‘La comèdia treu drama a la vida, et fa exagerar menys’

La lleidatana Eugenia González va començar a fer teatre infantil de ben petita. Als 18 anys va anar a l’Institut del Teatre i, des de llavors, no ha tingut aturador. Llicenciada en Art Dramàtic, també es va endinsar en la branca de la docència, on porta 21 anys, malgrat la seva joventut, una experiència sòlida. ‘Sempre continues aprenent, i més dels teus alumnes’, corrobora.
- Per què actriu? - El meu desig per actuar va néixer a la infantesa. No va ser un procés complex, era quelcom que m’apassionava i m’ha acompanyat la resta de la meva vida. Sóc actriu vocacional, i tot el que té a veure amb el teatre ho entenc, té un sentit. Sí que és veritat que hi ha moments d’incertesa en algun tram de la teva vida, però també hi ha instant de crisis creatives: quan no trobes les paraules per expressar el que vols dir. Ara estic en una etapa de plenitud molt maca: escric els meus propis textos, els dirigeixo, els produeixo i s’interpreten. Estic en un moment de maduració. A més, m’identifico molt amb la comèdia, perquè el que jo vull plasmar s’explica millor des d’aquest gènere. Club de la Comedia– que construeix un personatge semblant a ell i elabora com més acudits millor; i queda l’artista que parla sobre la seva veritat, la seva visió sobre un tema per fer riure, però amb una voluntat de reflexió important, a través d’autors, textos i investigació sobre un assumpte i elabora conclusions. Aquest seria el meu camí.

- També forma actors, oi? - A Torredembarra començaré aviat amb grups els dilluns de 7 a 9 hores. A Reus ja estan funcionant, es duen a terme els dimarts amb el mateix horari. I, a Tarragona els dimecres. A banda d’això, també faig intensius. Per exemple, el mes de març duc a terme un de veu i comunicació. La idea és oferir una formació estable a nivell amateur, per a gent que vulgui fer teatre. Hi ha un contingut pedagògic potent: treballem humor, improvisació, comèdia, etc. La finalitat és que els assistents s’ho passin bé. Tinc gent de 19 i 70 anys. Tot plegat, ajuda molts nivells de la persona, com ara el desbloqueig de la creativitat.

- Aporta trets socials importants a cada persona, oi? - Sí, i en l’àmbit col·laboratiu és essencial, perquè realment cal estar a l’escolta de l’altre a l’escenari. Els adolescents aprenen sobretot a escoltar i a fer equip. En un espectacle d’improvisacions, o escoltes als teus companys o no funciona el número. T’ajuda molt a trobar el teu missatge i des d’on ho vius. Molts cops, hi ha inseguretat en posar-se davant els altres, perquè no saps on és el teu centre, des d’on dius quelcom.

- Què ha de passar, doncs? - Quan troben aquesta necessitat de comunicar, són conscients que estan programats per fer-ho. Moltes vegades, la veu com a eina l’hem d’utilitzar a la nostra feina, però rebem poca formació i tenim manca d’informació sobre com fer-ho, sobre què és la veu des del punt de vista físic, bàsic i comunicatiu: com organitzo el meu discurs, etc. És el cas de locutors, docents, comercials, actors...

- La por escènica és dolenta? - Ni una cosa ni una altra. És així per alguna raó. En aquests cursos dono eines a través de jocs per trobar un punt des d’on s’estigui còmode. S’ha d’investigar quina és la necessitat real de comunicar, perquè hi ha pors que no estan basades en res real. Són veus que et diuen que ‘no en saps’, ‘ho faràs malament’ i que, al final t’acabes creient. Per això, són útils les experiències pràctiques.

- Com reacciona l’alumnat amb els cursos? - Tinc gent que té moltes ganes d’aprendre i els alumnes són com esponges, tot ho volen provar. Ofereixo atenció personalitzada, perquè els grups són reduïts. És com si estigués en un cicle de donar i rebre. Com a formadora, gaudeixo veient que l’alumne assoleix la professionalització. No té preu veure’ls treballar i quan em demanen que els vingui a veure a alguna obra és molt gratificant.