El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
La reforma del Castell del Cambrer de Reus, ubicat a la plaça del Castell, respon a la voluntat de realitzar un centre cultural, on es facin activitats de caràcter institucional, cívic i cultural, com és el cas de presentacions de llibres, petits concerts (a la primera planta) o exposicions d'art. Segons el que ha explicat aquest dijous al matí l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, en una roda de premsa de presentació del projecte, "volem reviscolar la riquesa del seu patrimoni i la seva simbologia, ja que és tracta d'un dels edificis més antics de la ciutat". El batlle també ha explicat que l'emplaçament es tracta d'un lloc privilegiat i la iniciativa respon a un objectiu molt clar: "No disposàvem fins ara d'un equipament cultural d'aquestes característiques que, a més, respiri tanta història com aquest i que ens traslladi a l'època medieval".
Amb aquest projecte es vol ubicar actes de caràcter cívic, cultural i institucional. És el cas de presentacions de llibres, concerts de petit format o exposicions d'art
Amb tot, l'actuació està prevista que es dugui a terme un cop hagi estat el projecte validat pel Departament de Cultura de la Generalitat, ja que el Castell del Cambrer està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des de l'any 2005. Segons ha assenyalat el batlle, tindrà una durada de tres mesos, "sempre i quan no hi hagi reformes que s'allarguin per altres qüestions" i "esperem que per la Diada de Sant Jordi de l'any que ve, podem obrir-ho al públic". Tot plegat, tindrà un cost de 144.450,00 euros (174.784 amb IVA).
Segons ha clarificat l'arquitecte municipal Gabriel Bosques, "ens adaptarem a la normativa pertinent i treballarem ens els diferents requeriments d'accessibilitat, aptes per a la ciutadania. Recursos per a l'actuació i prevenció dels incendis, la disposició d'un ascensor per a minusvàlids, Es tracta d'una construcció molt cuidada i molt desconeguda per a la ciutadania". Amb tot, també ha apuntat que hi haurà força pes a nivell estètic. "Per posar un cas pràctic i senzill, remodelarem el parquet que tot i ésser molt resistent li cal un canvi", ha matisat Bosques.
La funcionalitat i l'oblid
El museòleg Jaume Massó ha donat el seu apunt històric a la presentació tot citant l'estudi de l'arxiver Ezequiel Gort, ja jubilat. Amb tot, ha explicat que "segurament el castell va ser bastit vorejant el segle XII, tot i que abans potser ja exisitia". Fins a finals del segle XIV, la ciutat va tenir dos senyors feudals: castlà i canonge cambrer de Tarragona. El castell va ser la seu d'aquesta darrera autoritat i es va posicionar en un lloc d'allò més important, ja que es començava a configurar la vila i la posició per dominar visualment el territori era generosa. Amb la construcció de la primera muralla, però, el castell va quedar arraconat, tot formant part del conjunt defensiu. Al segle XIV, amb la segona muralla, el castell ja va passar a pertànyer a l'esmentada vila nova i no va perdre el seu poder defensiu.
Al segle XIV, amb la segona muralla, el castell ja va passar a pertànyer a l'esmentada vila nova i no pva perdre el seu poder defensiu
La desfesta física del recinte original es va iniciar a començaments dels segle XIV i arribat el 1512 es va enderrocar part del mur. Dos anys després es va rebaixar el pati per anivellar-lo amb la resta de carrers i el seu voltant es va començar a urbanitzar molt més. Al llarg dels segles parts de les diverses dependències es van anar reduïnt fins que es va quedar l'actual casa número 4 de la plaça del Castell.
A partir d'aquell moment va començar un important procés de degradació i poc després, l'edifci es va habilitar per ser una casa d'estandarts, tret que va comportar la construcció d'un trespol que partia l'edifici en dos pisos les arcades gòtiques de la planta noble. Una de les primeres iniciatives de recuperació seriosa data el 1922, a càrrec de l'arquitecte Jeroni Martorell. Es tractava d'un projecte ambiciós que proposava reurbanitzar la plaça tot enderrocant les cases de la dreta del castell per obrir un altres carrer que conectés amb el carrer Major. El projecte va topar-se amb una desfiguració del pati d'armes que s'havia mantingut gairebé inalterat. Els veïns llavors es van oposar i l'Ajuntament es va negar a fer front a les obres. Va ser llavors quan es va formular una idea més sòlida de convertir l'espai en un lloc on acollir els documents històrics de la ciutat.
Així doncs es va inaugurar l'Arxiu Històric Comarcal l'any 1986. Actualment, és una sala d’actes polivalent per xerrades, exposicions i d’altres actes. També és la seu de l’oficina del festival Memorimage, del Trapezi o la Botiga de la Festa en el marc de la Festa Major de la ciutat.
