'Intento immortalitzar l’essència de les persones'

- Va descobrir en la fotografia una nova forma d’expressar-se, doncs?
- Sí, vaig descobrir un món nou on poder anar experimentant. Vaig començar a endinsar-me una mica en aquest món fent d’ajudant a reportatges de casaments, però on vaig descobrir el meu vertader estil, o el que més m’agradava, va ser a la sèrie de pràctiques que vam fer al grau. 

- I què la va motivar més? 
- Potser els reportatges més humanistes, els de tu a tu, amb els quals pots conèixer a la persona i les seves inquietuds. Això s’adapta més al retrat, on em sento força còmoda. Bàsicament amb la fotografia intento immortalitzar l’essència de les persones. També treballo en aquelles instantànies a infants de prop de 6 anys. Quan pots aconseguir unes fotografies molt més disteses, espontànies i naturals. A més, hi ha una sortida molt exitosa en reportatges a la llar, amb la família i amb llum natural. 

- Ara mateix viu de la fotografia en exclusiva?
- A mitges. Ara mateix treballo a Cambrils, però sóc de Reus i em vaig movent. En molts casos, els encàrrecs vénen i van i hi ha mesos més bons que altres. Sempre he hagut d’anar compaginant la fotografia amb altres feines de diferents característiques per continuar formant-me. He treballat d’encàrrec per casaments i he fet reportatges més comercials i de caràcter publicitari. No obstant això, he mirat també de buscar-me la vida per complementar i ampliar la meva formació. I és que amb això de la fotografia, mai et pots aturar. Per tant, vaig trobar que m’havia d’apuntar a un grau de Fotografia i Creació Digital a Barcelona, el qual vaig fer a distància i ho vaig combinar amb altres feines. 

- Quins objectius té de cara al futur?
- A llarg termini em sentiria realitzada fent fotografia de moda i publicitària. És una tasca complicada, perquè és molt específica i hi ha molta competitivitat. De fet, vaig viure l’experiència en l’àmbit de la moda en una sessió de fotos en la qual feia una col·laboració amb un dissenyador de Barcelona. Ell fa la seva pròpia línia de roba i la ven a la seva botiga. El vaig trobar per Internet i vaig voler contactar-lo per posar a prova els meus coneixements. D’aquesta manera, també creava el meu propi book per poder-lo mostrar. 

A llarg termini, em sentiria realitzada fent fotografia de moda i publicitària

- I com va anar tot?
- Va ser enriquidor. Vam fer la sessió amb una model professional que també estava començant, una maquilladora i una estilista. Em va agradar molt l’experiència, però per dur-ho a terme has de marxar si o sí cap a Barcelona. És complicat.

 
 - Què és el que la diferencia?
- En el cas dels serveis que dono a empreses, facilito directrius per generar una bona imatge. No només em limito a fer una foto, sinó que dono un suport en temes de gestió de xarxes socials i aconsello sobre la identitat que es formula i la creació de logos, també molt important. De fet, també tinc un bloc al meu web (www.meritxellvarela.com) on detallo diferents experiències que he viscut treballant. 

- Quins referents té?
- Podria dir que tinc un de clàssic com Robert Capa. També Richard Avedon, Irving Penn, i més locals, a Cristina García Rodero i Lorena Ros, professora meva a la universitat. 

- Com creu que ha evolucionat l’art de la fotografia?
- Crec que s’ha de reivindicar la feina del fotògraf, perquè hi ha molta darrere que no es veu. No és només fer foto i marxar. Hi ha un procés de postproducció. A més, també hem d’afegir la cultura visual que ens treballem.