Joan Isaac: «Un mateix té enveja de les cançons d’altres artistes»

Joan Isaac i Sílvia Comes homenatgen al cantautor cubà Silvio Rodríguez al disc Cita amb els àngels. Aquest diumenge, al Teatre Bartrina (18 hores) de Reus oferiran un espectacle amb tan sols les seves veus i una guitarra, per portar sobre l’escenari l’essència d’aquest mestre de la cançó universal. L’homenatge a Rodríguez inclou temes de totes les seves èpoques, des d’Unicorn o Petita serenata diürna fins a petites joies d’un cançoner extens.

Com sorgeix aquest tribut a Silvio Rodríguez?

La idea sorgeix de la meva curiositat per la bona cançó. El Silvio sempre ha sigut un referent molt important al llarg de la meva vida, junt amb el Serrat i Aute. Per tant, en el fons tot neix de l’enveja que un mateix té de cançons meravelloses que han fet altres artistes. A més, també de la necessitat de traduir a la meva llengua i a la poètica de la meva cultura cançons que tothom coneix. A part d’això, també és un exercici professional i rigorós molt gran, perquè s’ha de tenir molt respecte per obres de grans artistes com el Silvio Rodríguez.

Quan diu traduir, a què es refereix?

No són versions literals, sinó que són versions traduïdes a la llengua i amb la mateixa estructura musical i sil·làbica de les cançons del Silvio, perquè es puguin cantar en català i sense haver-les traït en absolut.

Quina és la dificultat?

La dificultat és molt gran perquè primer has de prendre’t aquesta feina amb un gran rigor i no pots, en cap moment, posar paraules amb calçador dintre d’una frase. És un exercici molt gran a l’hora de buscar lèxic de la nostra llengua per poder traduir, a vegades, paraules i imatges i sempre amb la necessitat de poder-les encabir en una melodia, que és el complicat. S’han fet molts treballs d’aquest tipus i a vegades han sigut poc rigorosos perquè han posat lletres amb calçador on no caben les síl·labes musicals. L’important també és transmetre l’emoció que tenen les cançons.

En l’àmbit musical Cuba té uns referents. Com els ha encaixat amb els catalans?

No és tan difícil, perquè el Silvio és musicalment molt ric. No fa música tradicional cubana, sinó que és un cantautor cubà amb una musicalitat especial, però no introdueix massa elements rítmics cubans a les seves cançons. És un trobador clàssic que, sobretot, té una gran riquesa poètica i, a vegades, la dificultat de traduir això és molta.

Com és la poètica de Silvio Rodríguez?

És una poètica una mica il·lògica, molt especial i amb frases que quasi són inintel·ligibles, però que quan llegeixes totes les cançons, totes les frases tenen un sentit i totes les paraules són perfectes. Hi ha conceptes molt al·legòrics. De fet, l’espectacle es diu ‘Cita amb els àngels’ perquè la presència dels àngels a les seves cançons és molt freqüent, amb àngels dolents, dels bons, dels que ens acompanyen, dels del silenci...

El resultat ha estat un treball d’orfebreria.

Sí, és un treball molt reconegut precisament perquè en cap moment s’ha traït la poètica del Silvio i el sentit de les cançons. Per tant, és un treball que ha requerit molta dedicació i donar moltes voltes a les frases, les paraules i les rimes. A mi m’agrada la cançó d’autor i per a mi això és un treball especial que ha tingut una repercussió important, perquè la gent i la crítica han sabut reconèixer el gran valor que té un treball d’aquest tipus.

Com serà la posada en escena?

És molt senzilla. Són dos veus: la meva i la de la Sílvia Comes, que toca la guitarra i acompanya les cançons. A part, hi ha una petita escenografia de dos àngels amb ales vermelles al fons de l’escenari i al final hi ha una sorpresa. Penso que l’important d’aquest espectacle és la intensitat i l’emoció que provoca a la gent, perquè són cançons nues. Les cançons, si s’aguanten amb una guitarra o un piano són bones cançons, no necessiten grans orquestracions. Una bona cançó només necessita una guitarra.

Què aportaran cadascun a l’espectacle?

És tota una interrelació entre les dues veus i les dues maneres de cantar, que són molt diferents. També una cosa concreta que és l’emoció que produeix l’espectacle per la intensitat de les cançons.

Quin serà el repertori?

El Silvio té un repertori immens. Hem intentat buscar les cançons menys polítiques i revolucionàries. Hem anat a buscar les cançons més poètiques, intenses i més íntimes.