La Visceral: Una companyia de teatre amb instint

Interpretació. La capital del Baix Camp compta amb un nou equip d’intèrprets, agrupats en La Visceral

CRISTINA VALLS

Whatsapp
El David, la Mònica, l’Ernest i la Soraya formen part de La Visceral. FOTO: Enric Prades

El David, la Mònica, l’Ernest i la Soraya formen part de La Visceral. FOTO: Enric Prades

Actuar moguts per l’instint. Amb aquesta idea arrenca la nova companyia de teatre reusenca La Visceral (@la.visceral), formada per Soraya Àvila, Ernest Feliu, Mònica Rincón (directora), David Medina, Albert Casanovas (guionista), Maria Garcia (escenògrafa) i Enric Prades. La Visceral, encara que sembli que hagi sorgit en plena pandèmia va fundar-se abans del confinament.

«Hi ha molta feina al darrere i ha suposat tot un aprenentatge. Estem descobrint que fundar una companyia no és només actuar, s’ha de fer una gran tasca de promoció, vendre un producte i les xarxes socials ens han ajudat molt», diuen la Soraya Àvila i l’Ernest Feliu, que a banda d’actors han agafat el rol de productors. La Soraya i l’Ernest ja es coneixien, van estudiar arts escèniques junts a Barcelona i, temps enrere, havien creat una companyia de teatre infantil, la qual després de dur a terme una sèrie d’espectacles, es va dissoldre. Malgrat tot, «va suposar un tempteig per fer quelcom en el futur», expressen.

«Jo sóc farmacèutic i la Soraya és filològa de llengua catalana, creiem que podem combinar els que més ens agrada, ambdues ocupacions poden conviure, forma part de nosaltres. Així doncs, vam continuar els nostres camins, però sense perdre el contacte», esmenta l’Ernest.

Els orígens de La Visceral es materialitzen a partir de la sortida d’una convocatòria de residència artística a Cal Massó. «Ens va semblar una oportunitat per fer teatre i crear una companyia adulta. Tot seguit, vam elaborar un projecte per presentar. Va ser llavors quan ens vam adonar que necessitàvem més gent. Vam parlar amb la Mònica – que, a més, ve del món de la dansa– i el David. Cal Massó ens va donar llum verda al gener per fer residència allà. La vam començar un dijous i ens van confinar un divendres», resumeix la Soraya. Tot va quedar aturat. Durant el confinament, però, van seguir fent feina telemàticament. «El que volíem en un principi era treballar la improvisació i, a partir d’aquí, crear. Però durant la pausa pel coronavirus, vam canviar moltes coses. Va sorgir una idea, que es va acabar convertint en guió, que va fer l’Albert», completa l’actriu. Com que després de la desescalada necessitaven un lloc on assajar, van fer les gestions corresponents al Centre Cívic Mas Abelló.

«Les ganes de fer teatre ens van moure per crear la companyia i volíem fer-ho a Reus. Es diu La Visceral perquè creiem que el teatre ha de sortir d’allò que portes dins, ha de sortir de les vísceres. Per a nosaltres és una necessitat. Ara preparem un espectacle que parla de la memòria a través dels sentits, i no podem avançar res més», indiquen.

Trencant barreres

La Visceral vol oferir espectacles multidisciplinaris, on hi hagi «text, moviment, música en directe». Un dels objectius és «trencar barreres entre disciplines artístiques», diuen. «Volem que l’espectador passi una bona estona i que reflexioni», destaquen. Entrar al «món de Reus» està suposant per a tots ells una experiència que els està aportant molt de coneixement. «Hi ha moltes iniciatives i companyies», acoten.

Volen defugir la idea que el teatre és únicament per a gent adulta. «S’ha d’apropar el teatre a tothom, als més joves. Pensem en els amics que no van mai a veure una obra», manifesten. A més, volen actuar no només als teatres, sinó també a sales i espais polivalents per treballar formats diversos i més propers», conclouen.

Temas

Comentarios

Lea También