ja amb el motlle, el pastisser pot aplicar la forma exacta tantes vegades com vulgui», detalla l’arquitecta. Segons els emprenedors alguns pastissers, ja disposen d’impressora pròpia, però com bé clarifiquen «el procés cap a l’objecte final és molt lent. El que nosaltres els oferim és una impressió directa amb menjar, per estalviar el procés del motlle. Hi ha impressores que imprimeixen amb pasta de sucre, per exemple», afegeix Adso.

El treball que duen a terme no consisteix només a esperar la sortida de l’objecte, sinó que «també has de tenir coneixements per reparar una impressora. No és prémer un botó i s’ha acabat», corrobora l’arquitecte. Ja els ha passat algun cop i resulta més car reparar trucant a la fàbrica que la compra d’un altre aparell. «A més, hi ha una mica de fal·làcia pel que fa a la impressió. La gent creu que de la impressora surt una peça totalment acabada i, en realitat, s’ha de llimar, entre altres coses», expliquen els especialistes.