Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L'Ajuntament de Reus obre expedients per 94 pisos buits propietat d'entitats financeres

L'objectiu és accelerar que els pisos puguin tornar a ser ocupats
Whatsapp
L'Ajuntament de Reus obre expedients per 94 pisos buits propietat d'entitats financeres

L'Ajuntament de Reus obre expedients per 94 pisos buits propietat d'entitats financeres

L'Ajuntament de Reus ha obert 13 expedients administratius per determinar si 94 pisos buits a la ciutat propietat d'entitats financeres estan veritablement en situació de desocupació permanent. Si és el cas, l'Ajuntament instarà la propietat a iniciar accions per a l'ocupació dels habitatges, i, si la situació no es resol, iniciarà els procediments sancionadors previstos en la llei. Els 13 expedients, actualment en fase d'al·legacions, fan referència a 13 entitats financeres diferents. A la ciutat s'han identificat un total de 591 habitatges en possible situació de desocupació permanent -més de 2 anys- propietat de bancs i ja s'han iniciat els tràmits per accelerar que puguin tornar a ser ocupats.

La regidoria d'Arquitectura i Urbanisme, a través de l'Oficina de l'Habitatge, aquests gairebé 600 habitatges. Els procediments s'han iniciat per aquells immobles que més s'ajusten a l'actual demanda d'habitatge social de la ciutat: pisos situats a la zona de l'eixample, d'entre 71 i 90m2 de superfície i en estat de conservació correcte. Això suposa els 94 habitatges propietat de 13 entitats diferents.

Segons ha informat aquest al ple de l'Ajuntament el regidor d'Arquitectura i Urbanisme, Miquel Domingo, l'Ajuntament ha comunicat a les entitats financeres el decret d'inici dels expedients en considerar que els habitatges identificats poden estar en situació de desocupació permanent. El decret afegeix que això és una utilització anòmala de l'habitatge segons la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que si es comprova donarà lloc a un requeriment per tal que aquesta situació cessi.

Així mateix, s'informa a les entitats dels programes de lloguer social i de rehabilitació que estan a la seva disposició i se'ls dóna 15 dies per tal que presentin al·legacions. En el cas que les entitats no presentin al·legacions, o que es desestimin, l'Ajuntament declararà la situació de desocupació permanent de l'habitatge, i requerirà al propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret. Aquest és, en qualsevol cas, l'objectiu principal de tot el procediment: que els habitatges buits es destinin a lloguer social.

Si finalitzats els procediments per declarar la desocupació permanent no es resol la situació de l'habitatge, l'Ajuntament podrà obrir, com a últim recurs, procediments sancionadors per una infracció greu de la Llei del dret a l'habitatge, amb multes d'entre 3.000 i 900.000 euros. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, afirma que "l'Ajuntament de Reus ha predicat amb l'exemple i ha mobilitzat el seu parc d'habitatges per posar-lo a disposició dels programes municipals d'habitatge social. Facilitar l'accés a la ciutadania a un habitatge digne ha de ser un esforç compartit entre tots els agents implicats".

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También