La bona i la mala memòria pels deutes

Un dels retrets preferits pels enemics de Joan Laporta per fer-li la guitza durant la campanya electoral a la presidència del Barça era recordar-li que havia estat propietari del CF Reus a través de la societat que compartia amb Joan Oliver i Rafa Yuste, i que la gestió d’aquest grup inversor havia portat el club a la fallida i la desaparició. Laporta va esquivar la qüestió sempre que va poder i, quan no, va negar qualsevol implicació directa en l’administració de l’entitat, més enllà de ser accionista de l’empresa que la controlava. Ja va diagnosticar Benjamin Franklin que els deutors acostumen a tenir pitjor memòria que els creditors.

Quan van sortir a la llum les angúnies del Barça per poder renovar Messi arran dels problemes amb el límit salarial, els reusencs més mordaços ja van fer córrer per les xarxes que una mena de càstig diví estava caient sobre Laporta –encara que ara s’estigui empassant gripaus deixats per altres– a la vista que començava a patir en carn pròpia els mateixos desassossecs que quatre anys abans havien collat el CF Reus.

Però ni el més bruixot dels orfes seguidors roig-i-negres hauria pogut imaginar que la maledicció es manifestaria de manera tan clonada. Si aquell 19 d’agost de 2018 el Reus va anar a jugar a Las Palmas sense cinc jugadors que no havia pogut inscriure per sobrepassar el límit salarial, el Barça afrontava el començament d’aquest Lliga amb Messi i els quatre nous fitxatges també fora de joc pel mateix motiu. L’astre argentí ja no hi és i la resta de casos s‘han salvat per la campana per poder estar a l’estrena d’avui.

Deutes eixugats

Però la memòria dels deutors no sempre és tan dolenta com la de Laporta. Aquesta setmana, l’Ajuntament de Reus ha sortit a recordar que som la ciutat espanyola que més va reduir el seu deute durant el 2020, i això malgrat la pandèmia. Segons les dades del Banc d’Espanya, Reus va rebaixar l’endeutament en 62,3 milions d’euros, xifra que supera a qualsevol altre municipi de l’Estat.

Després d’anys i panys llegint notícies a tots els mitjans de comunicació que situaven Reus al capdamunt dels rànquings de les ciutats més endeutades, no és d’estranyar que el govern municipal hagi volgut donar-se un homenatge fent pública una dada i un titular ben diferents.
Recordem que durant el primer mandat de l’alcalde Pellicer, el pla d’ajust i els préstecs de la nova Fira i l’Hospital van disparar el deute fins als 405 milions d’euros al tancament de 2012. Una xifra que ha baixat fins als 122,6 milions el 2020, un 70% menys. En termes per càpita, fa vuit anys cada reusenc devia 3.600 euros als bancs i ara en deu 1.155.

L’Hospital era la clau de volta d’aquells rànquings demolidors, igual que ho és ara del capgirament

El que obviaven els titulars periodístics dels anys de la gran crisi era que una part del gegantí deute de l’Ajuntament de Reus i el seu grup d’empreses estava contret per compte de la Generalitat de Catalunya per poder executar diversos projectes com el nou Hospital, i que l’administració autonòmica era qui realment havia de saldar-lo mitjançant el retorn dels diners avançats pel consistori –habitualment a través del hòlding Innova–.

Aquesta enginyeria financera va deixar l’economia municipal en situació crítica quan la recessió va col·lapsar els ingressos de totes les administracions públiques, que van haver de ser rescatades i aplicar fortes retallades per poder tirar endavant.
Ara, la forta reducció del deute experimentada el 2020 es produeix per l’efecte contrari, gràcies al traspàs de l’Hospital de Sant Joan a la Generalitat, que implicava també l’assumpció del crèdit per la construcció del centre. Així, l’alliberament de les càrregues financeres derivades del nou hospital expliquen els 62,3 milions eixugats. Una operació que alhora posava fi a les pèrdues anuals per la gestió del Sant Joan, sufragades per les arques del consistori. Avui, igual que ahir, els matisos són importants per entendre els balanços econòmics.

En qualsevol cas, la foto actual reflecteix bastant millor la realitat financera de l’Ajuntament, un cop desvinculat del més gran dels equipaments sanitaris que gestionava. I també constata l’èxit de l’equip de govern en el seu compromís d’abaixar l’endeutament. L’ingrés el 2015 dels 38 milions del cànon anticipat pel Centre Comercial La Fira segurament marca el punt d’inflexió en què el consistori surt de l’UCI i els seus responsables poden començar a respirar, atès que aquell era un contracte amb una empresa immobiliària privada, del qual ni la viabilitat del projecte ni el seu cobrament estaven assegurats.