Joaquim Mallafrè rep un Premi Recercat 2017

La Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana Recercat, un dels actes programats dins la Capital de la Cultura Catalana 2017, va arribar ahir dissabte al seu moment culminant: el lliurament de premis. Es va dur a terme al Centre de Lectura de Reus i va començar amb un fil musical per amenitzar la cita. Un cop repassats els orígens de les jornades i l’estrena de la tretzena edició, es va procedir ràpidament a entregar els guardons.

En la categoria d’entitats, va sortir com a escollit el Centre d’Estudis de les Garrigues, del qual va sortir a recollir el premi el seu president, Josep Rubió, que es va cenyir a fer un repàs de la seva història. Ha assolit ni més ni menys que 15 anys. Va reclamar en presència del conseller de Cultura, Santi Vila, «un arxiu comarcal, perquè no volem perdre la nostra història». Amb tot, Rubió també va fer esment a la seva ideologia de canvi pel que fa a la comarca, la qual «és pobra en qüestió de comunicació».

Els escollits

Quant a la categoria de persones, el premi va ser atorgat ex aequo per al professor, escriptor, assagista i traductor vinculat al Centre de Lectura des dels anys seixanta, Joaquim Mallafrè i Gavaldà, i al crític musical i literari, musicòleg, estudiós de la música i de la cultura popular valencià, Josep Vicent Frechina.

En el seu discurs d’agraïments, Mallafrè va elogiar el jurat i va qualificar la distinció acabada de rebre com a quelcom «d’allò més inesperat» i, segons va dir, parlava des del cor. Va fer un esment als seus familiars allà presents, els quals «sempre m’han donat suport en tot allò que he volgut portar a terme» i va esmentar el Centre de Lectura com a una segona llar «on he pogut implicar-me en diversos afers i he gaudit molt».

Pel que fa als parlaments de Josep Vivent Frechina i Andreu, també actual president de la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià, va focalitzar el seu discurs en l’estimació del territori, de la llengua tradicional i la música popular. Va seguir amb un relat sincer sobre la creació d’una xarxa cultural que arribés a aglutinar totes aquelles entitats que es dediquen a fomentar la cultura i la recerca. «Tot i que la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià ens fa més visibles, no voldria que existís, perquè el govern hauria de crear un espai cultural comú per tal que tot estigués normalitzat i unificat. Parlo de recerca i d’anar més enllà», va comunicar. El vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner, Josep Santesmases, va prendre la paraula i va fer una reflexió sobre la ciutat i les accions que ha dut a terme el Centre de Lectura, de les quals «s’han beneficiat els seus socis, però també la societat reusenca».

La regidora Montserrat Vilella també va dir la seva: «Lluir la capitalitat cultural no és un mèrit de l’Ajuntament, sinó de les entitats, les quals donen forma als projectes. Hem de valorar aquesta recerca de la identitat per ser nosaltres mateixos». Per últim, el conseller Santi Vila va enaltir un gran «gràcies» en veure «figures en la recerca de qualitat tan prolífiques» i va parlar de creativitat, tradició i herència en el marc del dia de la dansa, «també aplicable a la jornada d’avui».