Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La capitalitat cultural de Reus ha ajudat a destapar talent jove fins ara amagat

Reus demostra que compta amb un ric teixit cultural de nova creació al marge dels grans agents culturals de sempre

Joan Morales

Whatsapp
Imatge d’arxiu de l’acte inaugural de la capitalitat cultural de Reus i que va tenir lloc a la plaça del Mercadal. FOTO: Alfredo González / DT

Imatge d’arxiu de l’acte inaugural de la capitalitat cultural de Reus i que va tenir lloc a la plaça del Mercadal. FOTO: Alfredo González / DT

La capitalitat de la cultura catalana ha arribat a la seva fi. En espera del balanç oficial –amb xifres a la mà– que farà l’Ajuntament de Reus, és l’hora de copsar les percepcions més emocionals del que ha representat haver ostentat aquest títol durant tot un any.

Per a la ciutat, especialment per al seu consistori, poder ser la capital cultural de Catalunya es presentava com un repte i una gran oportunitat, tal com reconeix la regidora de Cultura i Projecció de Ciutat, Montserrat Caelles. Per aquest motiu, abans de la cloenda d’aquest divendres, 12 de gener, que donarà el relleu a Manresa, Caelles admet que «estem molt satisfets perquè hem assolit els objectius. Xifres i números al marge, la capitalitat cultural se’ns presentava com una gran oportunitat per poder projectar la nostra ciutat a l’exterior i crec que ho hem aconseguit. Les dades, que presentarem la setmana vinent, així ho demostren».

Al marge d’aquesta fita, des de l’Ajuntament de Reus també estan molt satisfets perquè la capitalitat cultural catalana ha servit «per detectar l’enorme talent i molta activitat cultural que tenim a la ciutat i que potser passava una mica desapercebuda», comenta la regidora de Cultura.

I és que l’enorme potencial cultural de la capital del Baix Camp no només s’ha de buscar en els grans agents de sempre, com per exemple poden ser el Teatre Fortuny, el Gaudí Centre o els museus, sinó que la ciutat també compte amb un ampli teixit de base que «també ha participat en aquest any de la capitalitat cultural i que en alguns casos teníem una mica amagat», afegeix Montserrat Caelles.

Menys recursos econòmics

Precisament, la capitalitat cultural catalana ha servit per donar visibilitat a entitats i agents culturals que disposen de menys recursos econòmics i que tenen més dificultats per fer visible la seva feina. A partir d’aquí, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus ha fet una gran tasca interna per obrir nous canals de comunicació amb joves emergents de nova creació. «A la nostra ciutat tenim molts joves que fan coses noves i que serveixen per posar en valor la riquesa cultural de Reus», explica Caelles.

Captació de nous públics

Una vegada detectat aquest nou talent cultural, la feina que vindrà a partir d’ara per part de la regidoria de Cultura serà la de «treballar per intentar captar nous públics. Aquest any 2017 ha estat un gran aparador de propostes culturals, però a partir d’ara hem de seguir aquest camí per atreure nous espectadors de propostes noves», afegeix la regidora de Cultura.
Montserrat Caelles està convençuda que «ha valgut la pena detenir la capitalitat cultural catalana. Ens hem gastat entre 800.000 i 900.000 euros en organitzar tot això, però és una inversió de futur que revertirà en la nostra ciutat. Estic segura. La marca ciutat ha sortit reforçada i tampoc hem d’oblidar que Reus seguirà sent capital cultural sempre».

Temas

Comentarios

Lea También