La ‘bodega’ del barri

Bodega Parellada Antonia Domínguez

19 mayo 2017 16:14 | Actualizado a 24 diciembre 2019 23:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

C. V.

La sala de la Làmpara d’El Círcol de Reus es va omplir ahir de gom a gom per seguir la conferència de Josep M. Vila d’Abadal, president de Demòcrates de Catalunya i fundador de l’AMI. Vila d’Abadal va emplaçar els assistents a treballar pel sí al Referèndum i va assegurar que l’èxit del procés depèn de la societat i no dels partits polítics.–

«Estic aquí des de l’any 1982. Treballava de sastressa a casa i com més cosia més ganes en tenia. M’agradava molt. Un bon dia, el meu germà em va parlar de l’existència de la Bodega Parellada del barri Niloga i em va proposar treballar-hi per la propietària del local», explica la reusenca Antonia Domínguez. I ho va provar, en principi només durant un mes.

«No perdia res, ‘era una altra experiència’, vaig pensar», continua el seu relat. Va començar i no ho va deixar, «des de llavors no he cosit cap botó». El negoci és antic, fa molts anys que és allà i es caracteritza per la venda de vi de bóta a granel. «És natural de Villalba dels Arcs i mai l’hem canviat. La nostra filosofia ha estat sempre la mateixa i podem dir que tot el que pots aconseguir aquí té un preu molt bo», continua tota orgullosa. I és que la botiga de queviures es va convertir com a tal a poc a poc.

Després de vendre vi, va desenvolupar un ampli ventall de productes de primera necessitat. «Al principi, vam començar a l’expectativa, anàvem comprant productes de mica en mica i omplíem les prestatgeries», recorda.

Amb el temps, ha anat especialitzant-se una mica en matèria de tots els seus productes, s’ha fet «mig especialista». «El que sí que he après és a enfortir el meu caràcter, perquè he estat sempre sola al negoci i no he tingut més remei. Al final acabes traient molt de geni, que davant el públic sempre cal», enraona la reusenca. «Això s’aprèn», diu.

Quant al perfil dels clients que vénen al negoci, Domínguez diu que «són molta gent del barri. Antigament, però, quan no hi havia tanta oferta de supermercats s’apropava molta gent de fora. Ara, tot ha canviat. Abans era ‘tothom a la bodega!’ Avui dia tots els barris ja en tenen de tot, aquest inclòs».


‘No volen que marxi’
Domínguez compta amb més de 30 anys treballats a la Bodega Parellada, però el negoci té molta més història. «Potser des que es va construir aquest bloc. Farà prop de 50 o 60 anys», fa memòria. Quan els veïns escolten parlar sobre la seva jubilació, entossudits, diuen que «no volen que marxi». Tot i tenir una filla, Domínguez ho té clar: «Un cop plegui del negoci, es tancarà».


Històries
D’històries en podria explicar moltes. Des de gent que ve a petar la xerrada gairebé tota la tarda sense mirar el rellotge fins a aquell que fa la compra i se li ha oblidat un producte important.

«Hi ha molta gent que ve a explicar-te la seva història. Al final, sempre els agafes estima i t’impliques. Hi ha gent que em diu que sóc una mena de psicòloga», riu. Són moltes les hores les que ha passat allà l’Antonia. «Fa temps, venia des de les deu del matí fins a les deu del vespre. No se m’ha fet mai llarg, perquè m’agrada el tracte amb la gent. Ara, però, no m’hi estic tant», explica.

Sobre el teixit de botigues del barri, Domínguez valora que ha minvat amb el temps. «Obren i pleguen moltes, això sempre oscil·la. He vist de tot, pel que fa a comerços», conclou.

Comentarios
Multimedia Diari