Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reus El Trencadís

L'OPINIÓ: L'altre 2017

Després de veure d´aprop com es fa el ridícul organitzant un event, Reus Capital de la Cultura Catalana té l'avantatge que no s'ha venut com el que no és, ni espera que la festa la paguin altres

Josep Cruset

Whatsapp
Presentació de la campanya dels '7 tresors' del patrimoni cultural , primera activitat de Reus 2017. Foto: F.G.

Presentació de la campanya dels '7 tresors' del patrimoni cultural , primera activitat de Reus 2017. Foto: F.G.

L’any 2017 havia d’aplegar dos esdeveniments que tenien poc a veure entre sí, més enllà de la coincidència al calendari: els Jocs Mediterranis de Tarragona i la Capital de la Cultura Catalana a Reus. Els Jocs són un montatge d’una magnitud infinitament superior, tot i que en plena decadència, si és que després del viscut aquests dies no estan ja caducats. La capitalitat cultural perviu com una rutina modesta, gràcies a que hi ha suficient interès político-cultural en mantenir-la i tampoc convé a ningú deixar-la perdre. Potser l’altra cosa en comú d’ambdues celebracions és el contrast entre la capacitat movilitzadora que generen a les ciutats que les acullen i l’escàs impacte fora d’elles. A no ser que acabis sortint a tots els mitjans de comunicació per fer el ridícul en l’organització, com li ha passat a Tarragona 2017.

Després de veure d’aprop el despropòsit dels Jocs Mediterrranis, la Capital de la Cultura Catalana te dues grans avantatges comparatives. La primera, que l’Ajuntament de Reus ha comprat l’esdeveniment sense intentar presentar-lo com el que no és. Vull dir que la capitalitat cultural té la pots creure més o menys, exercir-la millor o pitjor i dedicar-hi molts o pocs recursos –com s’ha vist als darrers anys–, però a ningú se li ha acudit dir que representarà un abans i un després en la vida, el model i la política cultural d’una ciutat.

Això garanteix al menys que no passarà com a Tarragona 2017, que va vendre els Jocs Meditaranis com el que significaven fa molts anys, quan la realitat actual és ben diferent.

L’atra plantejament diferent de Reus Capital de la Cultura Catalana és que no es dissenya pensant en que siguin altres qui paguin la festa. Això de fer volar coloms confiant en que ja vindrà la mama a posar els diners podria funcionar en altres èpoques, però en les circumstàncies actuals és un disbarat. Les administracions públiques han de treballar en funció de les seves capacitats financeres i del seu enginy per captar recursos, no esperant que els calers ploguin del cel.

I Reus 2017 exercirà la capitalitat cultural amb brillantor o, si més no, amb dignitat? Serà capaç després de les angúnies que pateix la cultura local? Per començar a valorar-ho, primer caldrà veure el projecte i la programació.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También