La Covid persistent en infants, un tret que afecta al rendiment escolar i “al qual s'ha de donar suport”

“L’aparició de la Covid persistent en infants, una manifestació que es fa visible després de la infecció aguda, amb una simptomatologia que no marxa o es perllonga en el temps, és un fet al qual s'ha de donar importància i molt de suport dins l’àmbit docent”, va puntualitzar la metgessa especialista en Pediatria i Àrees específiques del Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR), Neus Rius. Ho va fer durant la realització d’una conferència duta a terme a la seu de la Fundació Privada Reddis de Reus a principis de març, la que va dur per títol ‘La covid en l’àmbit educatiu’ i en la qual va intervenir, també, el responsable de la Unitat de Vigilància de la Salut de HUSJR, Joan Inglés. Ell, per la seva banda, va abordar qüestions com ara els tipus de vacunes, la seva efectivitat front a les noves soques i els efectes del virus a curt i llarg termini.

La doctora Neus Rius, va centrar el seu discurs en el sector pediàtric i va confirmar que el virus afecta de forma diferent a infants i joves. “Al maig i al juny vam començar a fer PCR als pacients de major gravetat, de menys simptomatologia i a assimptomàtics. Va ser llavors quan vam veure que els més joves també s’infectaven”, va destacar. Un fet important és que el seu sistema immunològic és “diferent”, va dir, “més immadur”. Ara bé, com és la infecció en els infants? “Sabem que, generalment, els efectes es poden manifestar de forma variada, amb febre, tos i dificultats per respirar, però en el cas dels nens i nenes vam veure veure que, amb una mostra de 1.000 a Catalunya, més del 50% no tenia cap simptomatologia”, va aprofundir. En el cas dels que sí, la gran majoria presentava febre (70%), “una no gaire alta i que durava poc” i altres efectes freqüents com la tos (37%), el maldecap (25%) i la fatiga (25%).

La gravetat dels casos 

Quant a la gravetat i casos d’hospitalització en els infants, Rius va manifestar que “amb els nens simptomàtics, poques vegades van necessitar ingressar-se, la gran majoria presentaven una infecció lleu”. Un factor rellevant per a la doctora, però, va ser l’aparició de la ja esmentada Covid persistent: “Hem vist sovint que hi ha cada cop més pacients en edat pediàtrica als que els passa, amb efectes com ara la fatiga, el maldecap i el que anomenen ‘boira mental’, associat a una sensació de pèrdua de memòria, que pot durar mesos”. Un tret, de fet, que afecta al seu rendiment escolar.

Un altre tema abordat per Rius va ser si els infants són els grans transmissors de la infecció. “És una línia amb la qual hem anat treballant. El lloc de contagi per excel·lència, però, és el domicili, sabem que els asimptomàtics contagien menys i que hi ha diversos estudis on poden veiem que l’adult transmet molt més que l’infant”, va exposar.

 

Un altre tema abordat per Rius va ser si els infants són els grans transmissors de la infecció. “És una línia amb la qual hem anat treballant", va dir. 

La transmissió a les escoles va ser un altre tema tocat a la sessió, en la qual va parlar dels grups bombolla. “Segons dades del Departament de Salut des del setembre, en iniciar-se les classes, hem vist que el 80% dels nens que presentaven una infecció no la transmetia al seu grup bombolla. Per tant, només hi havia un sol cas infectat, el propi pacient. Això s’ha mantingut en el primer trimestre i en el segon”, va explicar.  Què succeeix amb els que sí que han infectat? “Es tracta d’un o dos casos en tot el seu grup, realment és un nombre de casos molt baix”, va advertir.

El doctor Joan Inglés va centrar, com dèiem, la seva intervenció en les vacunes, “Tenim a la nostra disposició fins a tres vacunes que s’estan administrant i, aviat, hi haurà una quarta (sempre en el marc de la realització de la conferència que ens ocupa). No només s’han investigat o s’estan investigant aquestes, sinó que hi ha un ampli ventall que s'estén fins a les 70 aproximadament, amb altres dosificacions i agrupades en funció de com actuen”, va començar la seva intervenció.

Mites sobre les vacunes

Va voler, d’altra banda, desmitificar aspectes relacionats amb les vacunes i que han estat circulant a les xarxes. “La rapidesa en què s’han aconseguit els vaccins han despertat desconfiança en alguns casos. La gent es pensa que s’han saltat mecanismes de control, i això no és cert. Totes han seguit les mateixes pautes que les anteriors vacunes elaborades abans d’aparèixer la Covid”, va assegurar. De fet, el SARS 1 va facilitar la recopilació d’informació preclínica. “Es va valorar com crear-la i com arribar a fabricar-la a gran escala. Les fases d’assaig clínic són les que donen la seguretat a la vacuna abans d’administrar-les massivament. En aquest cas, s’han dut a terme els estudis de la fase 1, 2 i 3 de forma simultània, a l’espera dels resultats de les tres etapes en el mateix temps”, va justificar.

Un altre factor que s’ha sumat a aquesta rapidesa en el procés d’elaboració de la vacuna, segons va afegir, és que se’n fabriquessin moltes a l’hora. Pel que fa a l’estratègia de vacunació, va esmentar que s’ha seguit una de progressiva en la qual se n’ha fet divisió per grups de població, segons edat i professió. “A més, s’ha acotat l’administració de segons quin vaccí depenent de si s’és grup de risc o no. Val a dir, que no hi ha una vacuna millor que una altra”, va assenyalar.  

Sobre les noves soques, l’expert va esmentar que la britànica, la variant de la britànica, la sud africana i la brasilera afecten de manera diferent a cadascuna de les vacunes. Per exemple, en el cas de Pfizer i la Moderna, ambdues amb ARN missatger i amb una eficàcia alta (de més del 90%), “amb la variant britànica, tot i que no hi han dades en ferm encara, es creu que no hi haurà gran afectació”; en el cas de la sud africana, “sembla que l’efectivitat es redueixi fins a sis vegades, però tampoc és tràgic, una vacuna segueix essent efectiva amb un 60-70%”, va esclarir. Pel que fa a la variant brasilera, “no s’han registrar encara estudis oficials que diguin que afecta l’efectivitat d’una vacuna”, va completar. En el cas de l’AstraZeneca, Inglis va explicar que la variant sud africana, “sí que reduiria la seva efectivitat fins al 10% i, per tant, esdevindria una vacuna no eficaç, però sí en cas que l’afectés la soca britànica”.