La Cambra de Comerç de Reus i el seu rol d’hotel d’entitats

Aquests dies hem assistit al naixement de dues noves entitats. Una és de l’àmbit veïnal, i l’altra comercial. En els dos casos tenen com a nexe comú la zona Nord de la ciutat. 

Els seus impulsors explicaven al Diari que la seva voluntat és «sumar» i convertir la seva àrea d’influència –carrer Ample, plaça Llibertat i Pompeu Fabra o avinguda Prat de la Riba– en un pol d’atracció per a la ciutadania. Junt amb ells ja s’han unit altres associacions de la zona amb anys de recorregut.

Que malgrat els complicats moments econòmics actuals, sobretot pel comerç, continuïn apareixent noves entitats és una bona notícia. I més si tenim en compte que a la ciutat no és una excepcionalitat. Sense anar més lluny, el múscul associatiu de Reus segueix creixent tot i les adversitats i dificultats de finançament que moltes entitats es troben. Uns fets que demostren que allò de l’empenta de l’associacionisme local no és un tòpic esgotat. 

Un dels elements que més força dóna a aquest argumentari és el nombre d’associacions que hi ha a la ciutat. Segons es pot comprovar a la pàgina web entitatsreus.cat, a Reus tenim més de 500 associacions. Les més nombroses són les de caràcter cultural i social superant el centenar d’inscrits al registre municipal. Això ultrapassa amb escreix les que estaven en marxa, ja fa uns anys, quan se celebrava la Fira d’Entitats. Un acte que en la seva edició de 2009 va aconseguir reunir a la plaça de la Llibertat fins a 117 entitats.     

Reus supera les 500 associacions inscrites. Les més nombroses són les culturals i les socials

Pel que veiem en els darrers temps, qui sembla que té ben clara aquesta línia i el tret diferencial que representa és la Cambra de Comerç de Reus. De fet, sembla que l’ens cameral vol que un dels seus pilars futurs sigui esdevenir  un referent per a les associacions de la ciutat. Per fer definir-ho d’alguna forma, convertir-se en un hotel d’entitats que faci de paraigües de les associacions, col·legis professionals i altres perquè puguin mancomunar serveis i generar noves sinèrgies. En aquest 2021 ja s’han donat dos exemples notoris com són el de la Unió de Botiguers, que retorna a la cambra després de diverses dècades, i, més recentment, el Gremi de Forners de Reus i el Baix Camp. 

A més a més, i pel que m’expliquen, en els pròxims dies hi haurà més novetats com la signatura d’un nou acord amb un col·legi professional de la ciutat. Amb tot plegat, a l’ens cameral també s’hi troben ja la Delegació de l’Associació de Dones Empresàries i Directives de Tarragona, la centenària Foment Reus Empresarial i el Tomb de Reus, que també té ubicada la seva seu. 

Una entitat cada 200 reusencs

Les més de 500 associacions actives que hi ha a la ciutat són de caràcter ben divers. N’hi ha de veïnals, socials, esportives, comercials, culturals o del món de l’educació. Un número que, si tenim en compte les dades que ens ofereix el portal de l’Idescat, aproximadament a la ciutat tenim una associació per a cada 200 habitants. Una dada que dóna força a pensar.